Dilluns 23 desembre a les 19h en el Teatre del Raval de Castelló va tindre lloc el recital poètic de guitarra “La guitarra en la poesía lorquiana” a càrrec de Cithara et verba dins de les XXII Jornades de Memòria Històrica de Castelló dedicades a la “Poesia i Memòria Històrica” organitzades pel GRMHC amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castelló.
Extraordinari recital de poesia de F. Garcia Lorca
El dia 23 de desembre, organitzat pel Grup de Recerca de la memòria històrica de Castelló, es va celebrar en el teatre del Raval de Castelló, un recital “La guitarra en la poesia lorquiana” a càrrec de la companyia Cithara et verba. Un acte que s’havia d’haver celebrat en els dies de la DANA que va haver d’ajornar-se per solidaritat i sentiment de dol amb els afectats de la província de València. Aquesta acte formava part de les XII Jornades de Memòria Històrica que el Grup celebra cada any, juntament amb l’obra de teatre “Escríbeme a la tierra” representada per Zorongo Teatre i de la conferència de la professora Aina Monferrer Palmer “Guerra i postguerra en els versos de Vicent Andrés Estellés”.
Com lector de la poesia de Garcia Lorca des de fa anys mai havia escoltat un recital de la seua obra amb tant d’equilibri argumental, dedicació i professionalitat com al que vam assistir el 3 desembre en el teatre del Raval.
Abans de començar el recital de poemes, com un preludi, l’actor i les actrius van cantar algunes de les cançons que F. Garcia Lorca va arreplegar de la tradició popular, “Anda jaleo”, “Tres moritas me enamoran en Jaen”, “Los peregrinitos”, “Los cuatro muleros” per anar ambientant l’escenari.
El recital va seguir més o menys un ordre cronològic de la creació de l’obra lorquiana, dels poemes de la primera època recorde ara el que forma part de l’obra de teatre “Mariana Pineda” del personatge “Amparo”, magnífic, però també d’altres recitats per les excel·lents veus de l’actor Joan Carles Simó Artero i de les actrius Evelia Beltran Ramos, Susana Claramonte Aguilella i Lucia Martinez Molina, tots d’Almassora. Van seguir després poemes del “Romancero gitano” el seu llibre de poesia més conegut, recitats de manera molt emotiva. Van seguir després amb dos o tres poemes de “Poeta en Nueva York”, sempre de difícil lectura pel seu caràcter surrealista, però que interpretats estupendament els vam comprendre més que mai.
Quasi al final, van recitar el “Llanto por Ignacio Sanchez Mejias” escrit en 1935, amb les quatre parts que ells van reduir a tres, sinó recorde mal.
Per acabar van recitar alguns poemes del “Divan del tamarit”, aquest de 1936, com una premonició de la seua propera mort per afusellament.
Tots els poemes van ser acompanyats a la guitarra amb un peça musical específica per a cada poema, la qual cosa representa un treball de selecció i adequació pel tema tractat en l’obra escrita. De l’excel·lent mostra interpretada per Ana Mª Archiles Valls, recordem les obres de F. Tárrega, “Recuerdos de la Alhambra”, “Capricho árabe” i “Variacions de la jota aragonesa”, potser, però també altres autors clàssics destacats com el Concert d’Aranguez, de J. Rodrigo, el Romance anónimo, etc
Aquesta interpretació al mateix temps del poema va significar un resultat excel·lent que ens va permetre integrar-nos com mai en l’obra lorquiana a través de la seua evolució creativa amb un equilibri i concisió que són dignes de mencionar, sense caure en barroquismes ni folklores. Representació de qualitat no acostumada per la nostra ciutat.
