El divendres dia 5 d’abril de 2007 va morir Francisco Batiste Baila, un dels pocs espanyols supervivents dels camps d’extermini nazis. Havia nascut a Vinaròs el 3 de desembre de l’any 1919. La guerra civil li va truncar el seu projecte vital, incorporat al front als 16 anys, ferit en el Segre i posteriorment en la batalla de l’Ebre, després de la derrota va formar part de la diàspora humana que va creuar la frontera pels Pirineus, amuntegada en els camps de concentració francesos. Declarada la segona guerra mundial és enrolat en una de las companyies de treballadors espanyols; capturat per la Wehrmacht junt amb milers d’espanyols va ser internat en els Stalags de l’Alta Silèsia. Aclarida la seua identitat espanyola, el govern espanyol li nega aquesta identitat i passant a ser considerat apàtrida és integrat al camp d’extermini de Mauthausen -tomba de milers d’espanyols- on hi va viure l’horror. Els espanyols van ser dels primers en entrar-hi i els últims en eixir-ne. Quan l’alliberament del camp, totes les delegacions del diferents països van anar a recollir els seus, però pels espanyols no va anar ningú. Hitler havia estat derrotat, Mussolini també, en Espanya el règim encara era present. La il·lusió era tornar a Vinaròs, a la seua terra i amb la seua família, però els van dir que mentre estigués el règim no hi tornarien. I així va ser. Primer sense joventut des de l’any 1.936 al 1.945; després l’exili, 30 anys sense tornar a Espanya.
Francisco Batiste ens va manifestar el seu desig de parlar per a nosaltres en un acte organitzat pel nostre Grup. Aleshores va participar a les III Jornades de Memòria Històrica de desembre del 2.005 juntament amb el seu amic Álvaro Castell. El tema va ser “Espanyols als camps de concentració”. Álvaro parlà dels camps a l’estat espanyol i Batiste ens va voler donar amb la seva veu, testimoni dels camps nazis. Ell ens va dir com havia passat massa temps sense parlar-se’n, ací a l’estat espanyol.
Volem rendir-li aquest homenatge i no se’ns acut millor manera que recordar aquelles, les seues paraules, amb què va començar el seu testimoni. “Parlar de la tragèdia de la deportació encara que han passat 60 anys i després tota una vida al país veí, els supervivents, els poquets que en quedem, no podem evitar l’emoció, perquè si vam entrar a Mauthausen 10.000 espanyols, vam tornar 2.000 i podeu creure que el nostre pensament sempre ha estat amb ells”.
Nosaltres, des d’ací, volem manifestar la nostra adhesió amb aquest pensament, amb el seu dolor, en la serenitat de la seua veu i amb la transmissió
Francisco Mezquita 18870439C
Mª Isabel Peris 18881924
Juan Luis Porcar 18957493 L
Y 20 firmas más