Com a membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, Lluís Meseguer a la seua conferència a la Llotja del Cànem en el marc de les activitats organitades per “Castelló per la Llengua”, va explicar que la llengua també forma part de la memòria històrica, el català que ací diem valencià. Va explicar les relacions dels escriptors castellonencs dels anys vint i trenta amb els escriptors i la cultura de Catalunya, i la fidelitat de tots ells envers la llengua malgrat els moments difícils que havien passat, la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i la guerra civil. Les normes de 1932 van ser un fita indiscutible per donar-li una unitat en les normes del llenguatge escrit, per a que fora del nostre àmbit lingüístic tingués una coherència unitària.
També es va referir a l’exili cultural de molts escriptors castellonencs així com aquells exiliats de l’interior d’ Espanya com Enric Soler i Godes, Vicent Sos Baynat o Francesc Esteve.