Guiral Úbeda, Dolors 1914, Castelló, Plana Alta. Guerra civil, repressió, vida quotidiana. Entrevistada el 28 de setembre del 2014 per Maribel Peris, Queta Ródenas.

ESCOLTA EL TESTIMONI

LLEGEIX EL TESTIMONI

E1.  Entrevistador/a

E2. Acompanyant/cuidadora.

R1. Dolores Guiral

E2. Vosté normal, senyora Dolores

R1. Maaare! Massa anys! 

E2.  Massa anys, per què? Si vosté està la mar de bé?

R1. Tinc massa anys. hahah

E2. No té massa anys, senyora Dolores, perquè, vosté, està molt bé,  per a la edat que té està molt bé.

R1. Home, pals anys que tinc me paix que sí, que estic prou bé.

E2. I tant! I tant! I tant que està bé…

E1.  Què mos pot contar?

R1. Què voleu que vos conte?

E1. A vore, vosté, ens parle…

R1. Voleu primer la Guerra de Cuba? Vaig conèixer la guerra de Cuba.

E1. Bueno, un poquet, de la Guerra de Cuba, però un poquet.

R1. Jo tenie, me paix, que 5 o 6 anys… [inaudible] Jordi i hasta Sant Jordi  vaig anar de la maneta de ma mare, perquè teníem un cosí germà en la Guerra de Cuba, i no tenie ni mare ni pare ja… … I estave, i ma mare l’arreglave i mos escrivie i tot això, va i ara  mos escriu que s’havie acabat la guerra. Però com ací no hi havie port. Ací no hi havie port! I en Burrina sí!

E1. Sí

R1. Pa’ atracar un barco, ací no. Quan van fer el faro… El faro que hi ha, ara… D’allí cap al Grau, ja estarie la mar prop… Només eixie per ahí, la mar, per ahí pel Pinar. Perquè mosatros teníem una marjal a Villamargo, a l’atre costat, i estàvem com d’ací a la carretera… I quan a la Gerra mo’n vam manar, mos van traure del refugio, se van endur a mon pare i vam dir “pos a on va mon pare anem mosatros”, ma mare i jo! Ma mare només me tenie a mi. I mo’n vam anar, mos van fer eixir i mos van dir “isque que allà a la eixida de Castelló, allà hi ha camions i allà pujaran i els durà  a València, i encà estem esperant el camió, saps?

E1. hehehe

E2. A on van anar a per el camió?

R1. I vam anar a València a peu. Síii…

E1. Vale.

R1. Els tres, com si forem el nostre sinyó i la mare de déu! I portàvem l’angelet

E1. En quin refugi estàveu?

R1. Estàvem allí… al… com te diré? No sé… no sé dir el nom dels carrers…

E2. Tranquil·la, vosté digue més o menos

R1. Allí… on estave nostra casa… Abans d’arribar a l’iglésia dels frares

E2. A la Ronda Magdalena.

R1. Que estaven obrant a la iglésia dels frares.

E2. A la Ronda Magdalena.

E2. Sí, molt bé.

E1. I d’ahí… [inaudible] València … allí pujar als camions que encara estem esperant-los..

E2. A l’avenida València els havie d’arreplegar el camió?

R1. En la robeta que portàvem damunt i prou. No mos van dixar ni anar a casa i mira si estave propet, ma casa de… d’això.  I no, no van voler. S’enduien a mon pare soles, dos soldats apuntant. I ma mare “si el maten a d’ell, a mosatros dos tamé” .

E2. Digue-li on van anar evacuats. On van estar evacuats, senyora Dolores?

R1. Vam anar primer que tot a València, que ma mare tenie… Ma uela era casà en dos hòmens. I del segon home tenie una filla en València, que tenie… gran, però com tota la família va fer punta allí…

E2. No cabien! No cabien! Clar!

R1. I mon pare… pos sempre die “ ací… no estem.. no pot ser!” En la robeta que potàvem damunt i quatre perres que teníem encà ens vam quedar en can Teresa

E2. Que són els [inaudible] rojos

R1. Sí, els rojos. Aixina… És que no… Mo n’anem i encara… vam anar a València a peu! De nit i de dia! Quan la paveta no anae per dalt, l’ametrallam... Per baix dels tarongers amagats i de nit… a consevol arbre… vam fer nit pel món! Antes d’aplegar a València… Això és lo que tinc que contar…

E2. I després de València, on van fer punta, senyora Dolores?

R1. Allí a casa la germana de ma mare, però no cabíem, tota la família va fer punta allí…

E2. No podie ser!

R1. I allí no cabíem.

E2. I d’allí on van fer punta?

R1. I mon pare… va… «i més ací… en la robeta que portem? Quà ham de fer, pa’ ací? I en quatre perres… Però… mos ham de comprar una muda, perquè és precís canviar-mos». Mos van comprar una muda a cada ú dels tres quan vam poder eixir i ens vam canviar. I mon pare, pues ere… ere llaurador, treballave al camp. Ma mare, a l’almacén. I jo tamé. Jo ja anae a tirar a la caixa.

E1. I quants anys tenie?

E2. I quants anys tenie, sinyó Dolores, quan anae a tirar a la caixa?

E1. Quina edat tenie quan anae a tirar a la caixa, vosté?

R1. Quan me’n vaig anar a tirar a la caixa: 10 anys

E2. 10 anys! Mare meua!

R1. Una dona d’allí davant, que ere encaixadora, va dir «pos si no vol ser modista que anare a casa dels de Serra a cosir, d’estiu», a deprendre de cosir. Tot lo de casa heu cosie jo. I después ma mare me va comprar una màquina de repuntar i cosie jo: bluses de mon pare, roba pa’ d’ell i pa’ mare… Però anae a l’almacén

E1. Sí…

R1. I als 10 anys vaig anar a l’almacén. A tirar a la caixa d’eixa dona de davant de casa. I en seguida... Ma mare, ere encaixadora, però no li agradae, li agradae més empaperar. I va dir «jo no li he de ensenyar» i diu «no cal que li ensenyes que ja adeprén ella… que la tongà última sempre la fa ella i m’heu tire a la caixa». No és per alabar-me…

E2. Però és veritat.

D.Total tenie… quants anys tindrie? Uns 10 o 11 anys. No tindrie més!

E2. I tamé ha anat… Sa’n recorde quan vosté baixae al Grau quan tenien que carregar els barcos de taronja…

R1. El què?

E2. Quan havien de carregar els barcos de taronja al Grau que vosté…

R1. Oi! Sí! Els barcos els carregaven ací. Per l’altra part… per on està el faro… D’ahí la bassa no ere fonda i la mar eixie. Que pel Grau, per baix anae tot aigua! Es posaen a fer finques i al fer el fonament ja eixie aigua. I no podien obrar, tampoc, al Grau. Eixa part de cap ahí, pegae l’aigua de la mar al pilar. I havie un muro d’arena que allí anaen els soldats a tirar al tir.

[xiuxiuegen]

E2. I una cosa, antes que mos perguem, después de València, on van fer punta, sinyó Dolores?

R1. A un poble que se die la Felipa. A la província de…

E2. D’Albacete!

R1. Albacete

E2. Correcte!

R1. Jo d’això, ja… ja… me… me… faig…

E2. Correcte!

R1. I allí anaem a segar blat. Mon pare i jo. Vam vindre que estaem a la iglésia. A una iglésia que hi havie a eixe poblet. Mos van dur en… En el tren. I quan vam passar… per on té tempranillo les Coves, Tempranillo! Que estan a l’entrà d’Albacete, d’eixa mà, estan les Coves del Tempranillo. I nosaltres… una altra carretera que anae a La Felipa, un poblet de 4 habitants… que hi havie 4 cases grans… I van buscar gent per a segar blat. I jo, ere joveneta, però a la terra he tingut afició sempre, mira… I mon pare diu «la meua xica, la meua xiqueta tamé vindrà». De quan en quan mon pare me pegae una rascà [inaudible] meues i les ajuntae. Però jo, a segar blat, que vaig anar.

E1. O siga que estaves en ton pare allí tamé, ta mare, tota la família?

R1. Només érem els tres. No tinc cap germana ni cap germà.

E1. No tenies cap germà.

R1. No. Un germà que tenie ere casat que estave ací.

E1. I a ton pare per què primer l’apuntaven en la pistola?

R1. Pa’ du-mos a… a… Castelló… a l’avinguda València que dien que hi havien camions aguardant-mos, pa du-mos a…

E1. Sí, perquè la gent, la gent, quan se va acabar la guerra, que estave amagada a refugis van eixir cap a fora.

R1. No…

E1. O és que…

R1. Quan se va acabar la Guerra

E1. En el moment d’acabar la Guerra

R1. Si no l’avalaven, no eixien…

E1. No eixien del refugi. I en eixe moment, que estave en plena guerra, vos van obligar a eixir del refugi?

R1. Sí, mos van obligar a eixir del refugio. Mosatros vivíem a dos passes, que ho digue ella, lo del refugio. I mos van fer eixir i vam dir… Volien només a mon pare…

E1 i E2. [parlen entre elles] Tranquil·la, un atre dia, no patisques.

R1. A ma mare i a mi no…

E1. Volien a ton pare. Per què el volien?

R1. ma mare va, va… «A on va el meu home vaig jo! I la meua xiqueta» Pues els tres, davant, davant…. i darrere, apuntant-mos!

E1. Això!

E1. …els soldats, que entraen...

E2. Els nacionals.

E1. Per això li estae dient jo que quan entraven… Quan la gent se n’anae cap a la Guerra en Castelló, no quan se va acabar la guerra en el 39, sinó en juny del 38, quan va arribar ací…

R1. Mos apuntaen…

E1. Però els van obligar a eixir…

R1. Però encara els aguardem, saps... Encà els aguardem els gavions… Dalt, per dalt, bombardejant… La paveta, que li diem! La pava no, els pavets. Hahaha. Diem «ja vénen els pavets», «Ai, on mos posarem?» Baix d’una figuera… Els tres juntets aixina, jo al mig i mon pare i ma mare… I aixina passaem la nit. I encara quan no tiraven per dalt… Quan tiraven encara amagant-mos per baix dels tarongers… Perquè això a la província de València eren tot horts.

E2. [E2 li diu a E1] Un altre dia, tia, no te preocupes.

E1. O siga que vosté, vosté, quan, quan la guerra va estar en Castelló.

R1. Noooo! Primer va acabar la guerra. Mosatros només se va acabar la guerra, a voràs…

E1. Però…

R1. Si no avaleen, el tancaen… el tancaen a un camp de concentració. Per a vindre… a casa…

E1. Pa’ tornar

R1. Però mon pare, com ere treballador… No és per alabar-lo…

E2. Carai!

R1. A una casa que hi havie propet d’a on vivíem, del camp. Vivíem al camp del fútbol, de Villanova a Castelló . De Villanova a Castelló, al camp de fútbol vivíem. Mos vam fer un quarto i dormíem en terra. I vindrie a cuidar-mos i avant. Però jo anave a treballar, a recollir fesols de la dacsa. I a encaixar cebes,  no n’havie encaixat mai! Però ja ere encaixaora i vaig dependre a encaixar ceba, allí!

E2. Això en guerra, eh, sinyó Dolores?

R1. En Guerra.

E1. Perquè no podien tornar…

R1. Efectivament. Van entrar els nacionals i mosatros no estaem.

E1. Clar. Millor!

R1. Estaem allà.

E1. Millor, millor.

R1. I ma mare no ere encaixadora

E2. [inaudible] Després van anar a Castelló.

R1. I allí vaig dependre... Anaen a llogar-me del poble… d’allí del poble… i me feen «Doloretes, demà mo n’anem a encaixar ceba» I jo «ui, sinyó Ángeles, si no en sé jo d’encaixar ceba» Total tenie 18 o 20 anys, jo. No tenie més, no… I ja festejave, ja, en el home que tinc.

E2. Ah, sí?

R1. És que… Com se van endur… Quan va estallar la guerra, pues se van endur la quinta que estae servint més sis quintes anteriores i el meu home ere de la quinta del 31!

E2. Mmmm

R1. I se’l van endur, tamé! Però no va anar, no havie anat a servir perquè se va estalviar per fill de viuda!

E2. Aaahh

R1. Mireu si…

E2. Ere el seu nòvio?

R1. Però.. aaaa… aaaal… Endur-se’l, se’l van endur! Que va estar estar tres anys allà el meu home, allà al terme, a primer línia de foc.

E1. A on?

R1. Cap al … mmm… A on estan les Coves del Tempranillo… No me’n recorde, del poble eixe!

E2. Per allà per Albacete.

R1. Exaaacte. Mmmm… Antes d’aplegar… mmm… no me’n recorde…

E2. Bueno, per aquella zona, per aquella zona.

R1. La veritat… mmm… Si vas en el tren… i ix a on hi ha una muntanyeta… que allí estan les Coves de Tempranillo. I allí vam baixar, a eixe poble vam baixar. Aaal… Al d’això. Hi havien camions aguardant-mos pa’ anar a La Felipa a segar blat. Que eren tot camps de blat. I eixe poble, La Felipa, pos hi haurie unes 20 cases (tot a pena!) i un pou al mig del poble… que anàvem a per aigua. Mira si… d’això! Aixina és que…

E2. Sinyó Dolores, conte’ls en vindre de guerra, quan va vindre atra vegà a casa seua… estaen ja…

R1. Eh?

E2. Que conte’ls, conte’ls a d’elles, quan van tornar a Castelló

R1. Aaah, quan vam tornar… Quan vam… Quan se va acabar la Guerra, si no l’avalaven anaven a dur-lo… El duien a un camp de concentració. I havien de dur uns avals per a entrar a Castelló. I allí a la casa que hi havie al costat, hi havie una casa de llauradors. I mon pare se’n va anar allí tots els dies llogat, perquè eren molt d’iglésia i li van matar un germà… una germana. Un atre germà estave amagat allí, i mon pare va anar un dia i li diu… -perquè traie el carro en animals i ja… – i elles dien «hi ha un home allí dalt, a la pallissa. Va, anem a conta-li-hu, perquè ara ja l’ham tratat i sabem que no xistarà», a mon pare. «Passa, açò i açò», li van explicar. Que ere frare o capellà, no me’n recorde. I com mataven a tots… Els flares i capellans… Perquè t’alçares, sesesenties que tocaven a una porta que sabien que eren d’iglésia. «Pom, pom», «Fulano de Tal», per avall. Se n’anaven al cantó a una vora de carretera i el mataven i prou. Van fer una mortaldat! Uns, i atres! Eh! Els atres... a on manaven els atres tamé en mataen la gana. Ací, érem rojos. I els atreseren, per ahí…, d’iglésia. Ací manaven els rojos i a muntó cases han tocat «pom, pom» i a l’hora d’eixir «passe davant» i l’endemà a tal puesto anae Fulano mort.

La que ere sogra meua… -Que jo als 16 anys ja festajave, en l’home que tenie– i… me volie molt… i ella sempre… [inaudible] en les roques, que ere ahí dalt, per a on tinc el garrofer, a on tenie el garrofer! Que ara el tinc mort! Ara no el tinc! Perquè… M’ha fet una de torero! Els ho ha donat, que no els ho havie d’haver donat.

[riures] hihihi

R1. Eeh! Per què he de dir mentira! Ara, ara… Ells mateixa ho diuen: «vosté no haurie d’haver donat…» Eeh… si…

[riures] hihihi

R1. Car o barato, barato o car… «vosté» No me n’ha faltat mai, ni un duro al bolsillo, eh! Però perquè ha sabut guarda-me’ls. Perquè si tenie un duro me gastae 10 quincets.

E1. Ja…

R1. No me gastae el duro.

E1. Clar…

R1. Això ho aguardave. Com ara… Tinc una arreplegueta que encara vaig traent.

E2. Quan serà més major! Que ara encà és jove!

R1. Encara me’n deixaré.

E2. Que ara encà és jove! Pa’ quan serà més major, eh?

E1. hehehe

E2. Bueno, conte-mos! Sinyó Dolores, conte-mos, a què està bo, conte-mos això de que… quan van vindre a Castelló… faltaen les cadires…

R1. La casa que teníem… La van buidar i se van mudar. Van llevar-ho tot, lo que teníem, mos ho van llevar tot. Justet mon tio Antonio, germà de ma mare, que vivie davant, mos va salvar dos sacs de roba que ma mare pues… pues això que les dones d’antes «uish, vaig a comprar-li això pa’ la meua xiqueta» i hu aguardae, i hu aguardae … I mon tio mos va salvar un matalap, domés. I dos sacs de roba. I lo demés, va agarrar qui va voler.

E2. Sí, però les cadires, vosté va anar a recupera-les

R1. Eh?

E2. Que les cadires! Que vosté va anar a recupera-les!

R1. No. Eixies cadires, jo… Són d’eixes antigues, però… de crosta de coco! Com die ella

E1. Carrasca.

E2. Són molt xules!

R1. El llit i tot, tot ere ixe que hu va fer ací Juanet, el germà de la sinyó Senteta, la… del… la… vaquera!, que ere fuster. Treballave ahí al carreronet. I li hu va fer tot de mòbil, mòbila, a ma mare, preciós, el llit, cadires i tot. I les cadires tenien una fundeta de gril, en punt de marca, en el nom de ma mare. I tot. I les cadires les van agarrar a la… mmm

E2. A l’hospital de Sang! A la plaça el Rei!

E1. A l’Institut.

R1. A la plaça el Rei, a l’Institut eixe, allí, se van posar soldats. I tenien poques cadires. I les cadires ixes les van agarrar ixos i les tenien ixos. Perquè quan vaig anar a per elles, va anar jo… i no teníem ni cadira pa’ asenta-mos. Jo dormia en una hamaca, d’eixes, tumbones [riu]. Me’n recorde com si fore ara [riu] i… i va dic, diu «jo vull les cadires de ta mare!» Perquè tenien el nom dalt, de Dolores Ubeda, que li dien a ma mare. i… i…

E2. Sa mare és bastant pareguda…

R1. I va anar i diu, diu «ui, a on les has vistes? A on?» «A vore si, tu, estan allí a on estan els soldats?» i jo «gua!» i ma mare, ma mare diu «ui, jo no vull anar» i jo dic «no patisque, que jo aniré!»

E1. Quants anys tenie, vosté?

R1. Entonces jo ja tenie casi 20 anys.

E1. En vint anys?

E2. Sí

[riures]

R1. ja me es.. me podie de mi

E2. Sí, sí.

R1. I vaig anar… d’ahí… al costat… que hi havie… «Buenas!» «Buenos días» «Buenos días» «¿Qué se le ofrece, señora», «Pos, mira, vaig a contar-li-hu: eixes cadires són de ma mare» I diu: «Quines iniciales son?» «La D i la U: Dolores Úbeda», que li dien a ma mare. Diu: «Sí que és veritat, la D y la U tienen». I me les ensenye i jo «ai, sí que són!» «Pos mire, tenien unes fundetes de dril, molt asseaetes» Però els soldats tot ho han arrancat i no… S’ha perdut. I dic: «és igual! Que jo encara tinc dos mans per a fer-ne unes atres» Aah, i mos les va dir… vaig anar a per elles, va vindre una xica a ajudar-me i dos a cada una, les sis, tres a cada una! Que són de carrasca! Eixes cadires no es trenquen en la vida! Del món! Són de mobila, precioses!

E1. Encara les té.

E2. Sí, sí, encara estan. A casa…

R1. I mos vam endur a casa no res. El llit de ma mare, tamé. El tenien a bon puesto i li’l van donar, que tamé tenie el nom, allí dalt.

E2.  I la màquina de cosir? La maquina de cosir, encara la té?

R1. La màquina de cosir no la vaig recuperar, que no me l’havie comprat encara, ma mare.

E2. I la màquina de cosir no la va recuperar, entonces?

R1. No, no. Me la va comprar ixe any.

E2. Ah, li la va comprar eixe any!

R1. Perquè, perquè teníem un canterer. I ahí posaem els cànters perquè no hi havie aigua dins de casa. Havíem d’anar a la font a per aigua. I a llavar als llavaors. I… eeeh… Els d’açò, els dinés que guanyave ma mare, que guanyave jo, ma mare, allí al canterer, vam posar un canteret i ahí les dos pesetes que guanyaves les posave, die «pa’ quan te casaràs» I me va comprar les [incomprensible], el matalap i tot, [incomprensible] precioses.

[xiuxiugen]

R1. Nooo. No és mentira! Que és veritat tot! Vos conte la veritat!

E2. Va tardar un poquet a casar-se pa’ la època…

R1. D’algunes coses no me’n recorde molt bé, però… me vénen a la memòria.

E1. On vivia son pare i sa mare? On vivien? A quin carrer?

R1. Al carrer Diagonal, número, 41

E2. Sant Mateu.

E1. Sant Mateu? Aaah… No vivien a Castelló?

R1. Sí.

E2. Síiiii. Al carrer Sant Mateu. Al carrer Sant Mateu que està... a on viuen els meus sogres.

E1. Ahí al final deee… deeee Juaquín Costa…

R1. Caaro, que a davant hi havie un maset, que eixa se me va endur a tirar a la caixa.

E1.  Aaah. Al Carrer Sant Mateu! Vosté era veïna de Santos?

R1. De Santos? Santos va fer les cases, de fan fer laaa…

E1. La cooperativa. Les cases barates.

R1. Les cases barates. Ahí es va mudar Santos! A una casa d’ixes.

E1. Sí, sí. Però vosté el coneixie?

R1. Caaaro

E1. Encara viuen les seues filles.

R1. Claro que el coneixie a Santos,

E1.  I a Santos el coneixie?

R1. I a la dona i a les filles!

E1. Sí? I coneixia a Rosita? Rosita Bauzà i a Vicenta?

R1. Tamé, Tamé.

E1. A Rosita Bauzà la coneixie?

R1. Sí, sí.

E1. Pos és la meua sogra.

R1. Aaah! Veges! Veus!

E2. Rosita Bauzà és la que està en el llibre de [incomprensible]

E1. Sí. Bueno, en el de [incomprensible] no, en el meu. Bueno, dels dos. Ell ha escrit unes paraules, però en el meu està la història sencera.

R1. Antes mos coneixíem tots.

E1. Per això t’heu ha dit jo.

R1. Sí…

E1. I el pare de la meua sogra a… Juan Bauzà.

R1. Maaareeee

E1. Que va ser consejal i tot això. Vos coneixeu, vos coneixeu.

R1. Sí Bauza sí me’n recorde

E1. I Santos, Santos, que eren veïns tamé del carrer…

R1. I socialistes

E1. Va ser alcalde

R1. Síiiii!

E1. Van ser alcaldes,

R1. Síiii.

E1. Va ser alcalde!

R1. A mi no m’ho digues! Perquè el dia 1 de maig, tots els anys, tocant la música i el que volie anar. Jo i ma mare no hem anat mai, però… jo hu sentie. I sé la cançó encara, que cantae!

E2. Cante-la!

E1. Vosté no era socialista?

R1. No. Jo no ere res! … Ma mare només me tenie a mi i jo estae en la glòria!

E1. Umh

R1. Ai… La veritat! Perquè mon pare ere corredor de taronges, i aferrasaor! I guanyae dinés!

E2. Aferrassaor què és, sinyó Dolores?

R1. Pues... A mi me va ensenyar ell, a aferressar. Arribes a s’hort. [incomprensible] Aferrassar igual mon pare, que ma sogra, «vosté no… me compren les taronges a ull i me donen tant», diu «Al dumenge, encà que sigue dumenge de vesprà, aniré i les aferrassaré». I diu, «Ai, sí que t’heu agrairie» (No m’havie casat jo. Ni pensar-ho! Però festejar, festejava des dels 16 anys, que festejave ja al meu home). I… «Has d’apuntar les taronges que té eixe taronger i has d’apuntar les taronges que té l’atre, i has d’apuntar les taronges que té ixe i que té ixe»: tota la finca. I contaves… Jo sabie multiplicar, i dividir, i heu sabie tot.

E2. Home, claro! Claro! Claro!

R1. I als 10 anys ja vaig anar a tirar a la caixa!

E2. Però ella sap, eh.

R1. Dividir i multiplicar i tot això, jo m’heu menjave! I llegir i escriure, ara, si vol, encà li escric i li llig.

E1.  I a quin col·lage va anar, vosté? A quin col·lage va anar?

E2 i E1. A l’escola! A quina escola?

E1. A quina escola?

R1. A l’Ensenyança, a doña Elvira.

E2. A l’Ensenyança?

R1. Que estave… que hi havie un brancal aixina, ahí dalt.

E2. A l’Isabel Ferrer?

E1. Per ahí, sí.

R1. … M’ha ensenyat! I a fer pontilla!I ganxo de, de… calat!

E2. De tot!

R1. De totes les maneres, que heu digue ella.

E2. Me va ensenyar ella a fer ganxo, perquè ella ere una artista. 

R1. Només calie vore una pontilla. Només calie vore-la! Me vaig traure una colxa posà al carrer Alloza, a aquella cantonà -perquè ara ja no sé, que fa anys que no he anat, que van posar una… una tenda deee mobles-

E1. Navarro!

R1. Navarro, sí, sí. I tenie una colxa de ganxo posà, i jo «uuui, quant m’agrae ixa colxa». Me’n vaig a casa, compre fil i l’escomence i… en s’endemà, de matí, atra volta! Me n’anave un moment, mirave com el d’açò, nave a casa i [balbuceja] i vaig traure pa’, pa’ d’això, apegaves quadraets, i hu ajuntaves! I a última, a última hora, ara me de determine en entrar. I la dona, la dona que havie «què volie?» –li-hu vaig explicar- diu «ui, entre». La mire de prop pa vore l’acabament que no el vee bé. No el vee bé. I mire aixina. «Mire, i a un cas m’enganye, tornaré», «Quan vullgue vindre, casa estarà oberta». I después, aaah! Me vaig traure la colxa!

R1. Que t’heu digue ella.

E2. És una persona molt…

R1. Només calie vore-la! Jo, pa’ traure-me-la. Jo he anat a Vila-real i a Almassora a la.. a la d’això de les calderes… i només mirae colxes, que hi havien en els balcons.

E1. mmmm

R1. Me vaig traure un… un d’açò, pa’ la mesa camilla, que anaem una cosina meua i jo, i jo diu «uuui, quant m’agrae eixe mantelet! Eixe mantel.» I aquella fee «I a mi tamé!. Demà vindrem!». I vam anar allí a eixa dona i vam dir: «Mire, li anem a demanar un favor, si vol, voldríem saber com s’escomence». Perquè lo de baix, casi mos ho traiem, però açò no ho veem. No veem l’escomençament. S’escomençae d’ahí en mig! I aquella dona diu: «lo que vullgue». I mos vam traure eeel… eixe mantel.

E2. Eixe matel.

Sinyó Doloretes, conte-mos… conte-mos después de la… deespués de que vosté ja se va casar (és que ella se va casar quan el sinyó Antonio va…)

R1. Quan vam poder!

E2. I quan va acabar la mili, no?

R1. I vam tardar encara a casar-mos.

E2. Però és que la mili ere…

R1. Perquè mon sogra… mon sogra ja s’havie mort. I el meu home tenie carro i animal i anae a taronges. Que antes no anae cap camioneta, cap camió ni res del món. Tot carros! I aques!

I tenie una aqueta més xicoteta que la gastae son pare, i l’aca gran la gastae el meu home, anae el meu home llogat a les taronges, a les taronges. I d’estiu a grava, a arena, i tot això pa’ les obres.

E2. Vol aigua Dolores? Una miqueta d’aigua? Una miqueta d’aigua? Vol una miqueta d’aigua?

R1. Noo. No.

E1. Que estave pensant jo que si t’agradave tan cusir quan, quan la Guerra  eh cusien roba per a soldats.

R1. Síiii.

E1. Tu tamé vas cusir? Vosté va cusir?

R1. Jo anae a casa dels de Serra.

E1. A Dávalos no vas estar.

R1. Per a dependre a cosir roba de, de, de, de trobade i això no…

E1. No.

R1. però… sabent cusir una cosa sas cusir una atra.

E1. No, però vull dir-te jo que no vas cusir roba de soldats, no vas cusir, ahí a l’almacén Daválos, te preguntava.

R1. Ma mare volia que fóra cusidora. I me va comprar màquina. Però jo… m’agradae més l’almacén. I d’estiu pues mon ne n’anavem a una alquerieta. Jo… ma sogra a mi me volie molt. I no vaig … cap puesto…

[se talla l’audio]

CONTINUA EN: GUIRAL; DOLORES

R1. … als 14 i això… la Guerra…

E1. I per què no mos conte alguna cosa, de quan la República?

E2. Conte, sinyó Dolores, conte allò de que… m… quan passaeallò de  carreta botifarres al balcó… això ereantes de la Guerra, tat? O después de la Guerra?

R1. De què?

E2. Allò que passaeun carro quedixae pa… i botifarres, per aquell carrer.

R1. Això, això…

E2. Ereantes?

R1. …ere quan hi havie una ploguda, que hi havie poc… que… mmm… una mare que tenie tres o quatre xiquets i no… no hi havie… plovie i no podies anar a treballar. I anaven, els llauradors d’ací de Castelló, tots mataven cerdo. I els balcons, estaven tots plens de butifarres secant-se i tot això. I els que…teniecor, que volie donar, donave, i el que no, no donave.

E2. Però això antesde la Guerra?

R1. Això…

E2. Antes!

R1. Antes de la Guerra.

E2. En la República.

R1. Antes de la Guerra. Antes eh manae la República.

E1. Però, com, com se vivie, en la República?

E2. Com vivien antes?

R1. No… la República i avant, diem.

E1. Però, no. Com, que com vivie, vosté? Vivien bé en la República?

R1. Jo era xocoteta

E1. Era molt xicoteta, no se pot enrecordar…

R1. Quan a la Guerra de Cuba, me’n recorde de la Guerra de Cuba, però tenie 6 o 7 anys.

E2. Però…  Vull dir, antes de la Guerra vosté vivie bé, vostés vivien bé antes de la Guerra

R1. Mosatros… A ma casa sempre bé perquè mon pare…

E1. Però la gent no parle de la República.

R1. ... ere llaurador, però com ere aferrassaor de taronja… i els dumenges treballae… i no ha anat mai ni en becicleta.

E1. Però és que mire, és que n’hi han unes cos… Mire, n’hi han unes coses que jo li volie preguntar. Una ere, com se vivia en la República? Com se vivia? Si se… De quina forma…

R1. … La República ere de la part dels socialistes.

E1. Sí, vale.

E2. I vivien bé!

E1. I per què, per què se va acabar, La República? Per què se va acabar?

R1. Bueno, perquè se van posar ixe atre nom, se  van posar els rojos i els fasistes, i avant!

E2. Perquè se va sublevar Franco, no?

R1. Quan a la Guerra, ací, va escomençar la Guerra manant els.. els socialistes. I ells anaen de nit, a per un, l’agarraen i el mataen i avant. I a un atre puesto manaen… els atres i tamé anaen i l’agarraen i el mataen. Si algú va anar, l’atre tamé. Tots van matar! Tots!

E2. Però… sinyó Dolores, antes de la Guerra, vostés vivien bé, tat?

R1. Nooo, antes de la Guerra bé, bé… Pobrets. Treballar i .. i prou. Perquè no hi havie ni aigua, dins de les cases, havies d’anar a la font. I a llavar, al llavaor. Ma mare en l’havanera al cap, i mon pare l’acompanyave, als llavaors…

E1. Què… quants anys va estar matant Franco?

R1. Quants anys? Mire, no me’n recorde.

E1. Va estar matant, matant.

R1. Què ha passat?

E2. Ella no té la, la…

E2. Jo li hu explicaré, sinyó Dolores, quan se va acabar la Guerra, quan se va acabar la Guerra, quants anys, quants anys van estar… en, en ixe lio… de què agarraen…

R1. Pronte, pronte. Pronte va manar Franco.

E2. Sí, però después, quan manae Franco, quant temps va estar ixe lio que mataen gent i tancaen gent a la presó i tot això?

R1. No hu sé, no hu sé. Això no t’heu diré perquè no hu sé, els anys que va estar.

E1. Que va matar hasta els cinquanta i la gent no hu sap.

E2. Però ella s’arrecorde que per el finestró se sentie, se sentie com dien…

R1. Quan se va acabar la Guerra, anaves pel carrer i… anaen uns que es dien… que portaen la boina roja, com es dien?

E1. Els falangs.. Els carlistes! Els carlistes! Els carlites o els falangistes…

R1. Els de la boina roja, dic.

E2. Sí.

E1. Els… els falangistes.

R1. Pues ixos anaen i tocaen la música… o un acordion… o algo. Si no, tocaen la Marsellesa, si no te veen…

E1. El cara al sol, sí.

R1. … que alçaes la mà, pel matí ja estaes a la presó.

E1. Uhum.

R1. Si te pillaen que no alçaes la mà.

E2. Ja estaes, ja t’havies fotut.

E1. és que… al… a l’imaginari popular, a l’imaginari popular, el que passe és que tenen una idea de que uns van matar, i els atres tamé. La idea, per ixemple, de que quan se va sublevar Franco, quan se va sublevar, quan va estallar el colp d’estat… el govern cau… i entonces lo que eren totes les… i tot això, comencen a matar gent d’iglésia, i això és un fet! Però… no contextualitzen que va ser per causa de la sublevació militar. Que si no s’hagueren sublevat, ixos morts no s’hagueren produït. La gent això no hu pensa. I després quan, quan van ser temps de pau… se va passar des de l’any 38 fins l’any cinquanta i pico afusellant a gent…

[parlen tots a l’hora] [incomprensible]

E2. Això és veritat.

R1. aaah! Diu que si és veritat…

E2. Aixina és, aixina és… Ella, ella s’arrecorde, perquè això sí que hu sentís, que la casa de la sinyó Dolores encara conserve la mateixa estètica que quan… quan… después de la Guerra. La casa d’ella continue igual, que està davant de la meua. I, efectivament, lo que la sinyó Dolores ha contat és cert. La façana de detràs de la sinyó Dolores té un finestrol, que done al carrer Cervan de Tallada, con lo qual, la porta de la presó, la porta principal, donae a ixe carrer. 

R1. A mon pare tamé el va avisar pa… pa matar-lo.

E1. Què? Què?

R1. A ixe, ixe que… matave gent…

E2. Bellés

E2. Però a Bellés per què el coneixie, perquè vivie prop de…

E2. Nooo. Perquè matae.

E2 2. Però quan ella ere soltera no vivie per allà per a on…

E2. Nooo, no. La sinyó Dolores sempre ha viscut a este Raval.

E1. I com hu sap. Lo de Bellés?

E2. Perquè hu sabien tots. I hu sentie.

R1. Sempre…

E2. Sinyó Dolores, i a son pare tamé el van avisar?

R1. A mon pare… tamé el va avisar… [incomprensible] I vénen a casa, i avisen. Ma mare i jo, els tres plorant, abraçaets aixina… Com si… «Fill meu, tan bé que t’has criat, fill meu del meu cor…» mon pare… «Me matarà, perquè a mi si mi pegue una palissa, a esta edat, ja, me matarà!»

E2. Bellés.

R1. I jo vaig anar i com ja tenie 20 anys casi tenie 20 anys, jo. Jo dic, «Que no me n’aniré a parlar amb el sinyó Salvaor?» «I el senyor Salvador, què t’ha dit», jo dic «Tu di-li la veriat, que ell ja hu sap». Per… perquè va vindre la Guerra i… de mi… saps? El meu home, venie a festejar, antes teníem unes claus aixina a les portes. I… normalment portae la clau al bolsillo. I només li va tocar ahí vaig dir «iee, ixe porte arma» i no.. ui… encà ere fadrina, jo. I va i trau la clau… Però a muntó portaven arma de veritat i… els agarraen i els mataen i prou. Uns i atres! Si uns van ser matariles, els atres, matariles i mig.

E2. Sinyó Dolores i al final lo de son pare, com se va solucionar? Lo de son pare…

R1. Jo me’n vaig anar. I jo dic … «Ui! A on vas, fill meu?», ell… Perquè jo tamé anae a l’Almacén, a muntó voltes, que feem uns bolsets, aixina xicotets, en tres tongaetes, o dos, i… en... bolsets pa, pa les festes, pa… I anaem de nit, a mitja nit, a fer bolsetes. I jo… ja ere encaixaora!

E2. I entonses vosté va anar a parlar en Salvaor.

R1. Vaig anar a parlar en el sinyó Salvaor i diu «Ui! A on vas, filla?», «I mon pare… mon pare en casa, però no estae molt bé i ha dit: «vés tu, filla»», mentira… però… me dic… diu… «Què passe», jo dic «pos mire, vosté ja sap lo que passe, que el que va, el cap… el… sargento Bellés el mate i ja no ix, si a mon pare li pegue una palissa el matarà», «Tranquil·la, tranquil·la». I més que jo plorae, jo plorae… «No plores, que a ton pare no li passarà res»… Ere dels més rics de Castelló, ere… ere… cunyat de, de Boera.

E1. Qui era ixe Salvador?

R1. Que, que, que, bueno...

E2. Salvador ere..

E2. El pare d’ella treballae…

E2. … el més ric de Castelló. Teniebarco d’ell i barca i de tot.

E1. Però quin Salvador ere, Salvador, què?

R1. Jo anae a encaixar… A ser encaixaora vaig dependre allà, allà al… anae al… mas, al mas. Passant l’hospital, passant l’hospital que teniemés de 300 fanecaes, tenie. Treballaem tot l’hort…

E2. Sinyó Dolores, tatque en Guerra, en aquell mas…?

R1. … i vaig parlar en ell. Vaig, «mire, passe açò» i jo com plorave, no podiecontar-li-hu. [incomprensible] A la dona li diu «fes-li un refrequest de… açò», no sé què me va donar. Diu «passem fora i conta-me-hu», pues...anave… «que se presente, demà, a les vuit al quartel de la Guàrdia Civil». Darrere de l’hospital, estavedarrere de l’hospital…

E2. Sí.

R1. … i el queentrave allí ja no ixie. En una palissa el matave. I mon parepues… abraçat, els tres. «Ja no em voràs més, fill meu», «Tranquil, jo aniré a parlar en elsinyóSalvador» I vaig anar i li huconte: «Tranquil·la, vés-te’n a casa tranquil·la, que a ton pare no li passarà res, te hu dic jo». A les dos hores, ja tenie l’avís que no se presentare. Coforme tenie primer pa’ quesepresentare.

E1. Uhum, hum, hum.

R1.Sinos a mon pare el maten, ixa nit.

E1. I per què? Per què?

R1. Perquè ere socialiste.

E1. ara, ara!

E2 2. Al fin!

R1. Ai! És veritat! Pos pa’ què te he de dir una mentira?

E1. No, no. Però si és que… això…

R1. Ere socialiste.

E1. Vosté me… me…

R1. Les coses, conforme siguen!

E1. En general, a tota la…

R1. Cada ú té una opinió, en la vida

E1. Tot el món casi igual…

R1. Cada ú tenim una opnió.

E1 i E2. Clar, claro.

R1. Però… no ha fet mai mal a ningú.

E1. Encara, encara els costa, això és lo que te volie dir.

E2. Per això, tin en compte que ha sigut una repressió fortíssima, entonses...

E1. Home, sí. Una repressió fortíssima però que, que tenen la idea de que…

R1. Diu, eixe, eixe

E1. de què que tot va ser el mateix

R1. eixe senyor Salvaor...

E1. Això! Però ella hu va viure.

R1. Eixe home vivie prop de Masip, que ere, ja te dic, germà de, de, de Gimeno. O ere germà o cunyat, no me’n recorde cert, però eren, eren família.

E1. Sí.

R1. Que Gimeno ere el més ric de Castelló.

E1. Sí.

R1. Tenie més de, més de 600 fanecaes. Tot això de la Salera i tot això que hi ha obrat, tot ere horts.

E1. Sí.

R1. I anaem tot l’any allí, a l’almacén.

E1. Sí. Que eren les finques que hi havie...

R1. I per la vora, dels horts, tenie anouers i… i armelers. I això… allò… I dispués encà en tienie una atra. A un puesto que … que diem el corralot. Allí tenie un almacén i avant. Que ere... Pa’ tots ixos horts … criar ell… i plantàvem queraïlles. I jo anave ja a les queraïlles. A arreplegar queraïlles, darrere dels hòmens que estaen d’això. I allí venien a carregar camions, de queraïlles i de… a l’escola, moatros diem a l’escola,

E1. Uhm

R1. Jo, ma mare me va fer una faldeta, llargueta pa que si m’acatxaen me… no se me veren les cames, eh!

E1. Clar!

[riuen]

E1. Pa’ que no se te veren les cames.

R1. Antes ere el món aixina! Hui, nooo…

E1. Encarano m’has dit una cosa, que estic esperant,

E2. Hehe

[riuen]

E1. Encara no m’ha dit per què se va començar la Guerra.

R1. Això…

E1. Jo és que no hu sé.

R1. Això sí que no hu sé.

E1. Perquè jo no vivie

R1. De la nit al matí, vam vore… que… traien gent a matar… i vam dir «açò? Açò, què ha passat?Açò, què ha passat?» i no… i…

E2.Sinyó Dolores, ara nem a conta-li, lo dels dinés rojos, aquella de davant de casa, que sentie la ràdio de la Pirinaica, conte-li-hu.

E1. Lo de la [incomprensible] Pues, la germana, ere fadrina i el… no… el nòvio, el nòvio ere… capotaç dels rojos. I ixe anae per les cases a replegar i de matí «pam, pam». I ella, se va casar en ell però quan se’n va anar a Francia. I ella se’n va anar a Francia i ja no els ham vist més.

E2. Perquè si nos l’hagueren pelà.

E1. Perquè si no l’hagueren pelà.

E2. Claaaro!

R1. Veritat.

E2. Però, allò dels dinés rojos, s’arrecorde? Que va sentir per la ràdio quins eren bons i quins eren roïns, s’arrecorde, que me hu va contar?

R1. Que eren bons i roïns, mira, en tots els puestos hi ha de tot, perquè una mare…

E1. Ara parle… no parle de dinés–

E2. No, no.

R1. Jo sóc mare de tres, i dels tres, cada ú pense d’una manera.

E2. Normal! Això és normal! Però… vosté s’arrecorde quan lo dels dinés, els dinés rojos, que vosté me va dir… Els dinés! Els dinés! Que vosté va dir «esta d’ací davant se va enterar de quins eren bons i quins eren roïns», s’arrecorde?

R1. Sí, jo, mosatros, ma mare, com ere soles, vam obrar… al canterer… que allí, a l’entrar, teníem un canterer, dalt d’aquell armariet, baix, està el foco, i allí va obrar, mon pare, un canteret. I havie només una miqueta de puestet pa tirar el duro. I jo, quan venie, guanyae dos pesetes.

E1. Sí, que hu ha dit abans.

R1. I dos pesetes ma mare, quatre. Però, al fer d’encaixaora, me van apujar dos quincets. Per que jo… jo vaig anar llogà a encaixar i a mi me donaven d’encaixaora, no me donen… d’això. un… un… hi havie un… patrono d’estos que fee taronja, que li dien el tio la hòstia, hehe, perquè cagae molt, de boca.

E1. Ja, ja…

R1. I, domés me veu, «Ixa és la encaixaora? Maaare de déu! Trau-me una tercera i que s’asente ahí». I jo… la que me va ensenyar més… ma mare no va voler ensenyar-me. Pues, va dir, jo… mmm… i… i… die… no me’n recorde… no… no… no me ix.

E2. És igual, és igual.

R1. Jo tinc un susto... Té pocs collons ixe, p’aviar-te a tu. Una tercera. Que… una tercera, entonses en 3 calaixos en 10 taronges aixina i 10 aixina. El calaixó. Jo m’agenollae dins del calaixó, pa’ fer el calaixó d’enmig!

E2. Sí, no és molt alta.

R1. Mira si ere xicoteta. Però, no és per alabar-me, ha anat llogà a segar blat. I les que anaven, me van dir: «ui, no, que no sé fer [incomprensible]» i diu, dic.. no… un que segue blat i no fa [incomprensible] com si no segare. I va dir «tu vindràs!, que els [incomprensible] que a tu te toquen, els faré jo»

E2. Sinyó Dolores i después en tots els ahorros que tenien, tot lo que van ahorrar, de dinés, allí

R1. En el canterer.

E2. Sí. Però van ixir roïns, no?

R1. No, no, no. Que eren duros i pesetes de plata.

E2. Aaah!

R1. El Bolo, un que li dien el Bolo.

E2. Sí, sí.

R1. Va posar la tenda, d’allí del cantó.

E2. Sí.

R1. i… eixe… tots els duros que li duien els canviave. Eixe se va fer millonari

E2. El Bord! El bord! El bord!

R1. Perquè, perquè jo com no tenie… te hu canvie el Bolo per a anar a comprar. I aixina, en el canterer que estave ple…

E1. Se va buidar.

R1. Quan se va buidar el canterer, jo ja anae a treballar, i ma mare tamé. I mon pare tamé. Ja no vaig necessitar a ningú.

E2. I, i el, i… La sinyó Dolores encà en té, de dinés rojos.

R1. Perquè no és com una mare que…

E1. Els, els va tirar.

E2. No, no. Nooo. Tat que vosté encà els conserve, els dinés rojos?

R1. No.

E2. No?

R1. Jo te hu diré.

E2. Què ha passat?

R1. Mmm… va, van dir… ha, han entrat a una casa i… allí… pues… tenien a muntó dinés dels rojos…

E1. Sí, sí.

R1. …i els han tancat a la presó i tot.

E1. La gent, la gent hu va tirar.

E2. Aaah!

R1. I vaig anar jo i ma mare me diu «ja pots traure tots ixos dinés i [incomprensible] a la basura»

E1. Sí, sí.

R1.Pues a la basura van anar.

E1. Els meus sogres tamé guardaven alguna cosa, però molt poquet.

R1. A la basura van anar, un grapat de billets aixina.

E2. Però algo…

R1. Ja no en tinc ni un ni mig.

E1. Antes els marcaen.

E2. Algo sí que ha quedat.

R1. Ni un duro ni mig, tinc!

E1. Anem a vore, que se mos passarà, que jo te volie preguntar, que me parlares dels bombardejos. Tu estaves a Castelló quan les bombes? Quan caien les bombes.

R1. Aaai… Això era cruel.

E1. Que se’n va anar a València però primer…

R1. Una nit, estàvem gitats i toque la sirena, «aaaiii… mos ham d’alçar» i ma mare «la meua filla, tan agust que s’adorm, pobreta meua»… «Doloretes, filla, alça’t que ha tocat la sirena», «ah, sí, mare? Pues ,ala! Jo… en calces… me gitae en calces pa, pa... pa no… pa posar-me-les de… calces… i ..mo… al refugio. I, allí, al jardí…

E2. Sas lo que és?

E1. Sí, sí, sí. Sé lo que és.

R1. I entonses allí al carrer… pues allí hi havie un… d’això. Traie la porta per, per on està ara la porta de l’escola, allí ixie la porta del refugio.

E1. Sí, sí. Sí.

R1. I tota la gent aixina… tots… mos va anar a caure, la mala llet d’aquella bomba, cau a l’escala. I va fer una mortaldat.

E1. Sí.

R1. Mira, anae el Cullero i va matar a sa mare, a una germana, a un… i a un xiquet: tres! De la mateixa casa.

E1. Jo no sé si parle del mateix bombardeig. Espera. El primer bombardeig, el primer, va ser de barco.

R1. Eh?

E2. De barco.

E1. El primer bombardeig, van bombardejar de la mar. La primera vegà que van bombardejar Castelló va ser des de la mar. Un barco va tirar les bombes.

R1. Sí… Això va ser antes. Això des de, des de la mar, en un barco, van tirar, lo menos quatre o cinc nits…

E1. I va caure…

R1. I va caure ú.

E1. Al carrer milicias!

R1. Sí.

E1. Al carrer milicias, a hermanos vilafaia.

R1. La bomba va caure a on estave… de la sequiota…

E2. Sí.

R1. que entonses ere... sequiota! I a la banda d’a on estan els policies, allí fee clot i allí hi havien casetes… la segon bomba va caure allí i tamé va fer una mortaldat.

E1. Vale. Però això va ser el primer.

R1. El primer.

E1. Però el que estaves parlant és un atre. El que estaves parlant de, de l’escola, el de l’escola, que estaves dient…

E2. El que van matar a la mare de…

E1. En la escala de l’escola, va caure a l’escola, a l’escaleta del refugi.

R1. Sí, sí.

E1. Ixe va ser un atre bombardeig.

R1. Un atre

E1. Vale.

R1. Uuui! Ne van haver a muntó que van matar muntó. Ne van matar a muntó.

E1. A una xiqueta que li dien la Cauca.

R1. Sí. Sí que és veritat. Sí que és veritat. La cauca.

E1. La Cauca, i això va ser ahí a San Roque.

R1. Sí, sí. Sí, sí, sí, sí…

E1. A Sant Roc

R1. Ixe que jo dic, ere la germana de, del Cu, de la, del Cullero.

E2. Sí, de Maria.

R1. Pues la, una germana, que tenie casà, que tenie dos xiquets, la ú se va quedar en casa en l’home, que ere més major, va dir « jo no vull anar» i l’home diu «jo tampoc» i se’n va la ma mare, la filla i el xiquet. I va matar…

E2. A tots! Als tres!

E1. que se’n van anar cap al refugi.

E2. Ui! I a l’escaleta del refugi, a l’entrar els van bombardejar.

R1. Però ni pensar-ho vull. jo… quan… pensave en això, ha escomençat a resar i, i, i…

E1. I te’n recordes de més bombardejos? De més vegades?

R1. Primer passave la pava, els pavets, que… mmm…

E1. Primer la pava, i després els pavets.

R1. I la que tirae les bombes ere, se… se veu que se comunicaen per dalt, cap.. per cap puesto… I això… això hu acabe de dir jo… no hu sé, si se comunicaen o no. Però passe, i no és la pava, la pava fee «brum, brum, brum, brum, brum» i els pavets feen un atre roido, feen menos roido. I feem «Són pavets» però, al moment, ja senties la pava gran.

E1. I te’n recordes…

R1. La una en el xiquet plorant, l’atra en, en… «calla, calla». Això és horrible.

E1. No vol recordar-lo això. No li agrada, no li agrada.

E2. Sinyó Dolores, al nostre carrer va caure alguna bomba, tat? Alguna casa va, va… va caure alguna bomba, al nostre carrer?

R1. No, no. A una casa, darrere de ma casa, d’a on visc.

E2. Sí

R1. Pues… Per els que donaven al carrer…

E2. De la presó.

R1. De la presó. Allí, ne va caure una, de bomba. I a la, a ma casa…

E2. Sí.

R1. …la, pa’ la… a la paret mitgera…

E2. Sí.

R1. … de darrere, d’açò, tamé…

E1. Sa casa què és? La del carrer

E2. Caperol

E1. Caperol, Caperol.

E2. 44. Però sa casa està…

R1. El carrer de la presó, … Com hi havien soldats…

E1. Sí.

[incomprensible]

R1. Ere horrible, ere horrible, viure. Jo, en acabar, que vaig tindre tres xiquets, fee «què farie jo, ara, si vinguere una guerra? En els tres xiquets». El major, al cap de dos anys, tinc al segon i al cap de sis anys tinc al, al, al tercer. Tots xiquets, tots xiquets xocotets. En sis anys, tres. Què haguere fet, jo? Pos lo que feen aquelles mares, morir les mares i els xiquets, tots. La Rulla, té a muntó que contar. Que allí… que se’n va anar la germana, aquella ere capotaç dels rojos i tamé ha anat a a muntó puestos que si haguere vigut hagueren mort de seguida.

E2. Per això se’n va anar a Francia.

R1. Sí. Se’n va anar a Francia i no han vingut. Vindrà algun dia…

E2. Sa casa guarde l’estètica d’entonses. Només té que entonses tenien porta de carro…

R1. … tancar a la presó.

E2. Tamé?

R1. Sí.

E2. Per roja.

R1. Sí. Sí.

E2. Lo que passe…

R1. I Mutiel tamé.

E2. A Mutiel tamé?

R1. La van tancar a la presó.

E2. Ah, no hu sabie.

E1. Mutiel?

E2. Mutiel? No viu.

R1. Anem tu i jo… d’això. I allí al cantó estaven tocant la Marsellesa, primer, si els veies de lluny, fugies, però si no te donaes compte

E2. Ja te l’havies carregà.

E1. El cara! El cara al sol!

E2. Ja te l’havies carregà, per torpe.

R1. Aixina de cruel.

E2. O no hu sabie.

R1. La de Cuba tamé va matar a amuntó gent. Però… en Cuba, ací no.

E1. Ella té amor a la de Cuba, eh?

E2. Sí

R1. Perquè mo… eixe cosí germà de ma mare va escriure que venie, que ja havie acabat la Guerra. A Cuba. I… pobrets, tamé tenie que contar molt i no eren dinés.

E1. I la fam, la fam.

E2. Sinyó Dolores,

R1. I la fam. Pobrets! Que anaen tots de caqui, tots formats a peu, per la, per Hermanos Bou, a peu, des del Grau, a peu, tots formats, i ací a Castelló com… la gent, la que tenie família, pues tots estaem allí. Jo… estae en ma mare.

E1. Se n’ha anat a Cuba.

R1. I mon tio mos va conèixer de repent.

E1. Mos està contant el recibiment.

E2. El recibiment de…

R1. Ere fadrí. Que son pare i sa mare se van morir durant... el temps de la Guerra que ell estae en Cuba, se van morir. I va vindre i no tenie cap germà ni ningú. I… li escrivie a ma mare.

E2. Però, en temps de pos guerra, sinyó Dolores, fam no en van patir molta perquè ells tenien, ells plantaen de tot.

E1. Clar.

R1. No cal vestir a un per a despullar a l’atre. Perquè jo te dic, jo anae a garrofes, ma sogra tenie eixe garroferal de la Magdalena, i… el dia que aplegaen les garrofes, li agradave anar en tres pedres, fee un paelló, un… foguer, un paelló d’arròs pa dinar, i estaem allí, baix de la Magdalena mateixa.

E2. I vostés, después de la Guerra, no van patir fam, perquè el sinyó Antonio i vosté… Tat que no? Plantaen de tot, tat?

R1. De tot, sí.

E2. Ací?

R1. No, ací no.

E2. No?

R1. A una marjal que tenie jo a la Fileta.

E2. Ah, muy bien. Aquella que li va donar Paco?

R1. Sí, Sï.

E2.Muy bien. I allí plantaen de tot.

R1. De tot. Jo… ma mare… jo… puc dir-ho en veu ben alta.

E2. Mos vam dixar les 4 fanecaes de Villamargo segaet, vam segar tot lo dia mon pare i jo. I mos ham dixat aixina el blat aixina a barraquetes, quatre garbes… tota… quatre fanecaes… de… mmm… quan vam vindre, ni mos van dir res.

E2.Hu havien furtat tot?

R1.Ja estae a la mar.

E2. Ah, que ixa marjal se la va tragar el mar. L’Alqueria tamé se la va tragar el mar.

R1.El Port, al fer el Port, com no hi havie port, ni faro ni res.

E1. Sí. Sí.

R1. La mar va entrar d’ixe costat, perquè arribave al Pinar, contra el Pinar, els soldats anaen al Gurugú, allí.

E1. Això quan?

R1. Al Gurugú, els soldats.

E1. Sí.

R1. Però la mar, s’haguere menjat el Pinar. I el Grau, tot. Però al fer el port, van fer, van treballar unes màquines, que està molt fondo, que si no no podrien entrar els barcos.

E1. Molt bé.

R1. i… entraen els barcos… i… ací, a Borriana, hi havie port. Ixe Gimeno, tenie barco d’ell, i barca. De tot! Ere el més ric de Cast… Maaare! Treballaem més de cent persones, allí i… tot l’any de taronja d’allí. En tenie de tota classe. Feem hasta, hasta… jo què sé! Allí vaig dependre jo a encaixar caixes americanes! Que primer feem unes caixes que, que eren grandíssimes…

E2. I una cosa, sinyó Dolores, vosté dispués... Escolte’m a mi un moment!

R1. Tinc molt treballat! Tinc molt treballat! Però… gracies a déu, fam no n’ha patit mai.

E1. Però hi ha gent que sí que va patir molta, eh!

R1. Aaai, sí! Hi havie gent…

E2. Sinyó Dolores.

E1. Espera, espera

R1. … a, a Pepe i a Andreu, un a ixa punta i l’atre a l’atra punta de la… ja li havie donat les sopes, sa mare, que se n’anave a collir, pues de sopes de cafè en llet, però… li donave pa’ què racionaren un troset de pa aixina [incomprensible] i… «jo vull la meua ració», «Jo vull la meua ració? -sa mare. Bord! Bord!», «que encà me n’he de anar a cullir tot el dia per a la nit avoe si puc tindre pa’ comprar un parell de panets pa’ sopar tots».

E2. Sinyó Dolores,

R1. Jo anave, li posae aixina, una llesqueta. Aaaai! Més pagat… [incomprensible] perquè ham tingut sempre terra pa’ sembrar blat. Perquè quan mos vam agarrar ixa marjal, de d’això, ací, ací, pues, eh, se… tot açò, tot ere d’ell. Pues mos va rentar una marjal a mitges i va anar mon pare i va dir «Agarrem-la, xiqüelo!», al meu home. «Ai, li pareix?», diu «Sí. Agarrem-la. I encà que sigue a mitges, és igual, però no mos faltarà menjar».

E2. I vosté ja com duie el carro i l’aca, eh, que tamé l’agarrae el carro i l’aca, com un home?

R1. Uuuuui! «Trau-me el carro al carrer que hui he d’anar a collir cotó», «Trau-me el carro al carrer que… he de anar a la Fileta i… el cotó es farà malbé». Fee un cotó, cotó, en una bossa, davant, ahí posaem el cotó, quan estae ple el buidaem en un sac, buidaem un sac o dos. Lo que collíem, però jo… El meu home traie el carro, de dins, de casa i jo traie l’aca, anganxave… I el meu major ere ja xicotet xicotet i ja venie en mi, ja venie. I ell, feem…mmm… recapte, un sac de recapte, pa l’aca pa de nit. I mos apanyaem.

E2. Sí, sí.

R1. Noo

E2. Això ere en plena postguerra.

R1. A ma casa ningú n’ha patit! Perquè jo collie carabasses, collie fesols, collie cigrons, però a l’hora del blat, fee cigrons i gentilles. I, això, hu duie al molí, allí a la punteta del… del carrer Tauló… a on està la iglésia dels frares caputx… davant… d’allà del desert, d’allí del carrer… no sabeu a on està?

E1. Ros d’Ursinos. A Ros d’Ursinos! Ros d’Ursinos!

R1. No hu sé. Pues, allí, jo anave i el… el duie a moldre, allí al molí. «Sinyó Senteta, molgue’m este poquet de… de… arròs i este poquet de blat i… I passar nits a… allà… una nit,

E1. Però la gent s’amagava, per a moldre se amagava, la gent. I se n’anave en carros.

R1. Jo encara… d’agarrar, d’allí de casa el meu Toni el… la maquineta de moldre… ací a l’Alqueria, a la taula, ahí. Una nit me tocae a mi, a l’auelo...