Testimoniatge de Milagros Prades Segarra
Nom i cognoms: Milagros Prades Segarra
Data de naixement:
Data d’entrevista: 14 d'octubre del 2020
Duració de l’entrevista:
Lloc de l’entrevista: Cementeri civil de Castelló
Nom de l’entrevistador/a: Arqueoantrao
Localitat, poble i comarca de naixement: Castelló, Plana Alta
Llengua vehicular:
Descriptors temàtics: exhumacions
Transcripció de l’entrevista:
Observacions:
Reprodueix el testimoni. Part 1 de 1.
TRANSCRIPCIÓ
Milagros la filla sap molt poc de son pare, allò que li va contar sa mare. Era alt i prim, moreno. El dia que el van detindre portava un pantaló de pana marró. Li agradava jugar a futbol i jugant es va trencar el braç. La seua dona no volia que jugara. Tenia una taca al llavi i un clotet a les galtes. Li agradava molt escriure i escrivia cartes des de la presó a la seua dona. No en tinc cap només un cartonet menut escrit.
Treballava a la Fundició de Basco. No sabíem si estava en política. Sa mare i son pare es coneixien des de xiquets, sempre anaven junts i es van casar. Van estar 4 anys casats i d’ells només 2 junts. Un dia van vindre per ell i se’l van emportar i prou. Ell li va dir a la dona: no pateixes que no tinc res a amagar, no he fet res malament.
Quan el van portar a matar al camió li van dir de confessar-se. Va respondre que havia contat la veritat i no l’havien cregut, llavors ara tampoc el creurien. Milagros tenia 2 anys quan el van matar. Quan se’l van endur el van tornar primer per innocent, però després van tornar de nou per ell. Un oncle seu, germà de sa mare, estava trastornat dels nervis i sempre estava pendent del camió que treia els presoners i ho va veure i va avisar i la dona. Li va portar una caixa, només li van traure les sabates o botes. Quan van arribar ja estava mort i el van posar a la caixa, això li contava sa mare.
La mare no es va voler tornar a casar. Per això ara m’agradaria tant que pogueren estar junts. No tenia de què menjar i va treballar tota la vida de llavar pisos des dels 18 anys, 50 anys a casa Campos. Milagros anava amb ella i allí la van criar perquè no tenia què menjar.
Quan va governar un socialista li van donar a ma mare una paga menuda ja fa molts anys i amb eixos diners li va poder fer un memorial o tomba. Sabíem el lloc, abans era de terra. Sempre venia amb sa mare i li plantàvem margarides, a Tots Sants, sempre, uns dies abans perquè estiguera bonic. De vegades parlaven amb una senyora del costat, de Morella (deduïm que seria Pilar Beser que té a son pare soterrat al costat) que també tenia a son pare.
Pensava que mai es faria una cosa així, exhumar. Ara si ho fan estaré contenta i moltes gràcies, sí potser, i si no, doncs paciència. Tot és per ma mare i la seua memòria i la de mon pare. Ell era de Castelló, nascut i sempre ha viscut a Castelló. La família provenia d’Ares o Cervera.