Impulsada de nou per l’Ajuntament de Castellò de la mà de la seua regidora de Cultura Verònica Ruiz, mitjançant un conveni signat amb el GRMHC que va contractar a l’equip Arqueoantro pels treballs tècnics, la nova campanya d’exhumacions impulsada durant 2019 estava destinada a la localització, excavació, exhumació i identificació de 14 víctimes de la repressió franquista inhumades en l’antic cementiri civil de Castelló, incloent el treball arqueològic, l’estudi antropològic i les proves de laboratori d’identificació per ADN. Les demandes d’exhumació documentades en un principi eren set, però es va considerar ampliar l’excavació 4 per proximitat d’uns restes i van aparéixer dos noves demandes de familiars de restes trobats en aquests treballs. Finalment han sigut 18 les restes exhumats i 10 les demandes ateses. La implicació dels familiars en els treballs, de voluntaris i l’experiència pedagógica de realitzar visites guiades a grups d’alumnes d’instituts ha sigut molt positiva.
A la primera excavació es va atendre la demandes d’exhumació dels familiars de Vicente Ballester Forcada i Miguel Tormos Adsuara d’Almassora i de Bautista Peris Muñoz de Borriana; les seues posicions implicaven l’exhumació de les restes de dos afusellats més que es trobaven al sondeig –Julio Nebot Vilar de Betxí i Agustin Ventura Ballester de Les Alqueries. Totes les restes pertanyien a una saca de 28 afusellats del 25 d’abril de 1940 excepte els de Vicente Ballester Forcada que iniciava una “saca” del 7 de maig de 1940. L’espai que separava les diferents “sacas” va ser una evidencia material interessant per la localització dels restes. Els familiars demandants eren Rosa Mari Matutano, María Dolores Martínez Peris i Eva Tormos.
Les restes recuperats al segon sondeig, el de la fila 9, corresponen als afusellats que ocupaven les últimes posicions, tots de la “saca” del 22 de novembre de 1940; la familia demandant es la de Joaquin Jaques Celma, Fidel el seu nebot i la filla de Fidel, Ceci porten anys lluitant per la recuperació de la memòria i de les restes de Joaquin, esperem que els estudis científics i les proves d’ADN confirmen la seua identificació.Les altres dos víctimes exhumades corresponen a Vicente Pallarés Prats de l’Alcora i Domingo Girona Montaña de Cinctorres.
La tercera excavació a lafila12 a la recerca d’Ernesto Centelles Roig, president del Comité Antifeixista de Benassal, afusellat el 10 de març de 1942, es va realitzar atenent la demanda de la seua neboda Caridad Monterde; les restes trobats al costat d’on es pensaven localitzar les del represaliat van confirmar que eren de dos persones no represaliades tal com estava documentat, d’aquesta forma es va realitzar solament una exhumació.
La quarta excavació es va reaitzar segons la demanda d’exhumació d’Agustí Barceló Pitarch a càrrec del seu fill Manuel Barceló, per la proximitat de les restes es va decidir ampliar per atendre també la demanda de Rosa Fresquet, filla de Joaquin Fresquet Roda, d’aquesta manera serien set les exhumacions a realitzar. Durant el procés es van sumar a les demandes les famílies de Pascual Roca Martorell i d’Andrés Ferrando Traver, víctimes que es trobaven entre les restes a exhumar. Aquest sondeig es va realitzar a continuació de l’efectuat la campanya anterior a lafila4 i diverses evidències antropològiques com de les restes de materials com roba i calçat coincideixen amb les posicions d’identificació que s’havien documentat. Finalment es van exhumar set restes humans, a banda dels ja esmentats també les de Juan Ortiz Gozalbo, Dámaso Soriano Vinuesa i José Iturat Gil.
L’última excavació de la campanya de 2019 es realitza també a la fila 4 atenent a la demanda de Marian Valero, neta de José Aragón Ucher, de Borriol. Es van exhumar les restes de dos represaliats, José Aragón i Vicente Nebot Prior de la Vall d’Uixó, els únics dos d’una “saca” de 22 afusellats el 27 de novembre de 1939 que van ser soterrats al cementiri civil.
Finalitzada aquesta campanya a principis d’octubre de 2019, s’havien exhumat 28 restes de represaliats, atenent a un total de 14 demandes familiars, queden en aquell moment 28 demandes per resoldre que pugueren ser factibles de realitzar-se, perque més de 20 demandes no poden dur-se a terme per haver estat els represaliats soterrats al cementiri catòlic i traslladats anys després a l’ossera o per altres tipus de motius tècnics, biològics o familiars.
