Pepe. Fixa’t tu que jo no sé res d’això.

J. Allí a l’Ajuntament li van pegar una palissa per lladre, per furtar-li no sé quantes hores de mon pare als treballadors. El van desfer en una palissa, tres tios.

E. I Vilavella era un poble totalment agrícola?

J. Sí, sí… Ara encara és, ara encara és… Allí hi havien doncs… Estava la finca de Gijarro -que tu el coneixeràs- que era un senyor… era una finca grandíssima, que ahí anaves al poble, junt a eixes dos que te dic jo que era el Hueso i l’altre el Castos que eren els riquets, eixos 3 i anaven tota la llogassa d’ells.

E. Eren els cacics?

J. Eren els cacics i…

E. Importants, no?

J. Sí. I este, este… Gijarro tenia allí un, un… com se dieuen esta gent? l’encarregat, que eixe era, era l’amo no, era un senyor molt d’església  i el que no anava a l’església doncs eixe, eixe no. Havien de fer el que ell manava, no? «Si voleu treballar pa’ mi, pues teniu que anar a la iglésia totes les dies». Coses de… de abans de la Guerra, no? Mon pare, mon pare no és que era… però jo recorde que jo tenia set o vuit anys, jo recorde que en eixe moment ja, ja repartia propaganda d’un tal Manuel Sapiña Camarón, que era socialista. T’arrecordes d’este? Se presentava a Castelló de… Recorde que tenia i que ho repartia entre els treballadors, no? No sé si va eixir o no va eixir…

E. Sí. Sí va eixir. Era Juan Sapiña

J. Juan Sapiña. Juan Sapiña Camarón, me pareix que era.

E. Els treballadors, pràcticament tots eren jornalers? Treballaven en el camp.

J. Jornalers.

E. I els llogaven a la plaça del poble o què?

J. Sí, sí, sí. Llevant d’estos que anaven allí a casa del patró eixe, de Ximet, me pense que li deien, que era el pare d’este de [inaudible] per cert. Este, sí. Doncs anaven allí i els altres ací. Perquè era [inaudible] tal bancà, tal bancà i… se n’anaven…

E. Que eren, tarongers?

J. Tarongers. En eixe moment era hort. Encara és!

E. Guijarro era de fora, Guijarro? De Madrid?

P. Eixe era dels principals exportadors de taronja, me pareix. Jo crec que era de Borriana.

E. Guijarro? Nooo.

J. No, no, no

P. O tenia interessos molt…

E. De Burriana era Jaime Chicharro

P. Guijarro me sona a mi també que…

J. No, Guijarro era… Guijarro era un polític, un polític de València, que era del, del, me pareix que era de… de la CEDA, encara! Era… de la dreta. I va fer esta finca ahí que era un garroferal, me pareix que cinc o sicentes fanecades, saps? I va ficar a este senyor… Primer a son pare i després al pare de Manuel Vicent va passar… era… esta gent… l’encarregat. I… però… este senyor me pareix que va ser no sé què de València, del govern, però de dretes però fort…

E. I l’ambient de quan la República i quan va començar la Guerra, com era, entre els treballadors? Hi havia conflictivitat en el poble?

J. Nooo. Sempre… En Vilavella sempre s’ha apoderat l’església i la dreta, sempre. Mon pare era, perteneixia, bueno, era de l’UGT, esquerra, no? Anava a ajudar al treballador i ja, al que fóra d’ajudar al treballador.

E. I l’actuació de l’església? Era beligerant, també? A favor dels cacics, no?

J. Recorde que ma mare, en glòria estiga, me pareix… [inaudible] demanant vots «voteu pel nostre sinyor», el nostre sinyor era per a la dreta. Buscant vots per al nostre sinyor, la manera dels capellans, no? De guanyar vots… I ara encara, són tots de Falange Española i de las Jons. Bé, llevant de la meua família… hehe.

P. Buenom hi ha diversos, hi ha diversos, perquè traiem, traiem el màxim: dos i tres concejals. 

J. Els socialistes. He!

P. Els socialistes, i això que està Unió Valenciana que també en trau dos. Segurs, dos! Nosaltres estem en dos i en tres. Hem guanyat més gent en els socialistes en Vilavella que no Unió Valenciana. Vull dir que aquells dos segurs, però tres impossible. Nosaltres dos segurs, tres, possible.

J. La majoria és del PP sempre ací.

P. Sí, però el PP ens arrolla arrollats.

J. El PP és Fuerza Nueva, eh. Tots ho saben. Dreta és la dreta. Sempre ha sigut, sempre.

E. I quan va guanyar el Front Popular les elecccions, se va notar el canvi? Millores per als treballadors? Se va intentar canviar la situació ací?

J. Sí, el que he dita abans: mon pare i dos o tres més i deien «ieee, ara toca fumar!» i, clar, en lloc de ser de sol a sol que eren dotze hores, eren vuit hores. Però, clar, els treballadors molt agraïts.

Al meu pare el van fer Alcalde a causa d’això, no? I els demés també. Però els patrons l’abordaven. Els patronos l’abordaven.

P. I els que ells, ell, havia guanyat, el, el el treballar vuit hores són els primers que el van vendre a mon pare.

J. Síiii! Els mateixos treballadors.

P. Els mateixos treballadors que eren companys, que deien [inaudible]. Parlar de política no val la pena.

J. De res, de res. Allí, de res.

P. Allí, si parles de política, has de mirar al costat a vore amb qui estàs.

J. Síii…

P. Ara! Ara! No en eixe moment. Ara!

J. Jo tinc amics que són de Fuerza Nueva, que viuen fa 40 anys i d’ahí no els traus.

E. I en canvi eixe que vau tindre del Front Popular, va causar algun conflicte en el poble? Va haver… ha havie…

J. No… Que se van reunir, i els treballadors doncs com… Se van posar uns al costat de l’UGT, no?

Doncs [inaudible] van tirar fora als altres. Perquè, ara que recorde jo, entrà la República i seguien els de dretes. «Som republicans!». És igual! Seguien manant ells, saps? Però en el 36 quan va guanyar el Front… Nacional

E. I què van fer?

J. Fora, fora. Van manar els socialistes. Els d’esquerra. I van continuar…

E. I la dreta, s’organitzava ja en partits també?

J. No, no, no.

E. La Falange, hi havia falangistes?

J. Nooo. Els nostres no. Bé…

E. Va ser a posteriori.

J. Si hi havia falangistes eren d’estos amagats que deien camisas viejas, no? No eren… No eren… Era un poble molt catòlic, no?, i el que deia el rector se feia i en pau.

E. I el 18 de juliol? Quan va esclatar la Guerra? El 18 de juliol, què va passar al poble?

P. Quan comença la Guerra. Recordes què va passar dins del poble?

E. Va haver algun tipo de jaleo?…

J. Bueno, eixe paper que tenia ahí, no te le donat, jo? Que vam fer una manifestació pel poble, no és això? Me pareix que te vaig donar el paper…

Acompanyant. Era quan s’acabava la República.

J. no, no, no. Això va ser al 18 de juliol. Vam fer una manifestació pel poble, en la música, i anava el Alcalde presidint la… Me pareix que el vas agarrar tu. Te’l vaig donar jo.

Acompanyant. Miraré a vore si el tinc en casa i te’l passaré.

J. Recorde que te’l vaig donar jo, eixe… Eh.. Presidint l’Alcalde i tota la banda de música que van recórrer el poble. Això van traure de, del Heraldo de Castellón, me pareix.

Acompanyant. Era ton pare l’Alcalde.

J. Sí, sí. En eixe moment era mon pare, l’Alcalde.

Una manifestació, pel poble, manifestant el, la… la data eixa, de juliol.

E. I les terres, va hi haver…?

J. En eixe moment… Després… Jo crec que… la… perquè… Després d’eixe, del Comité, que diem, Comité… Comité Revolucionari Antifaixista. Era… era un… era un… era… els que manaven.

E. Era com un poder paral·lel a l’Ajuntament.

J. Era paral·lel però tenia més poder que l’Ajuntament. El Comité eren els amos.

E. I son pare no era del Comité, no?

J. No, no. Era l’Alcalde.

E. Alcalde.

J. Alcalde. Del Comité era… Ara no recorde. Era… [inaudible], Miguel… Anava a part. Era… tot el que va eixir després, que era… era… El Comité me pareix que va vindre era comunista, me pareix. El Comité se deia… Comité… Revolucionario Antifascista, que era… tenia més poder… que el… que el… l’Alcaldia! Se feia el que ells volien. Ells se van encarregar de totes les finques. I això ho portava el Comité. Jo recorde que… que el saló, el saló que mos pares tenien el… el, el, el Cafè del Socialiste, que deien. Allí, doncs, pujava el Secretari de l’UGT i «fulano, mengano… aneu a tal finca». Vull dir que, totes les finques, Guijarro i les altres les havien agarrat el… el Comité. No?

E. Però, el sindicat important al poble era l’UGT.

J. L’UGT, sí

E. Per exemple, la CNT…?

J. No. La CNT, no. Era l’UGT, l’UGT. Sí. Que era este de… El secretari era… sí, el de Navarra. No.

P. A sí! Sí… Vicent

J. Vicent [inaudible] Navarra. El que deia als treballadors «aneu, va, aneu a tal finca. A les vuit allí, hasta tal hora i después… vuit hores». Així, bé, distribuien. I per la nit, anaven els, els jornalers allí al local i cobraven. I s’havia fet càrrec l’UGT.

E. Ton pare què va dimitir? Va dimitir a l’octubre del 36 o va deixar…?

J. No sé què va passar… Ahí, no, no…

E. Perquè va continuar crec que de… de concejal…

J. Sí. Sí. No sé, no… Va dimitir per, per… per faena. Perquè mon pare treballava a l’hospital. Perquè en la… Osiga… En Vilavella hi havien molts balnearis, balnearis, que va haver, va haver, els van fer hospitals… Mon pare treballava en l’assumptre de… de açò del menjar, de…

P. De la cuina?

J. No! De, de dur el menjar

P. Ah! De… de…

J. La intendència.

P. La intendència. La intendència.

J. Es feia càrrec de la intendència i tenia molta faena i va dimitir. I va entrar José Recatalà, que també el van matar després... El va suplir un company, que també era de l’UGT, socialista, que després també se’l van carregar, que no… sense juí ni res. No sé… el sumari que li devien fer…

E. I, després, durant la Guerra, se’n recorde de més coses que van passar al poble, durant la Guerra?

J. És que nosaltres el 37, quan va… conforme venia el front cap a, cap al poble… En el 37, me pareix que va ser, els hospitals els van, els van evacuar, cap a allà, cap a Alzira. I mon pare i tota la família, doncs ens vam anar allà…

E. Van detindre a gent de dretes també, van, van… Al principi de la Guerra, els primers mesos, els van detindre, a gent de dretes i van matar a, a…

J. Uns capellans. Van matar, això sí que ho recorde jo!

E. Ramon Ballester, és un…

J. Don Ramon i…

E. Antonio Vicente?

J. Un altre… Don Miguel! A un li dien Don Ramon i a l’altre Don Miguel. Recorde jo… els coneixia… tenia jo vuit anys però… eren dos rectors! En sotana i això… te donaven caramelets quan els besaves la mà i tot això… Costums.

E. I, se’n van anar a València, a Alzira.

J. A Alzira, Alzira, sí, a on li va tocar l’hospital.

E. Fins que es va acabar la Guerra, ja?

J. Sí. Fins que es va acabar la Guerra, sí. Fins el 40! Fins el 40 no vam vindre al poble.

E. Hasta el 40 inclús?

J. Sí, perquè… me pareix… que encara quedaven ferits o el que passàs. Quan van aplegar les tropes de Franco fins allí, doncs quan se va acabar, van despedir un barco i vam tornar al poble.

E. I… i a ton pare no l’havien detingut allí en Alzira. Va estar mesos…

J. No, no…

P. Al tornar, al tornar…

J. Al tornar a casa, clar, perquè sabien on estava, clar!

E. Què va passar al tornar? Com recorda la tornada?

J. He. He, he, he.

P. Això si que es recorda ell o no?

J. He, he, he. Mira! Mira! Ja comencem! Va, comença tu.

P. Va! Ho diré jo… Perquè ell no pot. Quan vam tornar el primer que van fer és agarrar-lo i tancarlo. A d’ell i a altres. Dins l’Ajuntament.

E. Però va tornar amb tota la família?

P. Home, sí! Clar! Clar! Tots, tots, vam tornar. I el primer que van fer és agarrar a mon pare i tancar-lo a l’Ajuntament.

E. Només entrar al poble?

P. Sols entrar, el van vore dins de Vilavella i enseguida van anar a per ell i se’l van endur.

E. No van arribar ni a anar a sa casa?

P. No, no. Va arribar a casa, però allí van vindre i el van agarrar els de Falange i se’l van endur.

Això ho sé, no per ell, per ma mare i per… tot allò. Bueno, doncs el van agarrar i el van dur allí, a ca la Vila i hi havien diversos companys d’ell, tancats, i allí els tratrave doncs com si foren animals: palisses a manta, [inaudible] i després feien la rueda, feien cinc o sis, passaves, li pegaves i fins que caia mort.

E. I això, dins de l’Ajuntament?

P. Això dins de l’Ajuntament. I després l’agafaven dels peus i a rastres el duien fins on estaven els altres companys. I després m’amprenien a un altre. Fins que els homes se cansaven i… se cansaven i se n’anaven i te deixaven ja tranquil. A l’endemà una altra volta del tall d’on havien acabat, doncs m’amprenien als que s’havien deixat el dia abans.

E. Això sempre eren els mateixos.

P. Sempre els mateixos!

E. Gent del poble.

P. Gent del poble, tots.

E. Falangistes, sols, també Guàrdia Civils, hi havien?

P. No, no, Guardia Civils, no. Tots, tots…

E. Eren propietaris o també eren llauradors?

P. Noooo, llauradors! Els mateixos que mon pare els va dir que se n’anaren a casa, que treballaren vuit hores… eren els mateixos. Gent, gent… de dretes, com és normal. Però els mateixos treballadors també els ajudaven.

J. T’has deixat un detall ahí. Perquè primer el van passejar…

P. Nooo. Però això va vindre després. Després, després va vindre que, després que estava set o vuit dies que ja no podia ni caminar [inaudible] el van passejar per tot el poble, la volta de la provessó, que deien i… «ací teniu al roig! Este roig, fill de puta, que mos fea passar per l’aro». Que era mentira!

J. Insultant-nos.

E. Això passave a molts pobles, li ho feien a molta gent.

P. Sí, sí! I hi havia persona, hi havia persona que defenia a mon pare. De veres, hi havia alguna persona que el defenia. «Que el que tenia que anar lligat era ell, i no mon pare. Mon pare agafat al fusil, no tu, que tu sí que eres un criminal», li deien al que anava a… a mon pare. Saps? Eren, els mínims. Eren els mínims…

J. Sí. Poquets… Hi havia molta por…

P. Al que s’enfadava una miqueta, doncs aquell era capaç d’agarrar el fusil i San Sacabó.

E. I això que [inaudible] era un dipòsit

J. Un dipòsit que tenien allí i després…

E. Però era provisional?

J. Una sala que tenien allí en l’Ajuntament i conforme venien els tiraven allí com si foren animals i avant.

E. I l’Alcalde ere Vicente Roig? Eixe no va fer res per?…

P. No, no, no! Al contrari! Al deixar-los… Al donar-los manos libres, perquè allí se posar, se va implantar, el, el, eeh… això, com se diu? Els guardies eixos que n’hi havien abans, la comissió… com se deia? Els somatens, els somatens! Se va muntar els somatén. I el somatén se van formar com 30 persones, que tots tenien el seu fusil. Tots tenien el seu fusil, eh! I allí els van fer un carrer, provisional, que es deia Calle José Antonio Primo de Rivera. I allí se li feia guàrdia.

J. Hi ha una fotografia…

P. I al carrer José Antonio Primo de Rivera, dos, dos guàrdies feien guàrdia. I el que passava per allí, siga home, xiquet o qui fóra, havia de saludar.

J. Sí, sí. «Arriba España».

E. Això que tenies, 5 anys? O 6?

P. Sis, sis anys, tenia. Anava jo que era més xicotet. A d’ell el van deixar entrar, perquè el va cridar mon pare perquè li van pegar la gran pallissa. En eixe moment jo no m’enterava de res. Mon pare…

E. I què li va dir quan va…?

J. He, he. [inaudible] El metge, don Roberto. Ficant-li una venda

P. Que també era un fascistorro… «salvatges, salvatges! Mira com l’han deixat! Açò no hi ha dret! I qui li ho ha fet això al pare d’ell?», «els Cascos, els tres germans», «i per què?», «ai, perquè treballaven en els treballadors que anaven per a son pare de sol a sol» i jo vaig dir «no, són vuit hores» i aleshore me va prendre un odi..que, que li robava 4 hores diàries i, «ara, com han pogut, se ho han cobrat, pues pegant-me la gran palissa.» Li van trencar no sé quantes costelles, el van deixar… K.O.

E. I després anava vosté?

P. I després anava jo… I… tots els presos que hi havia allí, antigament, vosaltres sí que ho sabreu, perquè ho haureu vist, hi havien unes targetes que en eixe moment els bolígrafs no s’estilaven… I en la targeta apuntaven el que volien, per a la dona o per als fills… [inaudible] i en una targetes d’aquelles mon pare va escriure també i me va dir, ens deia a tots els fills que «açò que ho perdoneu, però no ho oblideu! Olvidar-ho mai! Perdoneu, però no oblideu»

J. Això m’ho va dir a mi, sí. Jo era un xiquet «me cague en la mare que els va parir! Els tinc que matar a tots!» i va dir: «noooo, tens que perdonar, eh!» Fixa’t com era mon pare. « Tens que perdonar».

P. Això ho va escriure mon pare. Ho tenien les targetes.

J. Sí… «Passaran vàrios anys però els socialistes tornaran a guanyar, ja voràs! Entonses vull que els perdones, eh». Bé i quan van, la primera vegada que va entrar Felipe, en el 75, doncs encara en quedaven dos allí, quan jo anava al poble… «tranquils, que no vos passarà res. Per lo menos 4 o 5 anyets de presó vos mereixeu, perquè jo no tinc valor pa matar-los, no? Però mon pare ma dit que vos perdonara, i jo vos perdone», «ai, ai, ai…» S’ha olvidat. No, olvidar no se pot, però se perdona.

Bé, per a que us feu una idea de com era mon pare, no?

E. I sa mare no podia anar a vore-lo?

P. Ma mare no.

J. Una roja allí? Pe rebre humillacions…

[inaudible]

P. Això és el que anava a dir-te jo: a totes les que eren família d’un roig, automàticament, els van tallar el monyo. Però a ma mare i a les meues germanes no els el van tallar. Jo t’ho diré per què. Perquè hi havia un senyor que manava, que era feixita de, de… d’estos… criminals, però tenia molta amistat en ma casa i en la meua família i ell va dir que a la tia Consuelo i a les filles «no les toqueu, perquè al que les toque, jo el mataré».

J. Sí, sí. Era jefe de Falange.

P. Saps el que te dic? Aleshores a ma mare, ma mare i dos germanes que tinc, no els van tallar. Les altres anaven totes, totes, però sense posar-se un mocador, ni boina, no res.

[inaudible]

P. I dones m’han dit «què sort que vas tindre que ton pare tinguera tanta amistat en Sebastià».

J. Sí, sí.

P. «Pa que a ta mare no la senyalaren com a roja». Que ojalá m’hagueren pelat a mi, com a roig.

E. I la vida de les famílies dels vençuts, en l’escola…?

P. Senyalats sempre. Jo quan vaig començar a anar a escola, que tenia 8 o 9 anys doncs allí, com és natural [inaudible] i quan ens feien entrar a l’escola, ens posaven la bandera davant i teníem que cantar el Cara al Sol. Jo no el cantava. I va vindre el mestre, Don Ramon, i me va dir «Escolta, Pepe, tu per què no cantes el Cara al Sol?», i li vaig dir «quan vosté me torne a mon pare, jo cantaré el Cara al Sol». Clar, aquell home ja no me va dir res més. Després hi havia un altre mestre, que li deien Don Manuel, que era molt bona persona i me va vore… tots cantant el Cara al Sol, però jo així, i va vindre i va passar per darrere de mi i me va dir «vaaa, canta el Cara al Sol» i me gire i li dic «no, Don Manuel», li vaig dir jo «no, Don Manuel». Ja no me va dir res més. I venia el mes de maig, i tots els mesos de maig cantàvem tots el d’això,  feiem un d’açò, en la mare de Déu de no sé què i tots cantant a la mare de Déu i jo, quan venia la mare de Déu, acatxava el cap i no eixia, i no me deia ningún mestre res.

E. Era l’únic xiquet?

P. Era l’únic xiquet que feia això. I després hi havia un detall que se me va quedar molt gravat, molt! Que, quan alçaven a Déu, la primera misa que fan «nang, nang, nang, nang, tang, tang, tang…»

J. La misa del poble

P. La misa del poble. Havies de parar i fer les punyades i les… I jo no parava mai. No parava mai. I recorde, recorde que va vindre un senyor, que era molt beato, molt beato, de cristià no tenia res, era molt beato i ell estava fent el santigüar-se però jo passe; i sols acaba de santigüar-se, sense menejar-se ell, m’agarra del llom i me diu «tu per què no t’has parat ahí pa santigüar-te?» I dic, «jo? Per què m’he de santigüar?», «perquè estàs en la casa de Déu», «que vosté creu en Déu?», «jo? Claro!», «pos jo no. Aixina com m’he de santigüar, si no crec en Déu?». És dir, que jo des de xicotet, no he tingut mai por a res. No m’he ficat mai en res, també t’ho dic, eh! No m’he ficat mai, mai, mai, en política.

E. I els altres xiquets de l’escola?

P. Els altres xiquets de l’escola feien tot el mateix que feien tots.

E. Hi havia marginació?

P. No, no. A mi no hi havia ningú que siguera marginat.

J. A mi sí. A mi sí. A mi sí. Nosalres allí, doncs, el que no anava a l’esglèsia el senyalaven. Jo tenia dos amiguets que eren de Falange, no?, jo sempre he tingut molta afició a jugar al futbol des de xicotet, perquè allà en Alzira anava al col·legi i tenia un preparador físic que ens ensenyava a respirar i a fer quatre jugadetes… Quan vam vindre ací, van posar un camp allí a l’entràda, Falange. Doncs jo sabia pegar-li i els altres [inaudible] «Xà, i no juga? Si ho fa millor que tots!». I gràcies a Gonzalo que em va dir: «si vols jugar al futbol t’has de fer de Front de juventuts». I me van ficar de Front de Juventuts per a poder jugar a fútbol. Però sempre hi havien tres o 4 «primer som mosatros. Los rojos…» Sempre, sempre, en el «roig» per davant…

E. Li deien un malnom, que me va dir vosté. Li deien un malnom, els xiquets.

J. Sí, sí. El tanque ruso.

P. El tanque ruso, li deien, a d’ell. A mi no, a mi no mai m’han dit res.

J. Hi havien 4 o 5 que eren els maleducats del poble, la Vila sempre ha tingut poca cultura… Disfrutaven de traure noms, «tu te pareixes a açò» i ja quedava, «tu te pareixes a allò» i… i a mi, doncs jugavem, ja veus!, tenia 11 o 12 anys jo, «tu seràs el tanque ruso», el tanque ruso, mira. «Joan, tu: el tanque ruso», «Qui t’ho ha dit això?, tu saps el que vol dir això? Estan tractant-te de, de… un ruso, un comuniste». Jo no ho sabia… Sí, m’asenyalaven, ja. Estave marginat. Després ja se va…normal… doncs ja, ja… ja anava la cosa més… res, però…

E. Son pare què va anar? De Vilavella va estar després?

P. De Vilavella va anar a Borriana.

J. A Borriana, sí.

E. I el Consell de Guerra es va celebrar ahí a Borriana?

P. Nooo. El van celebrar a Castelló, el van celebrar a Castelló i va ser molt ràpid. De seguida el van matar.

Però, el meu germà ha contat una història que jo, per a mi, en la meua Virginia, la meua Virginia està ara en Alzeimer i no… recorda res, però clar, antigament. És esta, esta és la meu Virginia. Ara està en Alzeimer, està ja 10 anys en Alzeimer.

E. Ja està en la última fase.

P. Aleshores a la meua germana, quan jo ja era més majoret (14 i 15 anys) me contava coses del que havien fet en mon pare i tot això. I jo, recorde que, una vegada, me, me, me va dir de què el pare el van afusellar. Però va ocòrrer una cosa molt extranya: al anar a enterrar-lo pues no, no, no, no estaven els sis, en faltava ú. I aleshores van dir: «ací falta ú». Ella no ho va vore, a ella li ho van contar.

J. Va vore-ho Salomé.

P. La que ho va vore era esta major, la Consuelo.

E. Aleshores era normal que anaren les famílies a…?

P. No, no, no. No.

J. La meua germana major treballava en una xurreria allí al Paseo (va estar dos anys…), treballava allí i l’ama, que tenia amistat en un funcionari de dins la pressó, li va dir que quan feiem la saca, que entrà mon pare, pues…[inaudible]

E. Vale! Vale! Va anar…

P. Van anar i li van avisar a eixa senyora de que anaven a afusellar a mon pare. Aleshores, la meua germana i eixa senyora van anar allí.

J. En el taúd.

P. Deixa estar el taúd!

J. Síii…

P. Si va en el taúd el maten a d’ella, a la senyora i a tots.

[inaudible]

P. A mi la Virginia no. Que van anar a vore com afusellaven al pare. Aleshores, al que van anar a tirarlos en la, en la fossa comú, en faltava ú.

J. Això… no sé jo… I els carros pujaven…

P. Efectivament. Però en faltava ú! En faltava ú. I… «a on està eixe?», «doncs busquem-lo!». I van anar a buscar-lo i mon pare en lloc d’entrar cara a Castelló que està a, a… a 10 metres, Castelló, doncs se’n va anar pel mig dels horts.

J. Pel garroferal.

P. Pel garroferal, d’eixe moment.

P. No, no, no. No el van tocar per a res, perquè si l’hagueren ferit no s’haguera pogut menejar.

[inaudible]

J. Ell va baixar del carro, va baixar del carro i se va tirar cap a, cap als garroferals, eh.

P. Són dos versions diferentes, eh, les que…

J. No, és el mateix. És el mateix!

P. No és el mateix! El  mateix és que mon pare no estava dins del carro. I quan van anar a enterrar-lo, faltava ú. Aleshores van anar a buscar-lo i estava pel garroferal. I li van pegar el tir de gràcia i en pau. El van agarrar i el van dur al cementeri i allí li van pegar el tir de gràcia.

J. És el mateix, tu. Ell si no, si no va baixar del carro…

P. Va fugir abans de carregar-lo. Perquè si haguera estat [inaudible] no s’haguera pogut menejar.

Però se coneix que al moment de disparar o se desmaia o cau (això només ho sap ell). Ell va caure i van afusellar als altres i van caure tots damunt d’ell. Ell estava tot tacat de sang, quan van anar a carregar-lo…

J. Nooo. No és possible això.

P. El que no és possible és que estiga ferit de les cames i que es menege.

J. No. Encara que no estiguera ferit, però a ell el devien carregar dalt del carro. Clar, si no, en faltaria un. Aleshores ell degué baixar [inaudible] i se’n degué escabullir. I al ficar-los allí…

E. Allí hi havia un garroferal, sí.

J. El soterrador va dir «ací en falta ú», van cridar a la Guàrdia Civil i el van buscar, el van dur allí i li van pegar un tir al cap. La meua meua germana me diu que portava un teúd.

P. Que no!

J. Ai! Això me deie la meua germana. Jo no ho vaig vore.

P. Virginia me deie que no. Que si haguere anat en un taúd ella allí en aquella data hagués mort a la teua germana i eixa senyora que portava el taúd.

J. Bueno…

P. No ho comprens tu això? Això, això no és creïble. Això, jo, ara ja sóc una persona major, tinc 72 anys, i eixa germana meua que està ara en Alzeimer m’ho va explicar així. Eh. Que van anar a carregar-los i en faltava ú. I aleshores van anar els de la Guàrdia i van eixir a buscar-los. No va vindre Guàrdia Civil ni ningú. Aleshores el van trobar… van anar a buscar-lo i… i… «mira! Allà està!» i van anar allí i el van agarrar, li van pegar el tir de gràcia i se’l van endur ja mort al, al… al cementeri. Això és més creible que el que tu dius del cementeri, del táid i tot això. Això no és creible!

J. Jo li vaig preguntar [inaudible] i el tir de gràcia, si eren Alférez professionals que els donaven sis, sis bales i «pam, pam, pam» i miraven i agafaven els casquillos… Igual que els que mataven eren quintos, estaven ahí enfront [inaudible] en una metralladora, que després estaven mals i «trrraaaa».

Tenien remordiment, de matar a persones que ni coneixien, no?

E. I al Consell de Guerra a Castelló, no va anar la família, no?

P. Nosaltres no vàrem ser, no. A la meua germana… Jo és que he tingut sempre més amistat en esta germana que és la major…

J. Tu més en la major, sí…

P. Ell més en la jove, però jo, esta era més sincera. A mi les persones, les que són sinceres jo sóc amic d’ells. I esta me deia tot, el que va passar i el que no…

J. A mi la versió que me va contar és la que t’he contat jo.

P. I de la versió que me va contar la Virginia que que que és això: que al pare (sols ho sap ell! I ell està mort i no ens ho pot dir) però quan van disparar, ell ja estava en terra i clar, com es normal van caure tots damunt d’ell i quan [inaudible] i van anar a carregar-lo i [inaudible] van vore que tots estaven gitats i clar tots morts, però van anar a carregar-lo i en lloc de sis, n’eren cinc, doncs «ne falta ú, ne falta ú» «pues a on està? Com és possible?» i buscant, buscant, s’ascampen per allí tots els que van anar i el van vore per dins del garroferal. Pobre home, ni sabia a on estava, ni sabia on anava ni sabia res. Perquè en deu passes que haguera anat cap a avant, haguera entrat dins de Castelló. Però en lloc d’anar a Castelló, se va tirar pel garroferal. I el van agarrar, li van pegar el tir de gràcia… I això és matar-lo dos vegades.

E. Van matar a set a Vilavella, van afussellar.

P. No, a 11, 11. Ahí hi han 11.

E. Lo que hi ha publicat i el que jo he trobat són 7. Hi ha 4 que no…

J. Jo m’agradaria, m’agradaria que este senyor no haguera mort, perquè jo t’haguera dut 15 detalls…

E. Jo tinc ací a un Vicente Carratalà

P. Vicente Carratalà, qui és? [inaudible]

E. Després un altre que és Mallén Santarencina

J i P. Sí. Eixe és el pare de…

E. Sebastián Sanahuja

J i P. Sí, sí…

E. Antonio Casino Recatalà

J i P. També eixe era [inaudible] de Marina

E. José Carratalà Roig

J i P. [inaudible]

E. Vicente Valls

J i P. Valls, Valls. Eixe era el secretari de l’UGT.

E. I son pare. I ja no tinc més que això.

J i P. Nooo. 11 hi han.

E. Hi ha un dubtós que fica ací. Miguel Gabara, pot ser?

P. No puc dir-te qui són.

E. Miguel Gabara que va morir al quartel. I un altre dubtós, també: Luis Badenes Caballer.

J. Com?

E. Luis Badenes.

P. Luis Badenes… no me sona.

J. Que llàstima que este senyor haja mort. Este senyor ens ho haguera explicat tot. Però és que ocorreix el següent:…

E. I això no se podrie averiguar, d’alguna forma?

P. Sí que se pot averiguar però és que... ocorreix… açò… precisament ara, fa un mes, la filla major d’este senyor que és el que guardava tots els llibres i tot (perquè ha escrit un llibre també, este senyor) tot el que ha passat en la Guerra, com ací ho especifica, dia, nom, data i el dia que el van matar… Tenia tot apuntat. Però esta xica, fa un mes que se li va morir, en un accident, un xiqüelo que tenia de 19 anys i ara jo a eixa xica, com vaig a explicar-li jo totes eixes coses? No cal, és que no puc… No puc. I això m’ho ha entregat una persona [inaudible]

J. El pare d’ella, el pare d’ella.

E. Solament ho sabia eixe home?

P. Eixe home ho sabia tot. Tot. Tot. Tot.

E. I no ha publicat en cap…?

P. Ho té tot la filla! No, no, no. Ho té tot la filla. Jo quan puga li ho diré, però és que ara no li puc dir res.

[irrellevant]

E. Perquè segurament eixes no serien per Consell de Guerra, perquè eixes sí que estan controlades per els registres… Seria pot ser que els van matar… O van morir a la pressó pot ser…

J. No sé per què, en Santa Regina, en el 39 els van afusellar a tots.