Article de Francesc Mezquita Broch, membre del GRMHC

El dimecres 18 de febrer es va presentar al Gran Casino de Vila-real, el llibre “El Vot femení” de Reyes Aymerich Herrero (Edicions 96), una obra que inclou a més  del text original de Pascual Cabrera Quemades, un estudi de l’autora en què explica el context històric, les característiques de l’obra i l’anàlisi del discurs literari. L’edició  ha estat promoguda pel Grup de recerca de la memòria històrica de Castelló i l’Ajuntament de Vila-real.

“El vot femení” és va escriure el mateix any que es va aprovar el vot femení per primera vegada en Espanya en la Constitució de 1931 de la II República .

La lectura i presentació de l’obra ha resultat simbòlica en un moment en que no cessa la violència mortal contra les dones, ben a prop, recentment, amb els assassinats de Benicàssim i de Xilxes, com si els drets fonamentals de la dona tornaren a estar qüestionats en el segle XXI, en Espanya, en un sistema democràtic, on els partits dretans i ultradretans, encara dubten de l’existència de la  violència de gènere.

L’obra escrita en prosa en un sol acte i setze escenes planteja el tema del vot femení en un debat entre republicans i socialistes a causa del pes que poguera tenir el vot de la dona en futures eleccions. El primers dubten de la oportunitat de l’aprovació, encara que no estan en contra (opinió històrica de la diputada Victoria Kent) a causa de la influència de l’església sobre la dona de les classes mitjanes, els segons confien en el vot femení de les classes baixes amb l’argumentació de que el marit (en l’obra) convencerà a la dona amb les idees socialistes cap a una unió matrimonial no només sota els impulsos del cor, sinó de l’ànima (en l’obra). De la manera de pensar en política.

Finalment amb una estratagema molt teatral es demostra que el matrimoni burgés es basa fonamentalment en interessos econòmics i que la influència de l’església sobre la dona no té res a veure amb la fe religiosa. D’aquesta manera, el republicà (Don Luís, en l’obra) es convenç de la necessitat del dret de vot femení.

Es indubtable el seu caràcter didàctic  en aquells anys republicans, que també podria servir per als temps actuals substituint l’església (molt devaluada en aquests menesters) per les xarxes socials.

Però des del punt de vista actual també es podria apuntar, des d’un angle diferent,  que el mètode per lliurar a la dona de la influència de l’església passava per convèncer-la per part del marit  d’esquerres de les seues idees, per fer del matrimoni una unió no sols de cor, sinó també d’ànima (en l’obra), té alguna debilitat democràtica.

Actualment haurien de confiar en l’educació pública de l’escola, de l’institut, de la universitat, en què la dona, igual que l’home, es formara amb criteris de l’educació i poguera decidir lliurement el seu vot, que podria ser diferent o no de la del marit. El concepte d’igualtat dins del matrimoni, que també proclamava la Constitució de 1931 en l’article 43, pot donar diferents possibilitats a la llibertat que no ha de retraure en res la unió del matrimoni o la parella.

Una obra, per tant, molt actual que pot donar lloc a un debat històric obert,  molt profitós i didàctic.