La Diputació de Castelló ha presentat aquest dimarts al saló de recepció del Palau Provincial el llibre ‘Els Ports: franquisme i repressió, ciutadania i memòria’, de Joan Lluís Porcar. A l’acte ha acudit la diputada de Memòria Històrica, Tania Baños; la diputada de Cultura, Ruth Sanz; l’autor de l’obra, Joan Lluís Porcar, i el membre de Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, Jordi Tárrega, i han assistit prop de 50 persones.
Durant l’acte, Baños ha definit aquesta publicació com “una important finestra per a conéixer la guerra civil, el franquisme i la repressió que van viure les famílies de la comarca dels Ports”, i ha afegit que per al departament de Memòria Històrica “aquest tipus d’esdeveniments i continguts són de vital importància ja que aporten interessants i innovadors aspectes relacionats amb el passat del nostre territori que hem de conéixer i promocionar”.
En similars termes s’ha referit la diputada Sanz, qui ha afirmat que per a l’àrea de Cultura “és un honor poder presentar aquesta obra que permet als lectors conéixer de prop el desenvolupament dels espais de la memòria a la comarca dels Ports, podent reflexionar sobre les possibilitats turístiques, culturals, socials i educatives que ens permeta divulgar l’ocorregut”, i ha assenyalat “la gran labor d’investigació i documentació que ha realitzat tant Juan Luis *Porcar com tots les persones que han donat els seus testimoniatges per a fer possible aquesta publicació”.
‘Els Ports: franquisme i repressió, ciutadania i memòria’ és un llibre que relaciona investigació i memòria històrica. Dedica una part important al primer terç del segle XX, parlant sobre la guerra civil, el franquisme i la repressió a la comarca dels Ports, aportant aspectes interessants i innovadors.
L’última part del llibre està dedicada a reflexions i propostes sobre els espais de memòria amb les seues possibilitats culturals, educatives i turístiques que poden ser interessants per al desenvolupament de la comarca. També es troba un estudi sobre les fosses de la guerra civil i la repressió en el territori, i una altra anàlisi comparativa sobre les dues memòries presents a la comarca, la nomenclatura i simbologia democràtica enfront de la franquista que encara habita a la província.
Finalment l’autor dedica un capítol a totes les persones, testimonis i investigadors que han col·laborat aportat informació i documentació necessària per a tirar avant aquest treball.