L’Ajuntament de Vallibona i la Sala del Justícia de Morella han acollit el 16 d’abril la presentació del llibre Els Ports: franquisme i repressió, ciutadania i memòria de Joan Lluís Porcar i publicat per Onada Edicions
Una nova edició de Diàlegs dels Ports ha tingut lloc a Vallibona i Morella. Han sigut cites organitzades pel Centre d’Estudis dels Ports i la col·laboració de l’ajuntament de Vallibona i del de Morella. A través dels diferents diàlegs, es tracten diferents temes culturals, històrics o d’actualitat de la mà de persones expertes sobre cada matèria. Els dos actes han segut presentats per Ernest Querol, coordinador de la publicació i d’aquest cicle de Diàlegs. Després de la conversa mantinguda entre els dos experts – presentador i autor-, aquest últim explica una projecció audiovisual per contextualitzar la publicació.
A Vallibona la presentació s’ha fet a càrrec de Nel·lo Monfort, metge de la localitat i persona col·laboradora i compromesa amb diferents activitants realitzades sobre memòria històrica a la comarca. Prop de 40 persones han assistit a la presentació.
A la Sala del Justícia de l’ajuntament de Morella han participat a l’acte l’autor, Joan Lluís Porcar, l’alcalde Rhamsés Ripollés i Kassim Carceller, un referent a la comarca en investigació i dinamització de treballs, activitats i publicacions al voltant del patrimoni históric, cultural i memorialístic. Prop de 50 persones han sigut els assistents.
La regidora de Cultura de Morella, Rocío Querol, ha destacat que “els Diàlegs dels Ports tracten temes diversos que envolten l’actualitat i donen a conéixer opinions d’experts i expertes i els apropen a la ciutadania”. L’edil ha explicat que “amb el llibre que han presentat avui, sabem més sobre la situació de la comarca en època franquista i com vivien les persones en aquesta zona”. Finalment, ha volgut “agrair al Centre d’Estudis dels Ports la seua implicació en l’organització d’aquestes xerrades i presentacions i apropar la cultura i l’actualitat al públic general”.


Els Ports: franquisme i repressió, ciutadania i memòria
Una societat que ha viscut episodis traumàtics es troba immersa en una sèrie de tensions polítiques i ideològiques que determinen com i què es recorda i què s’oblida, i quin tractament dona als seus espais de memòria.
La Guerra Civil va sacsejar la vida a tots els pobles de la comarca dels Ports, no sols per la violència i el cost humà en vides humanes que va suposar, sinó també per les importants transformacions socials i econòmiques que es van intentar impulsar en l’etapa republicana i les expectatives que s’hi van generar. La nostra comarca va ser el primer territori de la província de Castelló que va patir combats i va ser conquerida, en primer lloc, per les tropes franquistes.
Aquest treball recull noves informacions sobre aquesta convulsa etapa de la nostra història, i aporta un estudi sobre la repressió franquista i sobre els nostres espais de memòria. Pretén obrir, entre els habitants de la comarca i les seues institucions, la reflexió, el debat i l’anàlisi sobre la història i la memòria dels que han estat exclosos de l’imaginari col·lectiu i de la representació social del passat.
Oferir unes referències històriques i biogràfiques que ajuden a construir una memòria democràtica al territori està directament relacionat amb la revisió del discurs històric d’una societat i la construcció de ciutadania. Cal que el record i la commemoració es representen en els espais de memòria per a entendre el nostre passat, així es poden convertir en un referent per a projectes educatius, turístics i culturals, i impulsar una cultura de la pau.
Aquests actes s’emmarquen dins del cicle de presentacions literàries que organitza el CEP “Diàlegs dels Ports”, en aquesta ocasió, dos persones vinculades a la comarca i referents pel seu treball i compromís envers la cultura i el territori com són Nel·lo Monfort i Kassim Carceller, protagonitzaran els diálegs amb l’autor de l’obra als actes de Vallibona i Morella respectivament.
Aquesta obra a banda de tractar-se d’un estudi històric sobre la guerra civil i la repressió franquista, presenta també un context històric i social de la comarca durant el primer terç del segle XX, i un interessant capìtol on relaciona el territori amb la memòria, reflexionant i analitzant aspectes com els espais de memòria, les fosses de la comarca i un estudi de simbologia i nomenclatura comparada que enfronta els elements franquistes amb els que reivindiquen la memòria democràtica i de les víctimes.
Hi ha propostes sobre els llocs de memòria amb les seues possibilitats culturals, educatives i turístiques que poden ser interessants per al desenvolupament de la comarca, una oportunitat per originar projectes, amb l’objectiu d’involucrar a la població local, i les institucions.






