Recobrar una part de la memòria de la guerra i de la postguerra, certament dolorosa, és una necessitat cívica i democràtica enfront de “l’exercici sistemàtic de negació, ocultació i marginació”.
La tercera edició revisada i ampliada del llibre Històries de vida al Castelló de la guerra i la postguerra, de Maria Isabel Peris Muiños, representa alhora un encert i una singularitat. L’encert es demostra en la bona difusió que ha tingut aquest primer volum de la col·lecció Història i memòria, que va veure la llum inicialment el 2012 com a part d’un projecte del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, la recollida durant més de quinze anys de testimonis dels perdedors de la guerra civil.
Tal com diu l’autora al pròleg, s’ha volgut reivindicar “la memòria viva i allunyar l’ombra de la por”. Segons explica Isabel Peris, recobrar una part de la memòria de la guerra i de la postguerra, certament dolorosa, és una necessitat cívica i democràtica enfront de “l’exercici sistemàtic de negació, ocultació i marginació”, viscuts durant el franquisme i també en dècades de democràcia, perquè la conclusió és que “no hi ha identitat sense memòria”.
Al capítol “El Castelló dels anys trenta” cal destacar les notes sobre la vida quotidiana i l’ambient social, que poques vegades són tingudes en compte per la historiografia.
També la singularitat és característica d’aquest volum d’Històries de vida, perquè són una mostra de consideració per les fonts històriques orals. Des de mitjan dècada dels 70 del segle XX es van començar a considerar les històries orals, les que provenen d’experiències i records transmesos oralment, com a dignes de ser recollides i investigades. Podem concloure que el rigor i l’anàlisi de la vàlua històrica es pot aplicar tant a un testimoni com a un document. Certament, sempre s’han de considerar els interessos, la intenció o la visió personal dels fets narrats per una persona, però això no invalida la importància de les històries.
Crec que la difusió de la microhistòria entre la historiografia actual també fonamenta el valor d’aquest llibre de Peris. Al capítol “El Castelló dels anys trenta” cal destacar les notes sobre la vida quotidiana i l’ambient social, que poques vegades són tingudes en compte per la historiografia. L’epígraf o apartat “L’alegria republicana i la crisi” és un bon resum de l’evolució social i política de Castelló des de l’adveniment de la República.
Donar valor als patiments, les pors, els dolors i els coratges. Gràcies als testimoniatges podem fer-nos una idea de l’ambient ciutadà castellonenc durant la guerra.
La singularitat de l’obra torna a aparèixer en la perspectiva psicològica i sociològica del relat de les crues vivències que recull. La formació pedagògica d’Isabel Peris es manifesta com una perfecta preparació per a poder donar valor als patiments, les pors, els dolors i els coratges. Gràcies als testimoniatges podem fer-nos una idea de l’ambient ciutadà castellonenc durant la guerra –assassinats, bombardejos, conreus agrícoles, detencions per ser catòlic o eclesiàstic, l’església de la Sagrada Família com a magatzem, quadra i caserna militar, fàbriques, hotels, quioscs, refugis, runes de cases, sirenes d’alerta.
Després de les barbàries de la guerra vingueren les de la postguerra. “Denunciaven, detenien i multaven per fer-se un bes una parella al carrer”, afirma un testimoni. Des del 1939 encara es va produir més patiment, perquè a les carències materials calia sumar la cruel persecució als vençuts, la pitjor cara de la condició humana. Amenaces, acusacions, afusellaments, calúmnies, confiscacions de béns a mans de falangistes o de militars, desterraments, presó amb tortures i humiliacions, rapte o adopció forçosa de xiquets ‒obligats a viure amb famílies desconegudes sense fills‒, o revenges, són relatades detalladament, des del punt de vista dels qui les van patir.
Després de les barbàries de la guerra vingueren les de la postguerra. “Denunciaven, detenien i multaven per fer-se un bes una parella al carrer”, afirma un testimoni. Des del 1939 encara es va produir més patiment.
Com a exemple vull destacar dos fets colpidors de la postguerra, recollits al llibre d’Isabel. Pepe el Baldat, progressista, va protegir el seu germà de dretes, Antonio, amagant-lo en una alqueria, com a refugi durant tota la guerra; però, a la postguerra, Antonio el Baldat no va fer res per impedir l’afusellament del seu germà Pepe, acusat de tindre el carnet de la UGT. L’altre fet és la situació a la presó provincial de Castelló, on fins a 25 persones podien malviure en una cel·la, i els interns van ser obligats a recollir els cossos de la gent afusellada, fins i tot trossos de cervell, amb les mans…
Per concloure aquesta valoració, cal destacar que Isabel Peris transcriu fragments d’un singular llibre de memòries sobre el Castelló i l’Alcora de la guerra civil. Els de Barcelona, publicat originàriament en francés el 1937 –amb el títol Ceux de Barcelone– i en català el 1977, va ser escrit per l’anarquista alemany Hans-Erich Kaminki, que visità les comarques de la Plana i de l’Alcalatén el primer any de la guerra.
Transcriu fragments d’un singular llibre de memòries sobre el Castelló i l’Alcora de la guerra civil. Els de Barcelona, publicat originàriament en francés el 1937.
Al capdavall, Històries de vida al Castelló de la guerra i la postguerra se’ns mostra com una valuosa aportació al projecte social de la construció de la pau.
