El 4, 5 i 25 de novembre tindran lloc les XX Jornades de Memòria Històrica de Castelló organitzades pel GRMHC “Església i Memòria Històrica”.
Divendres 4 de novembre a les 18:00 a l’Espai Cultural Menador es projectarà el documental “Apaiz Kartzela. La presó de capellans” on es mostra com alguns membres de l’Església catòlica espanyola es van manifestar en contra de la repressió franquista i per això van ser reclosos en una presó de Zamora. En aquest documental quatre sacerdots presos en la presó de capellans de Zamora (1968-1976) tornen a visitar la presó on van ser condemnats, en alguns casos, a penes de més de deu anys per denunciar la repressió franquista en les seues misses. Va ser precisament Franco qui, utilitzant el Concordat signat amb el Vaticà, va crear aquesta Presó Concordatària, l’única del món per a religiosos. El documental narra la història del viatge real al qual van ser sotmesos 53 religiosos de Madrid, Galícia, Catalunya i País Basc en el seu trasllat forçós a dita penal. En finalitzar la projecció hi haurà un col·loqui amb els productors i amb Xabier Amuriza, protagonista principal del documental, excapellà qui va estar 7 anys pres a la presó de Zamora i reconegut bertsolari (improvisador) en el País Basc, conegut pel seu treball en l’àmbit cultural, sobretot sent un referent a seguir per les aportacions que ha fet i continua fent al bertsolarisme i al basc en general; i amb Juan Mª Arregi, protagonista del documental, excapellà qui va estar exiliat, en l’època en la qual, en la presó de Zamora, van empresonar a diversos capellans. Va ser una persona clau, en el que es referia al suport exterior que necessitaven els capellans presos, per a fer les seves peticions i rebel·lions. Periodista reconegut, sempre exercint la labor de persona entregada, a moviments socials i polítics del poble basc.
Dissabte 5 de novembre a les 11:00 en l’Espai Cultural Menador tindrà lloc la conferència “L’esglèsia catòlica espanyola des de la Guerra Civil a la Transició: Croada, nacionalcatolicisme i trencament (1936-1977)” a càrrec de Neus Baena Gallardo, llicenciada en Història i Màster en Societats Històriques i Formes Polítiques a Europa per la URV. És autora de llibre (en edició) “Del nacionalcatolicisme a la democràcia. Món obrer, Església de base i antifranquisme a Tarragona (1951-1977”.
Finalment, el 25 de novembre a les 20:00 en el Teatre del Raval, el concert de Pau Alabajos “Cançons contra l’oblit”, un concert amb música sobre memòria històrica.
Les XX jornades de memòria històrica d’enguany volem dedicar-les a l’estudi de la relació entre la memòria històrica i l’Església catòlica espanyola, tot aprofitant el vuitanta i cinc aniversari de la publicació de la “Carta col·lectiva dels bisbes espanyols” l’1 de juliol de 1937 en plena Guerra Civil, encara que hi va haver precedents com l’article del bisbe Pla i Daniel del 30 de setembre de 1936 amb el títol de “Dos ciudades” o el d’Isidre Gomà del 23 de novembre del mateix any, “El caso de España”, però el document que tindrà una major repercussió internacional fou la Carta del juliol de 1937, perquè era del col·lec- tiu dels bisbes, com si fou de tota l’església, encara que no tots ells van participar, i per la data ja avançada de la guerra, veient que el resultat final estava decidit per la implicació directa de la intervenció dels nazis alemanys i els feixistes italians. La carta serà oportuna per a la mateixa església al sumar-se en bàndol guanyador. El text és una justificació del seu posicionament franquista, explicant a la seua manera, l’activitat política en temps de la República i la violència en els primers mesos de la guerra. En ell es va explicant la raó pel qual han fet públic el document, la posició de l’església davant de la guerra favorable als militars colpistes, l’anàlisi pejoratiu dels anys anteriors republicans, els trets del que anomenen l’alçament nacional i la vinculació de revolució comunista amb la República i el caràcter del moviment nacional favorable als principis cristians i afavoridor dels interessos de l’església amb les conclusions pertinents i finalment, la signatura dels bisbes i altres prelats, encapçalats per Isidre Gomà.
La Carta tingué un ressò internacional i va determinar que polítics i governs de di- ferent índole es mostraren en contra de la República legítimament constituïda, tot consi- derant la guerra una mena de croada cristiana contra l’infidel retrotraient-nos així a l’edat mitjana.
A partir d’aquest moment la vinculació entre els militars franquistes i l’església va ser més estreta i va donar lloc al futur nacional catolicisme que presidirà la dictadura. No és necessari ponderar la importància d’aquest document en el futur de la història d’Espanya contemporània fins i tot en la democràcia actual, en la que no hi ha manera de desvincular l’església de l’Estat per més que aproven lleis i de confondre actes religiosos amb personatges polítics que representen a l’Estat no confessional. L’estudi i la reflexió sobre aquests fets ajudaran a un millor coneixement de la societat actual.
