LogoGRMH

Testimoniatge d'Antoni Solsona Nebot

Nom i cognoms: Antoni Solsona Nebot
Data de naixement:  1947
Lloc de naixement: Vistabella, l'Alcalatén
Data d’entrevista: 2008
Lloc de l’entrevista: Castelló de la Plana
Nom de l’entrevistador/a:  Jordi Caballero i Maribel Peris
Llengua vehicular: Valencià
Descriptors temàtics: Maquis, repressió
Observacions:

TRANSCRIPCIÓ

Pedro Solsona Garcés, el meu pare, va ser detingut en la seua casa, el Mas de Monzó, partida de la Sort i terme municipal de Vistabella el 4 d’octubre de 1947. Aquell dia el meu pare va estar llaurant en una foia de bancals baix de la seua casa, fins la una de migdia aproximadament. Llavors va aparèixer la Guàrdia Civil sota les ordres del tinent “Lobo”. Ja en la seua casa li van comunicar que l’hi duien detingut. També es van dur al nostre veí “el tío Manolo” que en aquella època treballava en la “carretera del tunel” en Mas de Prats.

Van estar retinguts dos dies en la caserna de Vistabella. Segons testimonis, el dia 6 d’octubre el tinent “Lobo” va baixar a Castelló i va tornar a pujar, el que pot indicar que va rebre ordres de com actuar.

El 7 d’octubre, a les cinc del matí, van eixir de Vistabella en un camió de la Guàrdia Civil. A les sis, a la vora de la vella carretera de Vilafamés a La Barona, en la segona revolta, en un bancal, els van matar als dos, al meu pare i al tío Manolo. Un home i el seu fill de 16 anys que passaven prop d’allí amb un ramat d’ovelles, al sentir els tirs van treure el cap i van veure els dos cadàvers, es van espantar i es van anar. Anys més tard em vaig trobar per casualitat en el pantà de María Cristina al xic de 16 anys i ell en persona m’ho va contar exactament igual. Altre home de Vilafamés de 91 anys va veure aquell dia com carregaven els dos cadàvers en un carro, els tapaven amb una manta i els hi duien al cementiri, allí en la part alta els van enterrar.

Va passar un mes sense que la meua mare rebera cap notificació, encara que s’esperava el pitjor, ja que havia escoltat remors. Passat aquest temps li van notificar que es presentara en la caserna de la Guàrdia Civil, es va presentar i li van dir: «pase i siéntese en esa silla», el caporal li va dir: «su marido está muerto, lo hemos matado por colaborar con la guerrilla. Eso es todo, ya se puede marchar».

La meua mare es va quedar amb cinc fills: Trinitat de 14 anys, Ramiro de 10 anys, Dolores de 5 anys, Carmen de 2 anys i jo, Antonio de 8 mesos. Al meu pare com a molts altres, el van assassinar injustament perquè ell mai va col·laborar amb la guerrilla. Era un home treballador, bon marit i bon pare, que ni tan solament s’havia ficat en política

Vols rebre les últimes notícies del Grup al teu mail i estar al dia de les nostres novetats?

Butlletí de notícies

Envia'ns el teu mail!

* En cap cas usarem el teu correu electrònic per enviar cap tipus de spam. Tampoc el compartirem amb tercers. Amb l'enviament d'aquest formulari de subscripció acceptes la política de privacitat del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Vols col·laborar amb el Grup? Tens alguna proposta?
Digues la teua!

Fes camí amb nosaltres

    Desplaça cap amunt