El dijous 30 d’octubre de 2025, el Menador, espai cultural de Castelló, va acollir la conferència «40 anys del llibre Cossieros i anticossieros, de Manuel Martí. Una fita historiogràfica castellonenca» impartida per l’investigador Manel Carceller, i presentada per l’historiador Ferran Archilés, professor de la Universitat de València. L’acte va omplir la sala, més de 60 assistents que van gaudir de la introducció de Ferran i d’una interessant xerrada per part del conferenciant.
Cossieros i anticossieros presentava el Castelló de la Plana de la primera etapa de la Restauració borbònica, del 1875 al 1891, aplicant un marxisme renovador a l’estudi de la història. Era el primer llibre local que aplicava eixe mètode. En 1985 va ser com una obra iniciàtica, generadora de tota una sèrie d’investigacions i publicacions sobre la identitat política del Castelló del nostre temps. El treball tenia com a font principal una amplíssima documentació de la premsa d’aquell temps, «la rica i abandonada premsa vella», en paraules del mateix Manuel Martí. No és anecdòtic que figures d’aquell temps crucial encara donen nom a carrers principals de Castelló: Alloza, Asensi, Gasset, Sagasta, Ruiz Vila, Ruiz-Zorrilla… i González Chermà, el líder republicà més pròxim al poble, va ser el nom del carrer Enmig fins a l’inici del franquisme.
El caciquisme no és un fenomen exclusivament espanyol, ni de la Restauració. De fet, el caciquisme castellonenc, el grup de Victorino Fabra Gil, anomenat popularment com el Cossi ‒fent referència al recipient per a fer la bugada, on es renta la roba bruta‒ era l’instrument d’un sistema de corrupció electoral. Però el Cossi no era sols un partit, sinó qualsevol partit i, més en concret, el partit que manava. La política del Cossi s’estructurava al voltant de la Diputació Provincial. Una quarteta es recitava en aquell temps: «En el cielo manda Dios/ i a Madrid els del negoci/ i a Castelló de la Plana/ sempre manen els del Cossi».
