TONI ALEGRE
Toni Alegre, es va posar fa temps en contacte amb el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, primerament per correu electrònic i després personalment amb Juan Luis Porcar per aclarir les circumstàncies de la mort del seu besavi, Pedro Alegre Bellido. Fins ara les diferents fonts bibliogràfiques el citaven com una víctima mortal de la repressió de l’exèrcit republicà en retirada el 14 de juny de 1938, quan els combats entre les tropes franquistes ocupants i els soldats republicans se succeïen als carrers de Castelló. El testimoniatge de la família, i la consulta de documentació com la Causa General i un procediment sumaríssim que relata els fets semblen demostrar la falsedat d’aquesta versió fins ara coneguda.
TESTIMONATGE ORAL DE TONI ALEGRE, BESNET DE PEDRO ALEGRE BELLIDO SOBRE LA SEUA MORT EL 14 DE JUNY DE 1938
El 14 de juny de 1938 les anomenades tropes ‘nacionals’ entren a la ciutat de Castelló des de diferents punts, una de les columnes formada per tropes marroquines avança des de l’ermita de Lledó on havien posat el seu campament. Al voltant de Lledó moltes alqueries estaven habitades pels seus propietaris i les seues famílies que havien deixat la ciutat fugint dels bombardejos. Estes alqueries en alguns casos van ser ‘visitades’ per soldats marroquins buscant gent amagada que poguera estar armada i en alguns
casos van cometre abusos com robatoris.
Pedro Alegre Bellido fugint dels bombardejos sobre la ciutat de Castelló havia canviat la seua residència juntament amb la seua família, a una alqueria de la seua propietat al Caminàs pel costat de Lledó.
Pedro Alegre Bellido tenia 70 anys quan va morir. Tropes marroquines de l’exèrcit de Franco d’una de les columnes de soldats que van entrar a Castelló, van acampar a l’explanada de Lledó. Un día abans de la seua mort tres soldats marroquins van entrar a l’alqueria buscant algun persona amagada o armada però al no trobar a cap, només a ell, li van arrancar i furtar el rellotge q portava dins d’una butxaqueta.
El 14 de juny de 1938 va decidir anar cap a Castelló possiblement per evitar que saquejaren sa casa i prop del monument de Perot de Granyana al passeig de Lledó, va trobar la mort. Des de l’alqueria van sentir una explosió i van acudir per a veure si li havia
passat alguna cosa, i el van trobar desfet i mort. La família sempre va pensar que Pedro hauria trobat una bomba de mà i al manipular-la per error o curiositat li va estallar i va trobar la mort.
Va ser soterrat al cementeri de Castelló però al cap d’un temps quan van finalitzar el “Valle de los Caídos” per ordre guvernativa les seues restes hi van ser traslladades.
