Els passats 22 i 23 de gener, l’alumnat de l’IES Benigasló va realitzar un viatge de memòria històrica per diferents espais vinculats a la Guerra Civil espanyola, l’exili republicà i la defensa dels drets humans. 

Corbera d’Ebre: la petjada del bombardeig i l’horror de la guerra

La primera parada fou Corbera d’Ebre, un poble arrasat pels bombardejos durant la Batalla de l’Ebre. Visitant les seues runes vam reflexionar sobre la violència indiscriminada que va patir la població civil, especialment a mans de la Legió Còndor alemanya, com també va ocórrer a Guernica o a pobles del nord interior de Castelló. Aquesta observació ens va permetre establir paral·lelismes inquietants amb conflictes actuals on la població civil continua sent víctima directa, com Gaza o Ucraïna. 

MUME (La Jonquera): el llarg camí de l’exili

A continuació, vam visitar el Museu Memorial de l’Exili (MUME), on l’alumnat va conèixer el drama del pas a França de centenars de milers de republicans  i el sofriment que va marcar tota una generació. L’espai ens ajuda a entendre com la repressió, la derrota i la por a la repressió franquista van empentar famílies senceres a abandonar-ho tot per salvar la vida. 

La Vajol i la Mina Canta: els últims passos abans d’abandonar el país

La ruta continuà a La Vajol i la Mina Canta, punts clau d’eixe camí de fugida on van transitar milers de persones —entre elles, dirigents republicans— abans de creuar definitivament la frontera francesa. 

La Vajol es va convertir, durant els últims dies de la Guerra Civil, en un dels punts neuràlgics del govern republicà en retirada. Figures com Manuel Azaña, Lluís Companys, el lehendakari Aguirre o Juan Negrín van passar pel poble abans de fugir cap a França, convertint-lo en un escenari clau de l’exili. 

A pocs metres, la Mina Canta, una antiga mina de talc, fou confiscada el 1937 pel govern republicà per transformar-la en un dipòsit ultrasegur. Allí s’hi va construir una cambra cuirassada i un edifici de formigó armat per protegir part del tresor econòmic i artístic de la República, incloent obres del Museo del Prado i fons de la Caja de Reparaciones. Aquest tresor havia de servir per ajudar els refugiats a l’exili, i la mina es convertí en un espai estratègic únic, fins i tot envoltat de llegendes pel seu contingut i destí. 

Argelès-sur-Mer: el camp de concentració a la platja

L’endemà ens desplaçàrem a Argelès-sur-Mer, on la platja es va convertir el 1939 en un immens camp de concentració improvisat pel govern francès per acollir els refugiats republicans. Segons les fonts, fins a 100.000 persones hi van ser recloses en condicions extremadament dures, sense instal·lacions adequades, exposades al fred i a malalties com la disenteria o el tifus. El camp estava format només per sorra i filferrades, i els refugiats “sobrevivien sota tendes improvisades i cabanes de palla” sense aigua potable, tal com descriuen els testimonis recollits als arxius espanyols. 

Aquest espai, reconegut hui com Lloc de Memòria Democràtica, recorda el patiment dels més de 80.000 republicans internats allí en circumstàncies molt difícils entre 1939 i 1940. 

Colliure: homenatge a Antonio Machado

La darrera parada fou Colliure, on visitàrem la tomba del poeta Antonio Machado, una de les grans figures de l’exili espanyol. L’alumnat i el professorat li van retre un sentit homenatge, recordant el símbol que representa: la cultura, la dignitat i la defensa de la llibertat fins als últims dies de la seua vida. 

Aquest viatge ha permés al nostre alumnat comprendre millor què significa perdre-ho tot a causa d’una guerra, què implica fugir del teu país i quin valor tenen avui la democràcia, els drets humans, la pau, la igualtat i la inclusió. 

Des del nostre Projecte de Memòria Democràtica, volem formar ciutadans i ciutadanes crítics, lliures i compromesos, que siguen capaços d’identificar les vulneracions de drets, de valorar la convivència democràtica i de rebutjar qualsevol forma de violència o totalitarisme. 

El professorat acompanyant —Montse Teruel, Juan Carlos Castelló, Jorge Castelló i Alejandro Forner— formem part d’aquest projecte i creiem fermament que conéixer el passat és una eina imprescindible per construir un futur millor.