Algimia d´Almonacid
Trinxeres de la guerra civil
El dia 5 de novembre del 2005 visitem Algimia d’Almonacid els membres del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica Juan Luis Porcar, Francesc Durà, Ramon Juan i Joan Miquel Palomar amb la guia de Miguel Terren, agutzil del poble.
Eixim a les 10,30 h. des de la piscina del municipi en direcció a Matet. En ple centre de la serra d´Espadà ens apropem a un tall de la carretera que en la seua construcció deixa al descobert ossos d´un enterrament. També veien una inscripció romana de l´antiga calçada i la immensa nevera que encara es conserva en perfectes condicions.
Miguel ens acompanya a les coves que els soldats aprofitaven per refugiar-se dels atacs aeris. Búnquers de gran profunditat en el camí forestal d´ascens al pic d´Espadà.
Les muntanyes de la zona són plenes de trinxeres, segons Miguel Terren. la majoria son excavacions a ‘pic i pala’ aprofitant l´orografia del terreny. Tota una línia de muntanyes entre els cims de La Ràpita i Espadà ocupaven les defenses republicanes que mai foren derrotades ja que el municipi passà a mans nacionals a la fi de la guerra..
En l´ascens als turons les trinxeres romanen hui dia covertes de malesa.
Després d´una fort pendent pujem a una de les dos ‘tetas’ –nom de dos tossals semblants a dos mamelles-. Pertanyia a l´exèrcit republicà i enfront les defenses franquistes.
Al bàndol republicà la línia X,Y,Z –que anava des d´Almenara fins Sta. Cruz de Moya- protegeix en forts murs construïts en zig-zag per defensar-se dels atacs aeris.
En el costat ‘nacional’ són fortins de pedra i morter amb nius d´ametralladores i troneres pels fusells.
Entre ambdós fronts només hi haurien 50 metres aproximadament. Entre ells es tiraven pedres o intercanviaven provisions. El front es va estancar en esta zona nou mesos.









