Durant els mesos de novembre i desembre de 2021 i gener de 2022, el Grup per a la Recerca de la Memòria Històrica GRMH de Castelló ha portat a terme una activitat consistent en visites guiades als treballs d’exhumació de les víctimes de la repressió franquista en el cementeri de Castelló. Han participat en aquesta activitat 558 alumnes de 4t d’ESO i Batxillerat dels instituts Sos Baynat, Bovalar, Penyagolosa i Caminàs de Castelló i del Ximén d’Urrea de l’Alcora. L’objectiu fonamental de la visita era que l’alumnat coneguera els treballs d’exhumació dels cossos de les víctimes de la repressió franquista afusellats al Riu Sec i soterrats a les 14 fosses del “cementeri civil” de Castelló.
Les visites s’han estructurat de la següent manera:
1) Recepció de l’alumnat i professorat visitant en el monòlit que es troba a la vora del riu. Allí s’explicava i treballava amb una metodologia constructivista (partint dels coneixements previs de l’alumnat) l’inici de la guerra civil a partir del colp d’estat de 1936 i la consegüent repressió brutal. L’alumnat era informat de les 971 víctimes de la repressió, d’aquestes prop de 900 afusellats i unes 70 víctimes per altres circumstàncies com assassinats per la Llei de Fugues, malalties a la presó o a l’hospital, etc. L’alumnat ha pres força interés en el procediment d’afusellament en què es distrubuïen els presoners en “saques”, eren lligats de mans i peus i traslladats de matinada en caminoneta des de la presó de Castelló al lloc d’afusellament i de com se’ls donava la possibilitat de rebre confessió catòlica. Si es confessaven eren soterrats en les fosses del “cementeri catòlic”, en cas contrari eren soterrats en les fosses del “cementeri civil”. Una vegada afusellats se’ls propinava el “tret de gràcia”.
2) A continuació als alumnes se’ls feia un recorregut històric pels tres cementeris de Castelló:
El medieval al costat de l’actual ajuntament en funcionament fins 1804, el del Calvari en l’actual Parc Ribalta en funcionament fins 1862 i el de Sant Josep des de 1862 fins a l’actualitat juntament al nou de la carretera de Borriol.
Una vegada a l’interior del cementeri, davant del plànol els alumnes eren informats de l’evolució espacial del cementeri, de la ubicació del primer cementeri civil contigu al quadre a partir de la norma de 1855 i de la ubicació i funcionalitat del cementeri civil a partir de 1926.
Per completar el contingut històric de la visita es comentaven algunes tombes distingides com ara la tomba col·lectiva dels xiquets de la tragèdia del cinema La Paz de 1918, la tomba dels fundadors de Falange a Castelló Cernuda i Velasco (on veien la diferència de tractament de les víctimes d’un costat i de l’altre) i també les tombes d’alguns escriptors castellonencs com Gaetà Huguet, Miquel Peris i Segarra, etc.
Posteriorment ,ja en el cementeri civil, se’ls explicava que hi eren soterrats els no catòlics, lliurepensadors, maçons, suïcides i a partir de 1938 repressaliats pel règim franquista.
En un total de 41 tombes reposen els cossos de 43 persones identificades, que són en la seua major part persones que no pertanyien a la religió católica, eren lliurepensadors o maçons, i entre ells trobem destacats personatges de la vida política, social i cultural del Castelló de l’època com el cònsol britànic August Stubbs, Francisco Fletcher, Agustín Betoret, Russell Ecroyd i alguns membres de la família Sabat.
En les tombes hi ha també quatre executats en 1938 víctimes de la repressió franquista i un milicià mort durant la Guerra Civil.
En el cementeri civil s’alça una construcció amb 24 nínxols en els quals hi ha persones que per diferents raons no van ser soterrades al cementeri catòlic entre els quals hi ha tres represaliats del franquisme i dos milicians castellonencs morts durant la Guerra Civil.
Els afusellats estan distribuïts en 14 fileres (12 paral.leles i dues més menudes perpendiculars) en la 1a en soterraments individuals i els altres en soterraments col·lectius col·locats alternativament de cap i peus per aprofitar l’espai.
Per últim l’alumnat es situava en l’espai de les exhumacions on observaven els treballs dels arqueòlegs/gues i antropòlegs/gues i podien plantejar “in situ” les preguntes que consideraren i on escoltaven les explicacions d’aquests professionals de l’empresa Arqueoantro. És interessant recordar que des de l’any 2018 s’han dut a terme diverses campanyes d’exhumacions: 4 de l’Ajuntament de Castelló, 2 de Diputació i 2 de Genaralitat Valenciana. En acabant aquesta última campanya s’hauran exhumat 155 restes humanes i en quedaran per exhumar 337. La Generalitat Valenciana té prevista una nova campanya en dos o tres mesos en la qual s’exhumaran més de 50 víctimes.
Des del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica considerem un èxit i un encert la participación de l’estudiantat d’ESO i Batxillerat en aquesta activitat ja que han pogut vore de primera mà on es pot arribar amb un règim dictatorial i poden trobar resposta a moltes qüestions de la nostra història recent que s’han mantingut silenciades. Per altra banda volem agrair al professorat d’aquests centres, tutors/es i membres dels equips directius les facilitats per poder dur a terme aquestes activitats.
