Ahir, divendres 10 de febrer, les gents de Castelló vam patir als nostres cors, el drama i la tragèdia del feixisme autoritari del franquisme, de les morts violentes  dirigides per el criminal Queipo de Llano contra el digne poble andalús, de Sevilla i altres terres del Sur, ens va emocionar molt escoltar els testimonis de les famílies de milers de víctimes , els espais d’horror i mort.  D’explotació i abús.  Ahir, el record va remoure les nostres consciències, per mantenir viu el record, per a que la Justícia, la veritat i la Reparació, allunyen per sempre l’oblit i la por.   

Ahir, vam veure Pico Reja, escoltar les paraules del nostre benvolgut company Juan Miguel Baquero Zurita, plasmades en el seu llibre “ El país de la Desmemoria “, ens varem fundir en una fraternal abraçada amb les gents de Sevilla, per compartir els mateixos patiments que aqui van passar, en la nostra fossa de la vergonya de Castelló, en aquell negre passat de la repressió franquista i la dura dictadura que van patir les nostres famílies, en el passat recent del segle XX. 

Ahir, el vent de Llibertat ens va obrir les finestres per a no afluixar en la recuperació de la nostra gent represaliada, amb les mans nues, amb les nostres ungles treballadores, faren Justícia i traurem de la terra, amb dignitat i orgull, fins la ultima victima, per a que la pluja de Justícia, neteja fins l’ultim os, l’últim crani amb el seu forat de bala, de qui son els nostres ancestres, els nostres referents i el nostre passat. Ahir, junt amb tots i totes elles, ens vam sentir lliures..