Testimoniatge d'Antonio Casinos Igual
Nom i cognoms: Antonio Casinos Igual
Data de naixement:
Data d’entrevista: 30 d'octubre del 2020
Duració de l’entrevista:
Lloc de l’entrevista:
Nom de l’entrevistador/a: Arqueoantro, Maribel Peris
Localitat, poble i comarca de naixement: La Vilavella, Plana Baixa
Llengua vehicular: valencià
Descriptors temàtics: echumacions, cementeri civil
Transcripció de l’entrevista:
Observacions:
Reprodueix el testimoni. Part 1 de 1.
TRANSCRIPCIÓ
Vam conéixer el nostre avi per una foto del llibre de família que guardava ma mare i ara la té una germana, una altra neta, si no no hauríem sabut qui era. Va nàixer a la Vilavella, jornaler de professió, treballador del camp, de mal nom “Carabasses”. Tenien també una taverna al poble, a sa casa. Es va afiliar a la UGT. Quan l’afusellaren, la dona se’n va anar en el fill menut que era un xiquet, Paco, a viure a la Vall i va treballar a la fàbrica de Segarra des dels tretze anys; havia nascut l’any 1924 i va treballar allí a la fàbrica tota la vida.
Quan ens hem interessat pel tema a la família sempre ens han dit que ho deixarem estar perquè encara tenien por. La avia mai va contar res. Tenim el sumari d’ell i hem llegit com el condemnen com un assassí i un lladre. Al juí el culpen de tot això. No fan cas de les declaracions a favor de dues persones de dretes, o no arribaren a temps. El detenen per ser de la UGT. En acabar la guerra el van detenir, no volia estar amagat. Ho estava en principi, però no volia i el nou alcalde li va fer acusacions molt fortes.
Cada any per a Tots Sants veníem al cementeri i entràvem per la porta de fusta menuda que obrien eixe dia perquè per l’altre cementeri no es podia entrar, però ma mare no ens contava res. Només teníem la foto del llibre de família dels anys 20. La seua dona va nàixer en 1890. A la foto es veu un home alt, prim, amb els cabells curts i la brusa de llaurador.
En un poble menut sempre ens hem sentit assenyalats, no podíem formar part de la junta de la caixa rural, per exemple, coses que semblen no tenir importància, però en tenen, els que tenen cert poder ací no hi havia lloc per a nosaltres i això s’hereta de pares a fills.
Quan la Transició van traure 54 escons, això li ho contem als fills, com es repeteix la història, com una roda, i això cal recordar-ho sempre, és com una llavor que roman i germina; està latent. Quan Blas Piñar va crear Fuerza Nueva, als 80 no els van votar quasi ningú, després Alianza Popular més moderats, però sempre han estat ací, generals, policies, els fills, No han eixit de baix de les pedres, i ho tenen tot com un coto privat. Quan era jove em va tocar el servei militar a Àfrica, els endollats no, i em va tocar aprendre de memòria el discurs d’acomiadament de Franco i era l’any 1977, imaginar-vos que fort! L’educació, l’educació és molt important.