Patrimoni en extinció
Joan Miquel Palomar
Allà on l´Estat no arriba ix la ciutadania en associacions. A nivell internacional és un bon exemple les ONGs al Tercer Món. Aquí els grups socials, els quals diversifiquen els interesos entre la natura, la infància, la dona o la vellesa a més d´altres.
També s´investiga i defensa la història local i comarcal tant la documentació escrita com la oral. Però no cal oblidar el patrimoni material, en part acimat amb grans restauracions i la resta condemnat a l´ostracisme i l´abandó.
Pels mitjans de comunicació ens assabentem puntualment d´alguna destrucció de patrimoni històric. Fa més d´un any que un clot a l´ Av. Rei D.Jaume permet descobrir un antic refugi de la guerra civil. L´esvoranc en l ´asfalt es repararà al pas dels vehicles oblidant la seua història. Ara ix a la llum quatre portes de l´antiga presó a la P.Columbretes. L´excavadora en uns dies enrunarà la nostra història sense cap més notícies.
No són nostàlgics de lo vell,d´antiguitats o ‘allò passat’.Reclamen el dret –i el deure- a saber què va pasar als refugis,la presó o a qualsevol lloc de la ciutat sense esperar les notícies d´unes obres.
Les defenses X,Y i Z son una línia de trinxeres i búnquers construïda a la guerra civil. Envoltava les poblacions d´Almenara, La Vall, Eslida, Jèrica, Viver i Bejís. Es patrimoni de tots a punt de desaparèixer. L´erosió natural –vegetació,pluja,vent- i la intervenció de l´home estan reduïnt el mur a no res. Ara encara són a temps de salvar-les.
El Consell Valencià de Cultura ha realitzat un informe on recomana la protecció i promoció del patrimoni històric. Altres països ja compten amb mesures legals de protecció amb excavacions i conservació en museus els espais de guerra. Sense resposta del govern els ajuntaments prenen iniciatives recuperant entorns locals de la guerra civil.
El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica planteja l´acció conjunta dels ajuntaments implicats i la participació de la Diputació Provincial i Generalitat. Sense la unió d´institucions,associacions i particulars les fortificacions es coneixeran per fotos i algú record amagat.
A partir de setembre plantejarem rutes per trinxeres,búnquers i nius d´ametralladores als ajuntaments de La Vall d´Uixó i Viver. Els municipis poden col.laborar en difondre la seua història protegin la zona i amb un interès turístic.
Recuperar les trinxeres i obrir un refugi al públic s´engloba en una tasca més àmplia: mantenir el patrimoni material per ensenyar a les generacions més joves.
Es possible una ciutat moderna que manté el patrimoni històric en harmonia amb el creixement urbà. Una societat desmemoriada no progresa. Es un crit d´alarma per no perdre la memòria i deixar un llegat als fills.
En resum,es qüestiona quin model de ciutat volem fer i si protegim les restes materials a la ‘depredació’ urbanística.