Testimoniatge de Milagros Prades Segarra

Prades Segarra, Milagros, Castelló Plana Alta. Repressió, entrevistada el 14 d’octubre del 2020 per Arqueoantro exumacions cementeri civil de Castelló.

Milagros la filla sap molt poc de son pare, allò que li va contar sa mare. Era alt i prim, moreno. El dia que el van detindre portava un pantaló de pana marró. Li agradava jugar a futbol i jugant es va trencar el braç. La seua dona no volia que jugara. Tenia una taca al llavi i un clotet a les galtes. Li agradava molt escriure i escrivia cartes des de la presó a la seu dona. No en tinc cap només un cartonet menut escrit.

Treballava a la Fundició de Basco. No sabíem si estava en política. Sa mare i son pare es coneixien des de xiquets, sempre anaven junts i es van van casar. Van estar 4 anys casats i d’ells només 2 junts. Un dia van vindre a per ell i se’l van emportar i prou. Èll li va dir a la dona: no pateixes que no tinc res que amagar, no he fet res malament.

Quan el van portar a matar al camió li van dir de confessar-se. Va respondre que havia contat la veritat i no l’havien cregut, llavors ara tampoc el creurien. Milagros tenia 2 anys quan el van matar. Quan se’l van dur el van tornar primer per innocent però després van tornar de nou a per ell. Un tio seu, germà de sa mare, estava trastornat dels nervis i sempre estava pendent del camió que treia els presoners i ho va veure i va avisar i la dona. Li va portar una caixa, només li van traure les sabates o botes. Quan van arribar ja estava mort i el van posar a la caixa, això li contava sa mare.

La mare no es va voler tornar a casar. Per això ara m’agradaria tant que pogueren estar junts. No tenia de què menjar i va treballar tota la vida de llavar pisos des dels 18 anys, 50 anys a casa Campos. Milagros anava amb ella i allí la van criar perquè no tenia què menjar.

Quan va governar un socialista li van donar a ma mare una paga menuda ja fa molts anys i amb eixos diners li va poder fer un memorial o tomba. Sabíem el lloc, abans era de terra. Sempre venia amb sa mare i li plantàvem margarides, a Tots Sants, sempre, uns dies abans perquè estiguera bonic. De vegades parlaven amb una senyora del costat, de Morella, (deduïm que seria Pilar Beser que te a son pare soterrat al costat ) que també tenia a son pare.

Pensava que mai es faria una cosa així, exhumar. Ara si ho fan estaré contenta i moltes gràcies, si potser, i si no, doncs paciència. Tot és per ma mare i la seua memòria i la de mon pare. Ell era de Castelló, nascut i sempre ha viscut a Castelló. La família provenia d’Ares o Cervera.

Vols rebre les útlimes notícies del Grup al teu mail i estar al dia de les últimes novetats?

Butlletí de notícies

Envia'ns el teu mail!

* En cap cas usarem el teu correu electrònic per enviar cap tipus de spam. Tampoc el compartirem amb tercers. Amb l'enviament d'aquest formulari de subscripció acceptes la política de privacitat del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Vols col·laborar amb el Grup? Tens alguna proposta?
Digues la teua!

Fes camí amb nosaltres

    Desplaça cap amunt