Una trentena d’activitats amb alumnat de primària i de secundària és el balanç del projecte educatiu que el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica ha realitzat amb escoles i instituts de Castelló ciutat i pobles del voltant.
Aquestes activitats s’han desenvolupat al llarg del segon i tercer trimestre del curs i han tingut un caire divers. L’any va començar amb els actes organitzats pel Grup d’Almassora al voltant del 27 de gener, el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, amb la participació de l’alumnat dels dos instituts de la localitat (l’IES Álvaro Falomir i l’IES Vila-roja).
També, al gener, s’ha iniciat el projecte educatiu del GRMH adreçat a l’etapa de primària, amb l’alumnat de 6é de primària del CEIP Boqueres d’Almassora, que va visitar el Refugi de la plaça de Tetuan i va participar en l’Itinerari Castelló Republicà. Cal destacar la implicació de la mestra de sisè, Reyes Beltran, que va realitzar diferents activitats preparatòries a l’aula, com ara, una petita exposició amb dibuixos fets pels xiquets durant la Guerra Civil.
En els mesos de febrer i març el projecte ha continuat amb l’alumnat de cinquè i de sisè de l’escola Enriqueta Agut. Amb l’alumnat de cinquè, la visita al Refugi, a la plaça de Tetuan i a l’institut Juan Marco (actual IES F. Ribalta) s’ha encabit dins d’un projecte treballat a l’aula sobre les guerres i l’educació per a la pau. Amb l’alumnat de sisè, per contra, la visita a estos espais s’ha emmarcat dins del currículum específic d’aquest nivell per a la classe d’història. El pròxim 5 de juliol es presentaran aquestes activitats a l’Escola d’Estiu de Castelló.
També cal destacar positivament la visita al Refugi de l’alumnat d’AFANIAS. El balanç positiu d’aquestes activitats demostra que l’acostament a la Memòria Democràtica no és privatiu dels instituts.
Tanmateix, el gruix de les activitats s’ha realitzat amb alumnat de quart d’ESO i batxillerat. En total, han participat 12 instituts, dels quals dos centres eren de pobles de la província de València (Silla i Sollana), cinc instituts eren de Castelló ciutat (IES F. Ribalta, IES Penyagolosa, IES Caminàs, IES Bovalar, IES La Plana) i cinc instituts pertanyien a pobles dels voltants (Almassora, Borriol, l’Alcora i la Vall d’Uixó). En total, gairebé un miler d’alumnes han participat en aquestes activitats.
Els espais de memòria visitats han estat diversos. A més del Refugi de la guerra civil i l’Itinerari del Castelló Republicà, cal esmentar la visita al front de guerra de Viver i el Centre d’Interpretació de la Batalla de Llevant, guiat per Ramon Juan, membre de GRMH.
Molt especialment, cal destacar les visites al riu Sec (lloc d’afusellament dels republicans en la postguerra) i a les exhumacions que s’estan realitzant en el cementeri civil, sol·licitades per tots els instituts. En la visita, a més de la informació històrica lliurada pels membres del GRMH que guiaven la visita, l’alumnat ha pogut escoltar, a peu de fossa, les explicacions tècniques dels arqueòlegs de l’equip d’ATICS, que està duent a terme els treballs d’exhumació. En aquestes visites l’alumnat ha estat acompanyat per membres del GRMH (Jordi Aguilar, Montserrat Ferrer, Paco Mezquita, Maribel Peris, Joan Pinyana, Juan Luis Porcar, Jordi Tàrrega, Juan Varas i Amparo Bellido).
Per últim, cal destacar, per les seues possibilitats d’explotació didàctica, la participació del GRMH en la I Jornada de Memòria organitzada per l’Ajuntament de Borriol. En concret, el muntatge de l’exposició “Terra Marcada. 5 anys d’exhumacions al cementeri de Castelló”, que han pogut visitar els centres educatius del poble i per a la qual disposaven d’un material didàctic. Aquesta exposició pot ser molt important per al futur, ja que les exhumacions ja estaran acabades quan comence el pròxim curs escolar, i les restes de les víctimes descansaran dignament en els columbaris construïts per aquest fi (o seran lliurades als seus familiars). Per tant, el préstec d’aquesta exposició als instituts pot complementar, amb les seues imatges, la visita al riu Sec i al cementeri civil, i pot ajudar a recuperar aquesta part de la nostra història que ens ha estat amagada durant quaranta anys de dictadura i quaranta anys de democràcia.
