El Centre Cultural Octubre va acollir el 30 de juny de 2026 la presentació del núm. 6 de la revista Els Nostres Quaderns de la Coordinadora d’Associacions pere la Memòria Democràtica del País Valencià. Un dossier baix el títol “Dones, guerra i repressió.”
L’acte va comptar amb les intervencions d’Ángel González, president de la CAMDE-PV i impulsor de la revista, juntament amb Cristina Escrivá, coordinadora i responsable de tasques d’edició i disseny. També van intervindre la historiadora Vicenta Verdugo i Eva Lara, professora de secundària i regidora a Riba-roja del Turia.
El dossier (disposeu baix del text i les imatges de la revista completa en pdf) de deu articles ofereix una mirada plural i complementària sobre l’experiència femenina durant la República, la Guerra d’Espanya i la repressió posterior, traient a la llum algunes històries llargament silenciades.
D’una banda, aborda la repressió i la memòria de la violència, amb treballs com el d’Anna Gimeno Dones afusellades. Paterna, la memòria de l’horror, sobre les 20 Roses de Paterna, portades a la primera plana de l’actualitat en la recentment inaugurada exposició d’Eva Mañez a Paterna. En esta mateixa línia, també es posa l’accent en les oblidades de la història, de Ofelia Vila, aquelles dones anònimes que van patir la repressió sense reconeixement. D’altra banda, el dossier reivindica figures femenines pioneres i compromeses, com Guillermina Medrano, mestra i primera dona a ser regidora a l’Ajuntament de València, per Élida Puig; Teresa Gasch Garcés, la resiliència constant de les víctimes exemplificada en la figura de Teresa Gasch de l’Alcora, per Maribel Abellà i Juan L. Porcar (membres del GRMHC); o Didín Puig, periodista, escriptora i activista cultural valenci-ana, que dona nom a l’IES de Guadassuar, per Oreto Trescolí i Rafael Oriola.
També s’explora el paper actiu de les dones durant la guerra, tant des de la solidaritat com des de la vivència directa del conflicte, en La llibertat té nom de dona. Les dames de la solidaritat durant la guerra d’Espanya, per Cristina Escrivà. Un altre eix fonamental és la cultura, l’educació i el pensament, que representen la contribució femenina als àmbits artístics, pedagògics i ideològics, sovint des de posiciona-ments transformadors. amb figures com Àngels Marco, un dels grans referents de l’escultura moderna al País Valencià i a Espanya, per Gràcia Gil; o Sara Berenguer, militant anarcosindicalista i feminista llibertària catalana, activa en el moviment de les Dones Lliures. per Rafael Mestre.
El conjunt dels articles transmet una idea transversal: la lluita de les dones contra la guerra, la injustícia i la tirania, expressada tant en la denúncia explícita com en formes de resistència més invisibles però igualment decisives. com en el crit pacifista recollit per Vicenta Verdugo en Republicanes i guerra civil. En síntesi, es tracta d’un recorregut coral que combina memòria, biografia i anàlisi per a reivindicar el paper imprescindible de les dones en la història contemporània i en la cons-trucció de la justícia i la democràcia.
També comptem amb la col·laboració de Laura Benadiba en el seu article sobre història oral, des de la pràctica pedagògica. I continuant amb el sumari, com ja és habitual, comptem amb diverses seccions – Cartells i fotografies para la història de la camde-pv; Premi CAMDE-PV a Elena Tamarit, guardó 2026; Exposicions; Ressenyes; Noticies de la CAMDE-PV; Activitats previstes y finalment Poesia amb Víctor Benavides – que conformen el conjunt de la revista i som segurs us agradaran.
