homenatge a La Nueve, als combatents valencians i a les víctimes del franquisme.

Una representació del Grup per la Recerca de la Memòria de Castelló va formar part de les prop de 150 persones que van participar en un acte emotiu i reivindicatiu en memòria dels valencians que van lluitar contra el feixisme i de les víctimes de la repressió franquista. El cementeri municipal de Sueca es va convertir de nou el 22 d’agost de 2026, en un gran espai de memòria, homenatge i reivindicació. Els assistents a l’acte van recordar els valencians que, després de patir l’exili i la derrota de la República, van continuar lluitant contra el feixisme a Europa i van contribuir a l’alliberament de París el mes d’agost de 1944. En el 82é aniversari de l’alliberament de París, l’acte va retre un homenatge especial als homes de La Nueve, la companyia integrada majoritàriament per republicans espanyols que va entrar a lliberar París el 24 d’agost de 1944, i molt especialment a Amado Granell Mesado, un dels seus protagonistes més destacats i que jau al cementeri de Sueca.

Però l’homenatge va anar molt més enllà de La Nueve. Al llarg del matí es va reivindicar la memòria de tots aquells valencians que van combatre el feixisme, així com la de les persones represaliades i assassinades durant la dictadura franquista. Poc després de les deu del matí, una pancarta encapçalava la comitiva des de l’entrada del cementeri fins a l’esplanada de la Mare de Déu de Sales. Allí, el grup Va de Cant va interpretar l’Himne de Riego, en un inici carregat de simbolisme que situava l’acte en la tradició republicana i antifascista.

Després de la presentació d’Élida Puig, va intervenir el president de la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià (CAMDE-PV), Àngel González, que va reivindicar el compromís amb una memòria democràtica que no es limite a recordar el passat, sinó que servisca també per defensar els valors de llibertat, democràcia i justícia en el present. Tot Seguit va intervindre el regidor de Memòria de l’Ajuntament de Sueca. Les intervencions institucionals van donar pas a un dels moments més emotius de la jornada: la interpretació de La Muixeranga per Va de Cant, abans d’iniciar el recorregut pel cementeri.

Amb la pancarta al capdavant i la comitiva guiada per Manuel Alonso, van recórrer diversos espais del cementeri vinculats directament amb la història de la lluita contra el feixisme i la repressió franquista. Cada parada va permetre recuperar una història, un nom i una trajectòria vital. La primera va ser davant del nínxol de Virtudes Cuevas i Alberto Codina. Virtudes Cuevas, republicana valenciana, supervivent de la deportació als camps nazis i reconeguda posteriorment amb la Legió d’Honor francesa, representa com poques altres persones la dimensió internacional de la lluita antifascista valenciana. La comitiva va continuar davant dels nínxols de Manuel Sieres, Antonio Francés, Amado Granell, Eduardo Ribera, Joaquín Tarín i Albert Redondo. En cadascun d’aquests espais, familiars, investigadors i persones vinculades al moviment memorialista van posar veu a les seues històries. Especialment significatiu va ser el moment dedicat a Amado Granell, símbol de la participació republicana espanyola en la derrota del nazisme i en l’alliberament de París. Recordar Granell a Sueca és recordar també tota una generació d’homes i dones que, després de perdre la guerra contra Franco, van continuar combatent el feixisme europeu. També va tindre un protagonisme especial Joaquín Tarín, supervivent del camp de concentració nazi de Mauthausen, així com la resta de combatents i represaliats que formen part d’aquesta geografia de la memòria suecana.

Un dels moments més colpidors de la jornada va arribar davant la fossa comuna on reposen 54 persones assassinades pel franquisme. Allí, el record dels combatents de La Nueve i dels republicans exiliats va connectar directament amb les víctimes de la repressió franquista. Dues cares d’una mateixa història: la d’una generació que va lluitar per la llibertat, primer a Espanya i després a Europa, i que va patir persecució, presó, exili, deportació, assassinat i silenci. Davant aquella fossa, el silenci i els noms de les víctimes van adquirir una especial força. Perquè la memòria democràtica no consisteix únicament a recuperar noms i dates: consisteix també a restituir la dignitat de les víctimes i reivindicar allò pel qual van lluitar. El recorregut va concloure davant del nínxol de Joan Fuster, un altre espai carregat de significació dins d’un cementeri que, com es va posar de manifest durant tot el matí, constitueix un autèntic mapa de la memòria democràtica valenciana.

L’acte de Sueca va ser, sobretot, un acte de memòria viva. Una memòria construïda amb els noms de les víctimes, amb les paraules dels familiars, amb la investigació històrica i amb el compromís de les associacions memorialistes. La nombrosa participació —prop de 150 persones— va demostrar que la memòria democràtica continua sent una necessitat social i una exigència ciutadana. Perquè recordar Amado Granell i els homes de La Nueve és recordar que els republicans espanyols també van ser protagonistes de la derrota del nazisme. Recordar Virtudes Cuevas i Joaquín Tarín és recordar la deportació i els camps de concentració. I recordar els 54 assassinats de la fossa comuna de Sueca és recordar que el feixisme també va deixar una profunda ferida en els nostres pobles. Per això, l’homenatge de Sueca no va ser només una mirada cap al passat. Va ser també una reivindicació del present i del futur. I, sobretot, el compromís de no permetre que l’oblit torne a imposar-se sobre els qui van donar la seua vida per la llibertat. Sueca va tornar a fer memòria. I ho va fer amb els cementeri ple de veus, de noms i de dignitat.