Testimoniatge de Consuelo Ibáñez

Ibáñez Consuelo, Borriana Plana Baixa. Guerra civil, repressió, vida quotidiana. Entrevistada per Teresa Atmengot.

ESCOLTA EL TESTIMONI

gravació oral

LLEGEIX EL TESTIMONI

Testimoni: Mare de Katia (MK)

Participants: Entrevistadora (E1), Katia (K), Filla de Katia (FK), Persones 1 i 2 (P1, P2)

Duració: 21’ 02’’

Entrevistadora 1: Tu dies que vivies allí davant de Consum, i que allí hi havia un refugi de la guerra.

Mare Katia: Allí hi havia un refugi.

E1: Molt bé. Per a anar al refugi, com ho feien? Tocaven una sirena o alguna cosa?

MK: Sí.

E1: Conta-m’ho, com tu vulgues.

MK: Encara tocaven la sirena, i féiem: «Anem-nos-en! Anem-nos-en al refugi!» i anàvem corrent a amagar-nos al refugi.

E1: Era molt gran?

MK: No molt gran, perquè venien cinc o sis persones només. Allí baix sí, poquets. En algun moment de la nit hi havia qui venia i hi havia qui no.

E1: Però a veure…

MK: És que fa tants anys, que ja no me’n recorde.

E1: Tu conta’m el que recordes. Hi havia llum per a baixar allí baix?

MK: Clar, per a baixar les escales hi havia alguna bombeta.

E1: És que la meua sogra, la tia Hermínia, em deia que quan estàveu allí baix, els feia por que rebentara la séquia i vos quedareu allí dins tancats.

MK: Això sí, que per ací passava la séquia. Anava cap ací, cap ací, cap a…

E1: Cap ací, cap a la mar, clar.

MK: Allí ella anava a rentar a la séquia.

E1: Que més recordes del refugi? Anàveu a soles o amb el pare, la mare… Com anàveu?

MK: Jo amb ma mare, el pare, el meu germà, i la meua germana que era xicoteta encara…

Katia: No. La teua germana no havia nascut.

MK: Bé, després també teníem allí…

E1: No ho recordes, veritat? Per això era important que em contares tot el que recordes.

K: Conta-li això que em contaves, que tréieu el cap tu i el tiet per la barana i veieu a on estaven els soldats, que tenien una paella gran. Cota-li.

MK: Allí a casa del meu pare, eixa casa ara és de la… Allí tancaven els gegants d’ara.

E1: A la Mercé? No serà davant?

MK: Per, per… de la cantonada que hi ha un bar, al costat que hi ha?

E1: A la cantonada del mercat dius tu?

MK: Qui vivia al costat? És que hi ha un, que és la que tenia en sa casa els gegants, el que no sé com li deien.

E1: Potser això Octavi ho recorda. Com sa mare anava allí a guardar el peix també…

K: Dis-li el que féieu quan tréieu el cap, mamà.

MK: Això que heu nomenat on posaven…

E1: És igual…

K: Conta’ns que hi havia un pati al costat de ta casa i què era el que veieu al pati, que tréieu el cap el tiet i tu a veure els soldats.

MK: Això ho miràvem de dalt del terrat, com una planícia. Allí hi havien soldats que venien a assajar, a refugiar-se i a menjar també. Perquè hi havia amb ells uns que es portaven el menjar o ma mare els donava quelcom, i dins de ma casa menjaven també, d’això me’n recorde. Són poquetes coses però…

K: Però no hi havia una paella gran i allí feien ous fregits?

MK: Sí, de dalt del terrat jo veia la paella que feien.

E1: I es feien allí ous i tot.

MK: I jo de dalt del terrat, veia com feien la paella.

E1: I al refugi, estàveu tota la nit o només una estoneta?

MK: Una estona, fins que els pareixia que hauria passat la pava.

E1: Quan vos pensàveu que ja havia acabat, tornàveu a eixir.

E1: Passàveu molta por?

MK: Home, anàvem a refugiar-mos, si no tu diràs, perquè si hagueren tirat bombes on estaven les cases, doncs ens hagueren matat… «Anem al refugi, va! Correu!» i corrent baixàvem les escales i ens amagàvem.

E1: I eixe refugi, qui l’havia fet? L’havia fet l’Ajuntament? O la gent del carrer?

MK: No ho sé això. Fa molts anys…

E1: El del Matadero era gran, que és el que ara diu la meua sogra, perquè si només anaven cinc o sis persones…

P2: Quina edat tindria ella aleshores?

K: Ella, dotze anys.

E1: Ja tenia l’edat de saber-ho…

E1: I què més recordes? Tu conta’m tot el que tingues ganes de contar-me.

K: Enrecorda’t de com sortien de la Mercé… Què passava? Què sentíeu des de la Mercé de la presó? Que senties mamà? Conta-li això, i quan tocaven les campanes…

MK: Als presos els pegaven.

E1: La meua sogra sempre ho deia: «Maleït Conde, maleït Conde».

MK: Els sentíem que es queixaven de les pallisses. Dalt hi havia un pati gran i allí, a l’hora de descansar veies que anaven a l’escola, que jo també anava, i allí baixàvem i jugàvem, parlàvem. Doncs allà després va ser, allí hi ha escenari i tot de cadires… D’això me’n recorde, però quants anys fa d’això?

E1: I allà baix al refugi, hi havia banquets o alguna cosa per a asseure’s o estàveu drets?

MK: Drets, al refugi no teníem res dins.

E1: No hi havia aigua ni res per a menjar?

MK: No, no.

E1: I vosaltres baixàveu amb mantes o sense res?

MK: Si era de nit, ens abrigàvem amb la roba, i corrents al refugi i baixàvem i allí estàvem fins que passara el temps i diem: «Anem-nos-en!».

E1: No tornaven a tocar les sirenes per a què poguéreu eixir?

MK: No les sentíem.

E1: Dins del refugi no se sentia.

MK: Estàvem una estona i ens eixíem dormir, perquè déiem: «La pava ja se n’ha anat».

FK: Quan ella ho contava deia que no estaven molta estona.

E1: I tu recordes d’haver baixat en la meua sogra? La tia Hermínia, ella també anava a eixe refugi, també anava allí.

MK: D’ella me’n recorde jo molt perquè com estava…

E1: Però ella després se’n va anar a Cullera a peu. Ho recordes?

MK: No, d’això no.

K: Conta-li on te’n vas anar mamà, tu i l’avi.

MK: Nosaltres, com estava mon pare a València…

K: No, abans.

MK: De la guerra, parlem de la guerra. El meu pare era el xòfer del General Governador de la Tercera Regió Valenciana, i el meu germà, el cavallista.

K: No mamà, el teu germà era xicotet a la guerra.

MK: I davant de la guerra, davant de l’institut hi ha una placeta.

E1: A València?

MK: A València.

E1: Està parlant de l’Alameda.

MK: En pisos allí vivíem nosaltres. Entre nosaltres mon vam anar…

K i P2: Vivien on està ara la universitat. Com es diu eixe carrer?

E1: És el tros de l’Alameda, que és on estan les casernes.

P2: L’Alameda està fora del riu.

[conversa irrellevant]

MK: Mira, allí estavala policia. Un lloc que estava el Governador, Capitania. Davant vivíem nosaltres.

E1: Entrant cap al carrer Bonaire.

MK: No, no, ací. Em sona per ací. Entraves pel costat.

P2: Per a entrar al pis on vivia, la porta estava a la plaça on en un carrer?

MK: A veure, a veure… que ací està.

E1: Ací està la plaça, i agafes el carrer la Nau, que arriba al primer carrer. El primer carrer és el carrer Bonaire i el segon, el carrer Comèdies.

K: Ella vivia al carrer Comèdies.

MK: Al costat estava el carreró estret. On estava Capitania, que hi havia pisos, ací vivia jo durant la guerra.

P2: Al final de guerra.

MK: Quan ens ha criat el pare, que el meu germà era… El meu pare portava el cotxe del General Governador, i el meu germà, cavallista.

K: Això va ser més tard mamà, a la guerra el tiet tenia nou anys.

P2: El teu pare era cavallista en la guerra

K: Sí, mon pare era de la Guàrdia d’Assalt.

MK: Jo parle d’aleshores, de la guerra.

P2: A veure, primer que va ser? La cova d’Artana o València?

MK: A veure… El meu pare va vindre a Artana per nosaltres i vam anar allí, a València.

P2: I això va passar abans del refugi o després?

MK: Quin refugi?

P2: Quan vosté es refugiava quan bombardejaven Borriana.

MK: Mira, això que és Capitania General, ací hi havia pisos, no? Doncs ací a la cera hi havia un refugi, ací baix.

E1: Clar! Allí també hi havia un refugi, allí al parterre. Clar, clar.

MK: Doncs allí baix, ens amagàvem.

E1: Però jo volia saber els de Borriana, que els de València estan estudiats.

MK: Doncs ací a la plaça.

E1: La plaça del Matadero?

MK: Sí, a veure, no. A veure, espera, ací està Consum i de cara cap allà, ací baix hi havia un refugi, ací m’he amagat jo. D’això me’n recorde, però hi ha que no.

K: Però quan s’estava acabant la guerra, vau anar fins a Artana, recordes? L’avi va anar a buscar-vos a Artana. Vau anar, el tiet i tu, a peu fins a Artana, i l’avi va anar allí a buscar-vos.

MK: Així que a peu a Artana…

K: Sí.

MK: Està lluny.

P2: I allí a Artana on vàreu fer cap? On es va refugiar?

MK: En Artana tenia una casa mon pare, i allí tenien una casa, no? Qui ho ha dit que no? Si quan feien les festes, tots els anys jo passava l’estiu quan era joveneta, amb un germà de ma mare i la meua cosina.

P2: No li sona una cova?

MK: Eixa que ens amagàvem, al Pla també hi havia. Allí hi ha un quiosc també, de coses fresques i un altre de periòdics, hi havia dos. Hi havia escalons per a baixar, ací està… A veure… Açò és el Pla.

E1: L’Ajuntament està a la dreta.

MK: L’Ajuntament està allà. Doncs ací havies de baixar, que hi havia un refugi per a amagar-te i hi havia moltes cases construïdes, i una paqueteria.

K: Per allí no feien el mercat? A la plaça de les Gallines.

MK: La placeta de les Gallines, ací en entrar al carrer a mà dreta.

E1: I els xiquets, quan estàveu al refugi, jugàveu?

MK: No.

E1: Esteu quiets tots?

MK: Allí estàvem quiets esperant que es fera l’hora.

K: I no tocava la sirena quan acabava?

MK: Que jo sàpia no, déiem: «Anem, que ja podem anar-nos-en» i ens anàvem. Això fa molts anys, jo recorde quan tocava la sirena de nit i anàvem corrents, i si estaves gitat, t’alçaves.

E1: En pijama i tot?

MK: Sí, sí. Així he anat jo, així.

E1: A vosaltres vos pillava molt proper, i la gent que estava lluny, anava?

MK: Sí, molta gent venia allí, tots.

K: Allí no hi havia aigua, ni res per a menjar?

MK: Al refugi? Allí no hi havia res.

E1: Com baixava cadascú si volia baixar alguna cosa, s’ho baixava?

MK: Jo a vegades portava alguna botella d’aigua i bevia. Allí he conegut jo al refugi…

E1: Tu quins coneixies? El del Matadero, el del Pla, a Sant Blai hi havia un també?

MK: Sí, allí a la plaça.

E1: I el carrer Marí? Hi havia un que era dels veïns baix d’una casa?

MK: No ho sé, no ho recorde.

E1: Tu coneixies el del Pla, el del Matadero i recordes que a Sant Blai hi havia un? Tu no aniries perquè estava lluny, però la gent eixes coses les parlava.

MK: Al carrer Sant Blai hi havia un refugi?

E1: M’ho va dir una veïna…

MK: Perquè el carrer Sant Blai no anava al riu però no… Refugi…

E1: I de què més te’n recordes?

K: Mamà, conta-li quan eixíeu els dissabtes a agranar i sentíeu les campanes i vau veure la processó que eixia de la presó per tota la carrera, aquells presos on anaven? Quan anaven a matar-los a la paret de la… Això meu has contat, a la nit.

MK: A què et refereixes?

K: Quan treien als presos a la nit, per tota la carrera per a matar-los.

MK: Quina llàstima…

K: Que l’endemà, quan agranàveu al carrer dieu: «Xica, aquesta nit s’han emportat a fulanito i a menganito»

MK: És que això jo no ho recordava….

K: Ho feien a la nit perquè no els veren.

MK: No sé d’on els traurien però eixien com una processó com a passejar-los…

K: No anaven a la paret del cementeri?

E1: Els portaven a la caixa, a fer-los un judici. Els treien per a jutjar-los. Bé doncs, recordaràs més coses?

MK: Això volguera jo…

E1: Doncs fes memòria i tornaré un altre dia.

MK: No sé de tot això que em nomeneu sí… El Matadero, ara allí fan mercat.

E1: I quina sensació tenies tu del refugi? El trobaves lleig?

MK: Bé… sí.

E1: La gent menjava quan estava allí? Tenia gana o no feien res?

MK: No, no… Jo no veia a ningú que menjara allí.

E1: Era estret? Fons? Com era?

MK: Com fins ací d’ample, i fons, doncs sí, perquè baixàvem molts esglaons però no era molt gran. La guerra…

E1: Que dura tat que sí?

MK: Estaves gitat i tocava la sirena: «Va, anem al refugi» i a mesura que ens despertem, al refugi corrents, corrents, per si tiraven bombes.

E1: I en van tirar al poble, eh…

K: El campanar el van destrossar o no mamà?

MK: No, el campanar estava.

K: Al final de la guerra no?

E1: El van destruir quan van abandonar el poble…

[conversa irrellevant]

Vols rebre les útlimes notícies del Grup al teu mail i estar al dia de les últimes novetats?

Butlletí de notícies

Envia'ns el teu mail!

* En cap cas usarem el teu correu electrònic per enviar cap tipus de spam. Tampoc el compartirem amb tercers. Amb l'enviament d'aquest formulari de subscripció acceptes la política de privacitat del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Vols col·laborar amb el Grup? Tens alguna proposta?
Digues la teua!

Fes camí amb nosaltres

    Scroll to Top