Giró Jiménez Rosa, 1933, Càlig Baix Maestrat. Guerra civil, repressió, vida quotidiana. Entrevistada el 29 de febrer del 2008 per Josep Prades, Maribel Peris, Juan Luís Porcar

ESCOLTA TESTIMONI

LLEGEIX EL TESTIMONI

Mon padrí, ell se comprava molts libres de, Castelló li havien fet molts de registres i l’hi pillaven molts llibres que se comprava, per que eren llibres bons, i els periòdics. Desprès els comprava lo que feia els donava per el poble per que els lliguera la joventut, un home propagandista, un home que, si , si que les idees que ell tenia, me comprens, però no era roin, per que us llegiré una carta que la guarden aquí en molt de, que te molt de valor, los hi posen pena de mort. …. natros nos vans anar per la guerra per amunt per a vall, van estar un any a Vilanova de Castelló, el amo que estaven a Vilanova de Castelló mos va dir, senyor Giró, ara estan, era un home molt de dretes, molt, ara quan tal com arriben al pobles los van detenin, los detenen, mon padrí, mon pare diu bueno, que en detinguem uns dies però ens trauran, ell no tenia cap càrrec de consciencia de que ell lo podrien mata, pensava, nos detindran al poble però desprès mos trauran, quantes vegades havia dit, si jo àuria sabut que van matar a Pepet, per que a ell li deien Jose Pere, però nosaltres li deien Pepet ( es refereix al seu germà), mon anàrem anat a França, per que ell nos feia els papers, per anar mos a França, mon pare va dir no, jo no he d’amar-me de res, jo arribaré al poble me detindran i desprès me soltaren, però quan van arribar allí los van tancar, primer a Benicarló desprès a Castelló, i a Castelló ja li posaren pena de mort, a ell li van posar divuit mesos de pena de mort, i al meu padri li van posar pena de mort, quan tots se’n estranyaven, però jo us contaré per que li van posar la pena de mort a mon padri, ho puc posar-ho ha hi … sí…si

Mon padrí va sentir(una conversa), aquí al poble va haver una poc de jaleo en una família, i ell, justament parlaven davant la fusteria, prop de la fusteria, la fusteria estava tancada la porta, però ell poca picardia, però ell si uaria segut mon pare, mon pare no l’hauria obert la porta, entonces ell va obrir la porta, com va obrir la porta un senyor de Calig que parlava en uns foraster, una gent de Castelló, uns foraster de Castelló, ell va sentir la conservació que parlava aquell senyor, i quan va arribar a casa ho va dir-ho, i entonces igual ma aguela, com ma aguelo, com mon pare, com lo tio Manuel, el tio Manuel que era el germà també d’ell, Pepet això no ho digues a ningú, no digues a cap puesto(lloc) lo que aigües sentit. Però com l’altre que era de dretes, lo va vore, sàvia que si ell explicarà lo va sentir també el tancarien, perquè als poc dies aquell senyor que parlava ell en aquells senyors de Castelló lo van matar, claro quan lo matar van acusar als d’esquerres que havien matat a aquell senyor, i els d’esquerres no ho havien fet, perquè era ell lo estava infiltrat a dins de la família i li feia nosa aquella persona, i per això un dels viatges que el va fer a Castelló a mon padri lo van matar sense jugat li van posar pena de mort, però a ell no el van fer judici lo van matar perquè interessava que el mataren, per ell no parlera, que no el van deixar parlar, i quan se’l portaren afusellar-lo mon padri li va pegar així a la porta, a on estava nom pare, Vicent ( a nom pare li deien Vicent), que tingues mes sort que jo, lo van afusellar, i quan baixar tots al pati si hi havia uns quaranta de pena de mort quan de veren haver lo menos vint o vint-i-dos de pena de mort, desprès lo van llevar les penes de mort, li van Vicent han matat a Pepet però es que detras de Pepet anem tots, perquè Pepet era el que menos ens pesarem que l’havien de matar.

Desprès al jutjar-los pues entonces ens van dir que mos es tenia que buscar un abocat, i si, m’agüeu-la va buscar un avocat, i va dir que necessitava quatre firmes del poble com a que li feren bons avals, i si van tindre bones firmes, va firmar el canonge que hi havia, va de haver tindre buscar les firmes a Segorbe, a Segorbe havia el canonge, va firmar un altre capella que ja qui que encara viu que li diuen mossèn Vicent, eixos dos capellans i desprès dos persones que ja son mortes eren d’esquerres, i li van llevar la pena de mort, però tot llevant-li la pena de mort sen un home que nomes era idealista que no havia fet mal a ningú, va estar a Castelló, va estar a San Miguel de los Reyes i va estar a Santa Rita, a Madrid, va estar dos anys, i per cada dia que estava allà a Madrid i fen el valle de los caidos i fen la presó de Santa Rita li llevaven dos dies de presó i això li va anant rebaixant la pena la condemna, i desprès va sortir.

…. a Pepet a on lo van matar, …… a Castelló al barranquet,…. en el quaranta, això … al barranquet…., això lo que li vull dir, que això sempre ho he tingut sempre present i mai se me ha de oblidar, mon pare com veia que anaven a afusi-la a tanta gent li va dir Carme porta la xiqueta, que a lo millor serà l’ultima vagada, no li va dir a ma mare, que serà l’ultima vegada que la que la veure, desprès quan va sortí. En tonces vaig anar en ma mare i en una germana de ma mare, una germana de José este que van afusilar i antes, primer tenien que anar totes les dones al cementiri, perquè com tots els dies feien saca, avui han fet saca, saca es per que se’ls emportaven per a matar-los, entonces anaven i allí el sepulturero llegia en un paper llegia, fulano de tal, sotano, l’altre, l’altre, anava lleguin tots els noms, claro els familiars que estaven allí anaven deien ai mon para, ai mon germà, ai el meu novio, ai el meu fill, ai, bueno jo tenia set anys, al passar per el barranquet que van anar de Castelló al cementiri a peu al passar per el barranquet, lo barranquet estava tot ple de calç viva, però encara tenia sang, me comprem, ma padrina va dir aquí, aquí els maten, van entrar al cementiri, cementiri era una sèquia una zanja gran i estaven tirant tots los afusellats vaig, i estaven aixines, creuats ………..,però que a demès els que afusellaven al barranquet quan arribaven aquì els tiraren el tir de gracia aquí, i allò els desfiguraven una miqueta la cara, sangosa i tota la cara, hemorràgia, …….. hemorràgia deien, tota la cara desfigurada, claro el sepulturero estava baix, entonces agarrava al difunt a lo que havia i alçava ai mon pare, mols deien trau-lo que li vull rentar la cara, li vull rentar la cara, una dona davant de mi va rentar la cara al fill en lo macador que portava a la butxaca, i va dir fill, este mocador me’l menjaré però el que t’ha matat a tu, jo lluitaré per al que el maten, claro les coses se van allargant, se van allargant, van passar quaranta anys, i les coses no se van poder arreglar.

Entonces quan va arribar al cementiri claro jo vaig vore aquell desastre, la una plorava per aquì l’altra plorava cap allà, i jo en vaig començar a xillar i a plorar perquè allò me va afectar, perquè joveneta, ma padrina va dir s’acavat, la xiqueta no vindrà mai mes en natros perquè això a ella no li afecte, perquè això no meu he llevat mai del pensament sempre lo he tingut davant , perquè hi ha coses que no se poden oblidar, i això no he olvidat mai.

Vostre pot dir el seu non ara i la edat

Rosa Girò Gimenez, l’edat 75 anys

Avui quin dia estem 29 de Febrer del 2008

Entrevista a Rosa Giró Gimenez edat 75 – Calig 29 de febrer del 2008.

Mon padrí se comprava molts libres, de Castelló li van fet molts de registres i l’hi pillaven tots llibres que se comprava, per que eren llibres bons, també periòdics. Desprès els comprava el que feia els donava per el poble per que els lliguera la joventut. Era un home propagandista, un home lliure pensador que tenia idees d’esquerres. me comprens, però no era dolent, per que us llegiré una carta que la guarden aquí en molt d’estima i te molt de valor per nosaltres.

Nosaltres per la guerra nos vans anar per amunt per a vall, van estar un any a Vilanova de Castelló, el amo que estaven a Vilanova de Castelló mos va dir, senyor Giró, ara estan entren en els pobles, era un home molt de dretes, molt de dretes, ara tal com arriben als pobles los van detenin, los detenen, mon padrí, mon pare diu bueno, que en detinguem uns dies però ens trauran, ell no tenia cap càrrec de consciencia de que ell lo podrien mata, pensava, nos detindran al poble però desprès mos trauran.

Quantes vegades havia dit, si jo àuria sabut que matarien a Pepet, per que a ell li deien Jose Pere, però nosaltres li deien Pepet ( es refereix al seu oncle padri),

Mon anàrem anat a França, per que el amo nos feia els papers, per anar mos a França, mon pare va dir no, jo no he d’amagar-me de res, jo arribaré al poble me detindran i desprès me soltaren, però quan van arribar al poble els van tancar, primer a Benicarló desprès a Castelló, i a Castelló ja els posaren pena de mort, a mon pare se li va quedar en divuit anys de reclusió. Al meu padri li van posar pena de mort, quan tots se’n estranyaven, però jo us contaré per que li van posar la pena de mort a mon padri.

Mon padrí va sentir una conversa, aquí al poble va haver una poc de rwebombori en una família, justament parlaven davant la fusteria, la fusteria estava tancada la porta, però ell poca picardia, però ell si uaria segut mon pare, mon pare no l’hauria obert la porta, mon padrí va obrir la porta, quan va obrir la porta un senyor de Calig que parlava en uns foraster, una gent de Castelló, ells va sentir la conservació que parlaven aquells senyor, quan va arribar a casa ho va dir-ho, i entonces igual ma aguela, com ma aguelo, com mon pare, com lo tio Manuel, el tio Manuel que era el germà també d’ell, Pepet això no ho digues a ningú, no digues a cap lloc lo que has sentit. Però com el senyor de Calig que era de dretes, lo va vore, sàvia que si ell explicarà lo que va veure i sentir en la conversa també el tancarien, perquè als poc dies el senyor que parlaven el de Calig amb els senyors de Castelló lo van matar. Com no, quan lo matar van acusar als d’esquerres que havien matat a aquell senyor, i els d’esquerres no ho havien fet, perquè era aquell senyor el que estava infiltrat a dins de la família i li feia nosa aquella persona. Per això un dels viatges que van fer a Castelló a mon padri lo van matar sense jutjar-lo, perquè interessava que el mataren, perquè no parlera, no el van deixar parlar.

Quan se’l portaren afusellar-lo mon padri li va pegar així a la porta, uns cops, a la cela a on estava nom pare, Vicent ( a nom pare li deien Vicent), que tingues mes sort que jo, el van afusellar, quan baixar tots els del pati si hi havia uns quaranta de pena de mort, quans de veren haver lo menos vint o vint-i-dos de pena de mort,( desprès van llevar les penes de mort), el companys de cela van Vicent han matat a Pepet però es que detras de Pepet anem tots, perquè Pepet era el que menos ens pensàvem que l’havien de matar.

El van afusellar al Barranquet