Els bombardejos a la ciutat de Castelló durant la guerra civil, 1936-1939.

Mª ISABEL PERIS MUIÑOS

Grup per la Recerca de laMemòriaHistòricadeCastellóConsellValenciàdeCultura,GeneralitatValenciana

Resum:

A la Guerra Civil espanyola la ciutat de Castelló de la Plana va ser bombardejada amb alguns objectius estratègics però sobretot de forma indiscriminada contra la població civil. Aquest article se centra en l’estudi de la cronologia dels bombardejos esdevinguts com un seguit d’atacs durant els anys 1937 i 1938, fins a gener de l’any 1939. Quins van ser els bombardejos de l’aviació aliada amb Franco: l’aviació italiana i l’alemanya amb la legió còndor. Quines les conseqüències d’aquest nou tipus de guerra, les víctimes, com es va afrontar la vida a la ciutat, un relat de l’esforç de les administracions del govern i la col·laboració de la ciutadania per protegir-se i seguir endavant les seues vides. Es fa una exposició del detall dels efectes de cada episodi, així com una mostra del context d’activitats socials, culturals i polítiques que van acompanyar aquells moments.

Paraules clau:

Castelló; bombardejos; població; guerra; societat.

Resumen:

En la Guerra Civil española la ciudad de Castelló de la Plana fue bombadeada con algunos objetivos estra- tégicos però sobre todo de forma indiscriminada contra la población civil. Este artículo se centra en el estudio de la cronología de todos los bombardeos; unos continuos ataques durante los años 1937 y 1938 hasta enero del 1939. Cuales fueron los bombardeos de la aviación aliada con Franco: la italiana i la alemana con la legión cóndor. La consecuencias de este nuevo tipo de guerra, las víctimas, como se afrontó la vida en la ciudad, el relato del esfuerzo de las administraciones del gobierno y de los ciudadanos para protegerse y continuar sus vidas. Se realiza un estudio detallado de cada episodio y una muestra del contexto de actividades sociales po- líticas y culturales en aquellos momentos.

Palabras clave:

Castelló; bombardeos; población; guerra; sociedad.

10 Mª ISABEL PERIS MUIÑOS

1. Introducció

Durant la Guerra Civil, la ciutat de Castelló va patir 44 bombardejos dels quals 40 van ser dels sublevats, amb la col·laboració de l’aviació italiana¹ i la Legió Còndor alemanya, i 4 bombardejos de l’aviació republicana, a la fi, quan ja havia entrat l’exèrcit franquista a la ciutat (figura 1). Les ordres d’operacions de bombardejos dels sublevats estaven coordinades amb les operacions de l’exèrcit de terra per al seu avanç. Arran de l’inici de l’ofensiva de Llevant, s’intensificaran els bombardejos sobre les ciutats de rereguarda amb la participació de les aviacions aliades dels sublevats. La presa d’aerò- droms republicans i territoris permetrà a unitats de la Legió Còndor i unitats de l’Aviació Legionària Italiana centrar-se més en els bombardejos de la rereguarda per a col·lapsar el subministrament i el comerç marítim. Al mes d’abril de 1938, es transmetrà l’ordre de recolzament aeri de la Legió Còndor a les tropes del general Aranda, la qual cosa no començarà a ser efectiva fins al dia 26 d’abril².

Les bombes durant els bombardejos van caure de forma indiscriminada³ sobre la ciutat i la població. Van enderrocar i afectar tot tipus d’edificis i habitatges amb víctimes mortals i ferits. Aquest article se centra en l’estudi dels bombardejos esdevinguts com un seguit d’atacs durant els anys 1937 i 1938, fins a gener de l’any 1939. Es fa una exposi- ció del detall dels efectes de cada episodi, així com una mostra del context d’activitats socials, culturals i polítiques que els van acompanyar.

«A migdia d›avui han tocat les sirenes d›alarma, per tercer cop en el curs de la jornada. Hem sortit al carrer, a temps per a veure els aparells facciosos i sentir els xiulets de les bombes en fendir l›aire, seguit immediatament d›unes detonacions molt fortes. Enllà de la població, a l›indret de l›hospital, s›han alçat per damunt de les cases unes columnes de terra i de pols; ens dirigim cap allí, corrent tant com ens és possible. Des de diversos llocs ens arriba el soroll de les campanes de les ambulàncies, i els sanitaris van sortint de llurs cases; alguns d›ells es posen braçals de la Creu Roja en plena carrera, guanyant temps al temps.

Heus ací de cop, en tombar un angle de carrer, tot el dolor d’aquesta guerra estúpida que fan ells. Enmig de la calçada hi ha dos forats enormes, i a les voreres, arrapades als arbres o ajagudes al peu de les cases, una colla de persones civils ferides o mortes, amb trossos de carn i de sang barrejats amb la terra. Hi ha una dona que crida d’una manera horrible i deu tenir,

1. A Mallorca, es va establir el comandament de les Forces Aèries de Terra, Mar i Aire, una de les principals bases navals dels sublevats amb la presència militar italiana. A finals de juliol de 1936, van arribar els primers avions de l’Aviació Legionària Italiana.
2. MALLENCH SANZ, C. i VICENTE MARCO, B., ¡Objetivo: Levante¡ Actuación de las unidades de bombardeo y reconocimiento aéreo entre abril y julio de 1938.
3. L’atac indiscriminat sobre les ciutats i la població civil, amb una allau de bombes, va provocar la mort de moltes persones innocents i, un altre objectiu, el deteriorament de la moral de rereguarda al llarg de la guerra.

ELS BOMBARDEJOS A LA CIUTAT DE CASTELLÓ DURANT LA GUERRA CIVIL, 1936-1939 11

per a fer-ho, tota la raó del món.

He recollit, a uns cent metres d’un dels forats de les bombes, un nen ferit. Deu tenir uns dos anys d’edat; la metralla li ha arrencat una cama, les restes de la qual qui sap on han anat a parar. El nen no plora ni crida. L’he trobat amb una taronja a mig menjar estreta contra el pit, i m’ha mirat amb uns ulls esbatanats. Quina mirada, Senyor! Si els parlamentaris del món poguessin veure-la, si haguessin de recollir aquesta criatura i tenir-la als braços! Si el Pare Sant de Roma hagués de passar les seves mans pels ca- bells d’aquest infant i dir-li que no s’espanti, que no té res, com li costaria després de beneir amb les mateixes mans els aviadors feixistes!»⁴

Pere Calders

2. Bombardejos durant l’any 1937

El dia 23 de març de l’any 1937, la ciutat de Castelló serà bombardejada per primera vegada; després serà objecte d’un seguit d’atacs durant tota la resta de mesos de l’any excepte agost i setembre, on no hi ha constància. Hi haurà un total de 12 bombardejos durant març, abril, maig, juny, juliol, octubre, novembre i desembre. El 16 de febrer de 1937, per part del Govern Civil, s’havien donat instruccions per a la població civil en casos d’alarma davant l’estat de guerra (figura 2). El 25 de març, s’anuncia en premsa la pròxima publicació d’un bàndol de la Junta Provincial de Guerra sobre les instruccions determinades pel president del Consell de Ministres per a l’actuació de la població da- vant les alarmes de bombardeig⁵.

Relació de dades dels bombardejos durant l’any 1937

Atacs aeris	23,26 de març	19,22 d’abril	25 de maig	25 de juny	15 d’octu- bre	14, 19 de novembre	22 de desembre
Atacs navals	23 de març	2 de juliol	13 d’abril	26 de desembre

Els avions italians de la base de Mallorca realitzaven incursions freqüents sobre- volant el mar, les nostres costes, i llançant projectils que sovint queien a la mar i no provocaven danys, però sí que sonarien les alarmes a la ciutat, amb la consegüent mo- bilització i desorientació de la població. Les alarmes, segons la informació recollida del llibre Historiadelosbomberos,⁶ van sonar 43 vegades l’any 1937, 286 l’any 1938, i 25 l’any 1939; un total de 354 vegades. Més 30 vegades, quan els vaixells i els avions havien de descarregar les càrregues i la companyia de bombers havia d’actuar. Quan les

4. CALDERS, P., Unitatsdexoc, Edicions de la Magrana, 2010, Barcelona, pàg.100.
5. HeraldodeCastellón,26 de març de 1937.
6. FORTANET BLASCO, J. M., HistoriadelosbomberosdeCastellón1859-1981, Ajuntament Castelló, 1992.

12 Mª ISABEL PERIS MUIÑOS

sirenes, instal·lades a la torre del campanar com a torre de vigilància amb un escamot de carabiners, foren insuficients, es reforçarien amb les campanes, segons va decidir la Junta de Defensa Passiva⁷.

1. Març, abril i maig de 1937

El primer bombardeig⁸ (figura3)

Va ser un bombardeig naval, inesperat per a la població, efectuat pel creuer Balears, des de les 8 de la vesprada fins les 12 de la nit. El govern republicà va obrir les diligèn- cies judicials, amb la corresponent atenció a les víctimes i els danys materials. La relació de víctimes mortals documentada és de 19 i 34 ferits, alguns dels quals moririen després formant part del total de les 19 víctimes mortals. Va afectar diversos carrers escampats per tota la ciutat, amb una quantitat considerable de cases afectades. Va impactar molt la població, que es va trobar amb la urgent necessitat de protegir-se mitjançant refugis. (figura 4)

Relació total de les víctimes mortals, diligències prèvies, llibre de registre d’enterraments del cementeri i registre civil (elaboració pròpia)

Nom i cognoms	Data de la mort	Edat	Carrer
Manuela Gavarri	24 març 1937	Desconeguda	Germans Vilafanya
Jesús Jarque Jarque	24 març 1937	28 anys	Germans Vilafanya
Francesc Escudero Hernández	25 març 1937	Desconeguda	Germans Vilafanya
Joan Escudero Hernández	25 març 1937	6 anys	Germans Vilafanya
Remei Gavarri9	25 març 1937	Desconeguda	Germans Vilafanya
Elvira Hernández	24 març 1937	Desconeguda	Germans Vilafanya
Antònia Escudero Hernández	24 març 1937	60 anys	Germans Vilafanya
Nicolau Pasqual Museros	24 març 1937	75 anys	Sant Roc
Teresa Falcó Serra	24 març 1937	50 anys	Milícies C. (Sant Roc)
Rosa Pellicer Sidro	24 març 1937	Desconeguda	Milícies Ciutadanes
Francesca Ramos Falcó	24 març 1937	Desconeguda	Milícies Ciutadanes
Vicent Ferrer Alambillaga	24 març 1937	23 anys	Veí de Madrid
Dolors Margarit Fàbregas	24 març 1937	50 anys	Artana

El dia 26 de març, als tres dies del primer bombardeig, els avions es dirigien per les zones costeres de Castelló, Borriana i fins a Sagunt, on van bombardejar els Alts Forns,

7. HeraldodeCastellón, 4 d’abril de 1938.
8. PERIS, M. I., «El primer bombardeig de la ciutat de Castelló durant la Guerra Civil», Millars, Espai iHistòria, Universitat Jaume I, 2018, Castelló, núm. 44, pàg. 213-236.
9. Remedios Giménez Gavarri és la xiqueta de 8 anys decapitada al pati de la casa núm. 36 del carrer dels Germans Vilafanya (Jarque, J. 2015).

ELS BOMBARDEJOS A LA CIUTAT DE CASTELLÓ DURANT LA GUERRA CIVIL, 1936-1939 13

per a tornar després cap a Castelló i perdre’s en l’horitzó.

El 13 d’abril, es produirà un bombardeig naval també del creuer Balears¹⁰, el mateix creuer del primer bombardeig, sobre el port, l’aeroport i l’estació del nord. Sembla que l’objectiu eren les comunicacions.

Les incursions per les proximitats del Grau de Castelló continuaran durant el mes d’abril, produint-se combats aeris els dies 19 i 22 d’abril, i el 19 de maig. Això implicava que sonaren les sirenes i la població haguera de córrer per a protegir-se, encara que es re- duïra a un combat aeri, que també repel·lien les bateries antiaèries. Però el dia 22 d’abril, a més d’una descàrrega de projectils que s’afonaran en el mar pel terme de Benicàssim, cauran algunes bombes en les proximitats de les alqueries del Millars. Així, es publica la següent crònica:¹¹

«El bombardeo de esta tarde

Poco antes de las 3 en las cercanías del Grau un trimotor a gran altura ha sido atacado por nuestras baterías de costa y ha descargado algunos proyectiles en el mar cerca de Benicàssim. Después algunas de las bombas se han hundido en el agua. Inmediatamente han despegado del aeropuerto uno de nuestros cazas a perseguirlo. Algunas de las bombas cayeron en las proximidades de las alquerias del Mijares y el resto al mar. Ha huído hacia Mallorca. Cuando se divisó el avión sonaron las alarmas y la gente corrió hacia los refugios, media hora después cesaron las alarmas.»

Durant el mes de maig, es produiran alguns atacs en el mar. El dia 20, hi haurà l’in- tent del bombardeig d’un vaixell mercant i eixiran en la seua defensa uns avions caces del govern, donant lloc a un combat amb els trimotors que provoca la seua fugida. Maig acabarà amb el bombardeig del dia 25 a la matinada sobre la costa de Benicàssim, l’aero- port del Grau de Castelló i el Pinar amb la destrucció d’un hangar i un ferit¹².

1. De juny a desembre de 1937

El 25 de juny la ciutat serà bombardejada. Els avions sobrevolaran primer Vila-real, llançaran 4 bombes sobre els horts, que no van produir desgràcies personals directes però sí va morir una dona per afecció al cor, i després bombardejaran la ciutat de Castelló. Les bombes cauran sobre l’avinguda del Doctor Clarà, i afectarà dues cases i un magatzem, sense produir cap víctima.

El 2 de juliol, hi haurà un bombardeig naval des del creuer Canàries sobre el Grau amb víctimes, després d’haver fet tres atacs en el mateix dia .

El 15 d’octubre, una altra vegada al Grau, es destruirà l’esplanada del moll de Lle- vant amb víctimes mortals i 2 cases enderrocades.

7. Amb la presa del Ferrol els revoltats van apoderar-se dels dos creuers pesats: el Canàries i el Balears. Aquest últim encara s’estava construint, es va acabar en setembre de 1936 i es va incorporar a les unitats de la marina italiana. A l’any 1938 el 6 de març serà afonat per la flota del govern republicà.
8. HeraldodeCastellón,22 de maig de 1937.
9. Segons les fonts, no queda clar si va ser un ferit o un mort.

14 Mª ISABEL PERIS MUIÑOS

L’any avança, el 14 de novembre es bombardejarà de nou el Grau, aquesta vegada al Pinar, i el 19 serà un bombardeig sobre el centre de la ciutat.

19 de novembre

Relació de	Joaquim Vaquer	Josep Garcia	Tomàs Viciano	Vicent Cumba	Rosa Barberà
ferits lleus	Gómez, 40 anys,	Capdevila,	Rebollar, de	Barberà, de	Garí, de 38
	de Castelló	44 anys, de	40 anys, de	14 anys, de	anys, de
		Vilafamés	Castelló	Castelló	Castelló

Es publica la següent crònica:

«La elocuencia de un bombardeo¹³

El criminal Raid de la aviación sobre la provincia de Castellón sin otros objetivos que el asesinato y la destrucción. Son bombardeadas Cas- telló Almassora i Benicarló. Casas destruídas y incendiadas en Castellón, escasas víctimas.

El viernes 19 a las 23’10 más de 30 bombas cayeron sin dirección fija, siguiendo la trayectoria que llevaban los aviones, que aparecen por el norte y por el sur, después de atacar Sagunto. Un proyectil cae sobre el centro mismo de una casa de la calle Tosquella incendiando la parte alta. Sus habitantes estaban refugiados en la baja y salieron al exterior rompiendo la puerta. Otra bomba explota en la calle contigua al Instituto haciendo un hoyo en le suelo y desperfectos en las calles próximas. En la calle Zaragoza esquina con la de los Dolores, cae una bomba derrumbando la casa sin desgracias personales. En la calle Echegaray no llega a explotar y en la calle Luis de Sirval esquina Amadeo I caen dos más rompiendo las conducciones del agua y produciendo desperfectos en las fachadas de las casas próximas. Un adoquín perforó el techo cayendo sobre la cama que estaba ocupada por una madre y una hija sin haberse producido daños. Al- gunos adoquines se esparcieron a lo largo de la calle y otros fueron a caer a la de Primero de Mayo. En la calle Mendizabal cerca del hospital una bomba ha explotado cerca del taller colectivo del mueble, prendiendo las llamas el material almacenado y se extienden las llamas por el casas colin- dantes que ante la amenaza evacuaron serenamente. Acuden los bomberos que con un titánico esfuerzo logran aislar el siniestro en unas horas. Todas las fuerzas de la plaza colaboran y el gobernador está presente. Al final de la calle Pelayo en la parte trasera del hospital se incrustó otro artefacto sin estallar. También han arrojado proyectiles por los extramuros de la ciu-

13 Heraldode Castellón,22 de novembre de 1937.

ELS BOMBARDEJOS A LA CIUTAT DE CASTELLÓ DURANT LA GUERRA CIVIL, 1936-1939 15

dad; unos explosivos, otros incendiarios, el total de explosivos es de 17. Las desgracias personales han sido insignificantes para la magnitud de la explosión. […] Todos heridos leves han sido trasladados urgentemente por las ambulancias. Las sirenas sonaron oportunamente con tiempo para re- fugiarse y no se lamentaron desgracias. También en el Grau en el Caserío marítimo se arrojan bombas sin objetivos y sin daños. Antes de Castelló fueron a bombardear a Benicarló donde derrumbaron 3 casas, 3 víctimas mortales y varios heridos. El hospital, el instituto, una humilde escuela de barrio, recibiendo en sus paredes la metralla. Una de las casas derrumba- das mostraba una repisa colgada sobre uno de los muros con unas figuras de unos ángeles, uno decapitado y el otro con el ala rota. No olvide nadie que esos que hoy ametrallan y destruyen ciudades, si el triunfo les fuera posible asesinarían y torturarían sin piedad como lo hicieron en Badajoz, Talavera, Toledo, Málaga, Bilbao, Santander y ahora en Asturias.»

S’aproxima la fi de l’any, continua el ritme de les incursions per la mar i les alarmes. El 23 de novembre, atacaran Peníscola, Benicarló i el dia 25 tornen a sonar les sirenes a la nostra ciutat, en sobrevolar els avions Vinaròs, Benicarló i Santa Magdalena de Pol- pís. Continuaran, els dies 26 i 30 de novembre, sobrevolant el port de Castelló i el 8 de desembre Benicàssim. L’any es tancarà amb un bombardeig sobre la ciutat el dia 22 de desembre i un altre sobre el Grau, el 26 de desembre.

El 22 de desembre (figura 5) a les 11.38 h, sonarà per primera vegada l’alarma en divisar-se tres bimotors Heinkel per la mar. A les 15.30, apareixen pel Millars procedents de Palma sis bimotors que bombardejaran en dos patrulles, la primera sobre Castelló ciutat, amb 12 o 13 bombes i amb el següent balanç de danys:

Cases afectades	9 cases enderrocades	3 masets enderrocats	7 cases i 1 corral afectat
Carrers afectats	Carrer del Mestre Llorens	Carrer de Borriol	Passeig de Morella

Víctimes

8 víctimes mortals

25 ferits i 4 bombers ferits també

L’altra patrulla bombardejarà Borriana, amb 20 o 25 bombes però sense danys.

L’alarma cessarà a les 15.45 h.

El bombardeig del Grau del dia 26 serà un bombardeig naval que afectarà dues cases.

1. Àmbits d’atenció a les necessitats de la vida ciutadana

La vida ciutadana sotmesa a la guerra, amb els bombardejos, serà un pas endavant. Castelló, una ciutat de rereguarda allunyada del front de guerra, esdevindrà un espai

16 Mª ISABEL PERIS MUIÑOS

bèl·lic. El Govern Civil, la Junta de Defensa Passiva¹⁴ i el Consell Municipal hauran de fer un esforç suplementari per a portar endavant totes les qüestions de govern i l’adminis- tració des dels àmbits municipals i provincials. Abordarem ací només les intervencions lligades directament als bombardejos.

Des de finals de l’any 1936, Castelló té una afluència considerable de refugiats pro- vinents de Madrid i també d’altres ciutats com Màlaga, l’any 1937, i fins i tot l’any 1938, quan la desfeta de la batalla de Terol¹⁵. És palesa la preocupació per la situació provocada davant l’acollida de la població refugiada. Mitjançant un decret del Ministeri de Sanitat i Assistència Social s’establia la necessitat d’atendre i emparar els evacuats dels pobles i donar-los recolzament sanitari. Socors Roig Internacional¹⁶ informava del gran nombre de refugiats provinents dels territoris arrasats que no tenien ni tan sols per a cobrir-se el cos, ja que van haver-hi d’abandonar sa casa precipitadament, sense roba i sense res.

També n’eren molts els milicians ferits, provinents del front de guerra a Terol; els quals, per a realitzar les primeres cures de ferides, ho van fer amb la seua pròpia roba, un fet que suposava que, tant ells com els refugiats, no disposaven de roba d’abric ni del calcer indispensable. Socors Roig Internacional repartia roba, però cada vegada eren més les necessitats. Per això, es feia una crida a tots els ciutadans que pogueren col·laborar aportant pantalons, vestits, roba interior en bon estat, perquè ho portaren a les oficines del Comitè Provincial, Comissió d’Ajuda del Socors Roig Internacional, que es trobava al carrer de Casas Sala,¹⁷ núm 66. La solució d’aquestes urgències prendrà la forma de subscripcions, tal com anirem esbrinant més endavant.

Els primers organismes creats per a atendre els refugiats daten de l’any 1936. El Comité Nacional de Refugiats es va crear l’octubre de 1936 i es va expandir a les provín- cies com a comités provincials, presidits pel governador, i pels comités locals presidits per l’alcalde. El gener de 1937, el Comité Nacional es va dissoldre i les competències passaren al Ministeri d’Assistència Social, el qual va crear el Comité d’Evacuació i As- sistència al Refugiat (CEAR), amb una dependència directa del titular del Ministeri de Sanitat. Posteriorment, es van dissoldre els comités provincials de refugiats i les compe- tències van passar a cada Consell Provincial d’Assistència Social. Una setmana després de la creació del CEAR, va canviar la denominació per Oficina Central de Evacuació i Assistència a Refugiats, coneguda també com a OCEAR. I així es van disposar tota una sèrie d’ordres relatives a la creació d’un document acreditatiu del dret a la protecció de

14. El febrer de 1937, es va declarar obligatori en tot el territori lleial a la República l’organització de la defensa passiva; la Direcció de Defensa Especial contra Aeronaus (DECA) serà l’encarregada de donar unes normes generals per a la preparació i realització de la defensa passiva mitjançant comitès provincials i locals.
15. FORNÁS PALLARÉS, A., «Los refugiados en la Guerra Civil como sujeto colectivo en las comarcas de Castellón de la Plana. Estudio social y estadístico de una migración en la retaguardia republicana», Pasadoymemoria,Revistadehistoriacomtemporánea,Universitat d’Alacant, 2019, núm. 18, pàg. 325, 339, 340.
16. Socors Roig Internacional era un servei social internacional organitzat per la Internacional Comunista l’any 1922, com una Creu Roja independent de qualsevol organització o confessió religiosa.
17. Actualment, carrer Major.

ELS BOMBARDEJOS A LA CIUTAT DE CASTELLÓ DURANT LA GUERRA CIVIL, 1936-1939 17

refugiats i evacuats, l’ordre dictant normes per al funcionament dels Serveis d’Evacuació i Assistència, el compliment dels serveis d’evacuació i assistència, i l’ordre dictant nor- mes per a la regularització del trasllat dels refugiats d’una ciutat a l’altra. Finalment es va suprimir el Consell Nacional d’Assistència Social i es va crear, dependent del Ministeri de Treball i Assistència Social, la Direcció General d’Evacuació i Refugiats del Ministeri de Treball i Assistència Social de les institucions per als refugiats de guerra i l’atenció als evacuats refugiats, annexa a la qual, figurarà l’Oficina Central d’Evacuació i Assistència Refugiats amb l’establiment de les normes precises i la creació d’una secretaria gene- ral. Es disposarà la dependència directa i exclusiva de les Oficines d’Etapa de l’Oficina Central d’Evacuació i Assistència a Refugiats per conducte de la secretaria general. Tot plegat amb l’objectiu de delimitar definitivament les actuacions dels caps d’Etapa i evitar incidències sobre les atribucions que sorgien amb els comitès locals de refugiats. Per al- tra part, es concedeix una ordre de participació als comitès locals de refugiats al Consell Nacional de Solidaritat Internacional Antifeixista¹⁸

Un altre front urgent serà l’atenció als xiquets i xiquetes que arriben des d’altres ciutats buscant refugi. La guerra obliga a un tractament diferent de la infància, una major activitat de tutela mitjançant mesures com l’evacuació a llocs menys exposats, la lluita contra la mortalitat, la instal·lació de menjadors infantils, l’atenció als òrfens. El Patro- nat d’Ajuda Infantil, com ajut benèfic, s’encarregava de recollir despeses per a socórrer la infància. El Ministeri d’Instrucció Pública li havia aportat unes importants quantitats de diners. També feien donacions escoles dels pobles, com el cas que es citen d’Eslida, Toga, Culla. Entre les mesures per a l’assistència als xiquet es crearan les colònies esco- lars, en dues modalitats, col·lectives i familiars, com una mena d’escola primària, activa i de caràcter permanent que a més va traspassar les fronteres. El Consell Nacional de la Infància Evacuada¹⁹ era qui tenia com a objectiu la creació i gestió d’aquestes colònies escolars. Disposava en aquests moments de 158 residències col·lectives amb 12.121 xi- quets i 406 residències familiars amb 33.121 xiquets, amb un projecte obert per a respon- dre a les noves necessitats. A Castelló, el governador demanarà als alcaldes una relació dels xiquets i xiquetes refugiats per tota la província amb la finalitat de crear menjadors infantils. Es considera important coordinar les ajudes de queviures, arribades des de l’es- tranger; agrupats els xiquets en colònies, la distribució serà més fàcil i equitativa. I també cal veure i fer una relació dels llocs adequats per a aquests menesters.

També es mirava de fer arribar donatius a les víctimes dels bombardejos i es faran subscripcions populars amb aquesta finalitat. D’alra banda, el governador es dirigia als alcaldes perquè feren una relació de les persones més necessitades i, per exemple, es feia la distribució de la llet condensada, un subministrament procedent d’Anglaterra.

14. Gaceta de la República, 18 de febrer de 1937, núm. 49, pàg. 871; 20 de febrer de 1937, núm. 51, pàg. 892; 26 de febrer de 1937, núm. 57, pàg. 982-983; 1 de març de 1937, núm. 60, pàg. 1.023; 13 de març de 1937, núm. 72, pàg. 1.991-1.992; 25 d’abril de 1937, núm. 115, pàg. 391; 28 de maig de 1937, núm. 148, pàg. 953-954; 7 de juny de 1937, núm. 158, pàg. 1.104; 20 de juny de 1937, núm. 171, pàg. 1.289; 23 de juny de 1937, núm. 204, pàg. 323; 29 d’octubre de 1937, núm. 302 pàg. 384.
15. Creat pel Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts a l’estiu de 1937.

18 Mª ISABEL PERIS MUIÑOS

1. Activitats socials i culturals durant els primers mesos de l’any 1937

En l’àmbit de l’esbarjo, la ciutat mantenia un ritme d’activitats socials, polítiques i culturals malgrat l’estat de guerra i dels bombardejos. El diumenge dia 4 d’abril, es realitzava un homenatge a les Brigades Internacionals al Teatre Municipal²⁰ amb la par- ticipació dels diversos partits polítics i organitzacions sindicals. També es duien a terme actes d’exaltació política dels valors republicans davant l’amenaça del feixisme.

Entre les activitats culturals, destaca el teatre i els concerts musicals a la ciutat i tam- bé als pobles. Molts dels espectacles es feien amb objectius benèfics per a la cobertura de múltiples urgències. Al Teatre Municipal, eren freqüents les sarsueles, les vetlades tea- trals, comèdies, operetes, varietés… També les actuacions de l’Agrupació Local d’Artis- tes Teatrals en espais populars com el centre Petit Teatre Fantasio o el teatre de l’Ateneu Socialista o el teatre privat del gremi dels llauradors. La Unió Musical amb sainets en valencià; els cinemes de la ciutat i les festes. Entre els espectacles durant el mes de maig, cal una menció especial a les funcions de teatre i musicals²¹.

3. Bombardejos durant l’any 1938

Relació de dates dels bombardejos durant l’any 1938

Aviació italiana	10, 16, 18 i 21 de gener	15, 16, 28, 29 i 30 de març	1, 2, 3, 15 i 19 d’abril
Aviació alemanya	25 d’abril	4, 18, 19, 25, 26 i 28 de maig	6, 9, 10, 11 i 14 de juny
Aviació republicana	25 de juny	31 d’agost i 5 de setembre

El dia 1 de gener de 1939, encara es va produir un bombardeig de l’aviació republi- cana.

L’any 1938 serà una any d’intensificació dels bombardejos aeris tant de la base de Mallorca com de la Legió Còndor alemanya.²² Les autoritats alemanyes tenien certa pre- ocupació per l’opinió pública internacional. El govern anglès va fer gestions perquè no es bombardejara les ciutats allunyades del front. La possible opció de paralitzar aquests bombardejos va xocar amb Franco, que considerava prioritari continuar bombardejant

20. Denominació del Teatre Principal l’any 1936, amb el Front Popular.
21. La FUE de Castelló, amb la funció teatral Nuestra Natacha. A Vila-real, al saló de la CNT, amb la participació d’una banda de música de nous músics: uns 20 xiquets, entre 10 i 12 any, dirigida pel mestre Goterris; amb la presentació de la triple Angelita Martínez, el tenor Mairal i el baríton José Villalba; amenitzat pel professor de piano, el senyor Vendrell, amb la interpretació de peces de sarsuela com la romança de La tabernera del puerto, Luisa Fernanda, Doña Francisquita, Katiuska, La del manojo derosasi Lagenerala. Publicat a El HeraldodeCastellón, 25 de maig de 1937.
22. El novembre de 1936, es produirà un salt qualitatiu amb la creació de la Legió Còndor alemanya.

ELS BOMBARDEJOS A LA CIUTAT DE CASTELLÓ DURANT LA GUERRA CIVIL, 1936-1939 19

les ciutats i els ports del Mediterrani²³. El 9 de febrer de 1938 va eixir de Roma una or- dre de suspensió dels bombardejos, però el dia 15 del mateix mes van eixir ordres per a reprendre’ls²⁴.

1. De gener a abril de 1938

Començarà l’any amb un atac sobre el Grau el dia 10 de gener. Continuen les incur- sions provinents de la mar d’avions trimotors de la base de Palma de Mallorca que volen sobre el Grau i per damunt de la mar, que sovint llancen les bombes al mar o sobre el port. El dia 11 de gener, llancen de 12 a 14 bombes incendiàries i se’n van després per la mar cap a Borriana; no hi ha víctimes. Es repeteixen aquestes visites durant els dies 16 i/o 17 de gener. La descàrrega de 5 bombes sobre el port de Borriana sembla haver tingut com a objectiu el vaixell mercant anglès Seabank Spray, que s’hi trobava fondejat, però cap bomba li cau damunt, la més pròxima a 200 metres. Tres aparells de caça del govern van establir combat aeri i no es va saber si algú dels avions atacants va ser afectat. Els caces van regressar a la base.

Continuen les recomanacions de les autoritats per a una millor protecció de la pobla- ció. Es rebien denúncies perquè algunes cases tancaven les porteries i no deixaven entrar; també perquè algunes persones eixien als balcons per a albirar els avions, la qual cosa estava prohibida per les disposicions dictades per la Defensa Especial Contra Aeronaus, la DECA. El govern civil demana que es tanquen les portes de les cases i que la gent no isca a les balconades.

Després d’uns dies de relativa calma, només sobresaltats per les alarmes de les in- cursions d’avions per la costa, arribarà una jornada de commoció el dia 18 de gener amb un bombardeig sobre el centre de la ciutat de Castelló i la destrucció de cases, amb ferits i víctimes mortals.

18 de gener de 1938 (figura 6) Bombardeig sobre el centre de la ciutat

Cases enderrocades

22 cases

Carrers afectats

Ronda de Millars

Carrer d’Herrero

Carrer de Fèlix Breva

Carrer de Méndez Núñez

Carrer de Lavèrnia

Carrer de Sidro Vilaroig

Carrer de Jover

Carrer de Pi i Margall

Víctimes mortals	3
Ferits	Greus 2, lleus 30

Van ser tres bombardejos al llarg del dia; la primera alarma va sonar a les 9.18 del matí, fins a les 9.25. Abans de les 3 de la vesprada, van tornar a sonar i, a continuació, es

20. Pel mediterrani, arribaven els vaixells que abastien la població civil i l’exèrcit del govern republicà.
21. PERIS, M. I., «El primer bombardeig a la ciutat de Castelló durant la Guerra Civil», Millars,EspaiiHistòria, Universitat Jaume I, Castelló, 2018.

20 Mª ISABEL PERIS MUIÑOS

van sentir les explosiones de les bombes en el centre de la ciutat. A l’altura de la carretera de l’Alcora, van llançar 10 o 12 bombes que van destruir un magatzem de taronges a la carretera de Barcelona, amb 3 víctimes mortals, 2 ferits greus i 30 lleus. L’alarma va cessar a les 15.20 hores.

Van començar els treballs de desenrunament i recollida de ferits. A la Casa de Socors van ser atesos els següents ferits:

Teresa Monferrer Gil, 50 anys, ingresa cadàver	Manuel Molina Vera, 25 anys, molt greu	Daniel Juan Vicent, 25 anys, greu	Concepció Queralt Garu, 29 anys, pronòstic reservat	Francesc Blasco Fabregat, 8 anys, pronòstic reservat	Rosa Cubedo Monfort, 22 anys, pronòstic reservat
Avelí Gregorio Porcar, 18 anys	Ramon Cortella Ramos, 23 anys	Jeremies Alcazar	Teresa Miralles Ramos, 49 anys	Adam, 40 anys	Batiste José Marzo
Consol Peña Herrero	Carme Corella Torres, 29 anys

Tots aquests ferits van passar després també a l’hospital. A l’Hospital Provincial, es va prestar assistència a:

Ferits greus	Antònia Sàlvia, 30 anys			Maria Ramos Arrufat, 33 anys
Ferits lleus	Pasqual Va- quer Peral, 77 anys	Elena López Gamir, 33 anys	Elena López Marcos, 5anys	Teresa Estrada Cervera, 42 anys	Antoni Sal- vo Salvador, 31 anys	Elisa Angu- lo Asenjo, 14 anys
	Carme Sa- borit Marco, 32 anys	Enric Cli- ment Villal- ba, 9 anys	Carme Que- ralt Isidro, 50 anys	Enric Garri- do Salvador, 35 anys	Joaquim Maria Mar- tínez	Francesc Santàgueda Agramunt, 24 anys

Sobre la matinada, a la 1.20 h, va tornar l’aviació i van desaparèixer rumb nord cap a Nules on llançaren 3 o 4 bombes i 10 o 12 més pels voltants d’Almassora.

21 de gener 1938

Al cap de tres dies torna l’aviació, les alarmes sonaran sobre les 10.55 i els avions sobrevolen la zona sud de la ciutat i es produiran destruccions de masets, 5 víctimes mortals i 25 ferits.²⁵

Carrer afectats

Avinguda de Vila-real

Avinguda de Tàrrega Monteblanco

Avinguda de Gimeno i el Tir de Colom

25 Heraldode Castellón, 21 de gener de 1938.

ELS BOMBARDEJOS A LA CIUTAT DE CASTELLÓ DURANT LA GUERRA CIVIL, 1936-1939 21

Cases enderrocades

11 masets

El dia 22 de gener, el governador civil, Manuel Rodríguez Martínez, publicarà un bàndol en relació amb l’abastiment i els atacs aeris. (figura 7)

15 de març de 1938 (figura 8)

Es bombardegen les partides de l’Estepar i Marrada, amb la destrucció de 12 masets. 16 de març de 1938

Bombardeig sobre el centre de la ciutat amb incendi dels dipòsits de CAMPSA i diverses víctimes mortals

Cases enderrocades	7 cases
Cases afectades	14 cases i 8 masets

Una nota de premsa del Ministeri de Defensa, del dia 18 de març, informa de la destrucció a causa dels bombardejos de l’edifici que ocupava el Consolat de Txecoslovà- quia, així com de la mort a Vinaròs d’un representat consular de França.²⁶

El 28 de març, es bombardeja l’estació del nord de Castelló amb l’incendi de tres trens. El últims dies del mes de març els bombardejos afectaran a moltes cases de la ciutat amb víctimes mortals:

29 de març de 1938

Carrer	Avinguda	Avinguda	Carrer de la	Carrer	Plaça del	Avinguda
de Fèlix	de l’Alcora,	del Doctor	República	del Front	Pare Jofré,	de Tàrrega
Breva	caserna de	Clarà,	Argentina	Popular	fàbrica	Monteblanco,
	la Guàrdia	Hospital			incendiada	incendiat i
	Civil	Provincial				destruït l’Institut
						d’Higiene

Cases enderrocades	61 cases, 3 magatzem,1 fàbrica i 1 centre públic.
Cases afectades	22 cases i 1 centre públic.

En referència al bombardeig del dia 29 sobre l’Hospital Provincial, Jesús Hernández Merlos, president del Consell Provincial²⁷, farà unes declaracions²⁸ on destacarà l’he- roisme dels funcionaris que, amb la seua actuació, van evitar que fora un dia de dol per a Castelló. Van desallotjar la sala infantil amb 30 xiquets. Les bombes van destruir tota la sala: entre 14 i 16 projectils caigueren sobre l’hospital.

26. HeraldodeCastellón18 de març de 1938.
27. Com es va anomenar la Diputació, durant el govern del Front Popular.
28. Declaracions d’Hernandez Merlos president del Consell Provincial enaltint l’heroïsme dels funcionaris de l’hospital, Heraldode Castellón, 3 de març de 1938.

22 Mª ISABEL PERIS MUIÑOS

30 de març de 1938

Carrer afectats

Carrer de Barrachina

Carrer de Lepant

Carrer de Maria Breva, enderrocades 19 cases i afectat 1 bar

El dia següent 31 de març a les 8.30 del matí, 5 trimotors Junkers llancen 50 bombes i destrueixen 15 cases, amb diverses víctimes mortals.

També es publicaven en premsa notes²⁹ relatives als bombardejos sobre les ciutats obertes, com a protesta d’aquest tipus d’atacs a la població, comunicats de guerra i notes del Ministeri de Defensa Nacional. El bombardeig del dia 31 de març es relacionava amb altres ciutats bombardejades el mateix dia, totes en la costa, com Salou i Tarragona. Després d’atacar Castelló sobre les 8.30 del matí, s’hi havien dirigit, bombardejant-les també. Aquest ritme d’una major intensitat dels bombardejos evidència la urgència de construcció de més refugis. L’alcalde, president del Consell Municipal, Amadeo Ribó Simona, es dirigeix a la ciutadania el 31 de març amb aquest ban:

«Para mayor impulso en la construcción de refugios y en vista de la crisis de los trabajadores del ramo de la construcción, el Consejo Mu- nicipal, en la sesión celebrada en el dia de ayer, acordó formar equipos de vecinos para que se dediquen a las faenas de extracción de tierras y otras análogas que no necesiten conocimientos especiales. Se invita a los ciudadanos se inscriban en el censo de la Secretaria Municipal como tra- bajadores.»³⁰

1 d’abril de 1938 (figura 9)

Comença abril i les bombes cauen sobre el camí del Cremor i el carrer de Teodor Llorente: són destruïts 20 masets i una fàbrica de taulells, amb diverses persones mortes entre la població civil.

També es donen instruccions sobre la detecció d’anomalies dins dels refugis antiae- ris referides a l’entrada ordenada, i també a no pernoctar ni romandre en les boques dels refugis i les escales. Aquest mateix dia, es publica en la premsa una nota del Govern Civil referent a la detecció d’anomalies i instruccions amb el títol “A Castellón y su provincia”:³¹

«Se dirige a las autoridades, compañeros en partidos y sindicatos para que prosigan en sus trabajos y se prioricen los trabajos de guerra sobre los de interés particular, un esfuerzo para construir refugios, el ingreso en las

29. HeraldodeCastellón, 31 de març.
30. HeraldodeCastellón1 d’abril de 1938.
31. HeraldodeCastellón, 1 d’abril de 1938.

ELS BOMBARDEJOS A LA CIUTAT DE CASTELLÓ DURANT LA GUERRA CIVIL, 1936-1939 23

divisiones que se estan reclutando por las Juventudes Socialistas Unifica- das, detener a los desertores, la construcción de Brigadas de Movilización de los obreros de 30 a 35 años del ramo de la construcción y una alusión sobre lo plenamente demostrado de la eficacia de los refugios.»

29. d’abril de 1938

Carrer afectats	Avinguda de Tàrrega Monte- blanco	Avinguda de l’Alcora
Cases derrocades	Incendiada 1 fàbrica de taulells i 8 masets	6 cases, 6 masets i víctimes mortals

29. d’abril de 1938 (figura 10 )

En aquest bombardeig, l’Hospital Provincial és atacat de nou.

Carrer afectats
Carrer de l’ArquitecteRos	Carrer del Front Popular	Ronda del Millars	Carrer de Donat	Carrer de Lepant	Carrer de Maria Breva	Carrer de Fèlix Breva

Cases enderrocades	19
Cases afectades	1 magatzem

15 d’abril de 1938

El dei 15, Vinaròs cau en mans de l’exèrcit franquista; eixe dia, hi ha un bombardeig molt fort amb diverses víctimes mortals.

Cases enderrocades	7 cases i una escola
Cases afectades	52 cases

El dia 16 d’abril, es publica un nou ban de l’alcalde Amadeo Ribó referit a les per- sones que s’han quedat sense allotjament, a causa dels bombardejos, en què demana la disposició perquè, qui tinga cases o habitacions, ho comunique al Consell Municipal. També es publica una nota sobre els tocs de campanes com a senyal d’avís dels bombar- dejos, en cas que les sirenes no siguen suficient.

19 d’abril de 1938

Es bombardeja la partida del Bovalar.

1. Els bombardejos de la Legió Còndor

La ciutat de Castelló tenia objectius militars com les casernes (de Sant Francesc i de la Guàrdia d’Assalt); els dipòsits de gasolina, de municions i de queviures; les cinc fàbriques militars, les centrals elèctriques, les comunicacions ferroviàries, les transmis-

24 Mª ISABEL PERIS MUIÑOS

sions i l’aeròdrom militar; però qui va patir va ser la ciutat, la població i els edificis i carrers. El 6 de novembre de l’any 1936 un contingent alemany del nucli conegut com la Legió Còndor havia eixit en primer lloc cap a Sevilla; després, s’hi afegiran altres i es bombardejarà el nord i el centre de l’Estat. El 9 de juny de l’any 1937, una esquadra de la Legió Còndor s’establirà a la localitat de Pollença, a Mallorca, per a bombardejar la costa est peninsular. D’altra banda, l’abril de l’any 1938, l’aeròdrom de la Sénia cau en mans de l’exèrcit franquista i el 20 d’abril s’hi estableix un aquarterament de la Legió Còndor. El 26 d’abril, protagonitzarà el primer bombardeig com a suport a les tropes del general Aranda. La col·laboració de la Legió Còndor també va permetre als italians con- centrar-se més sobre els vaixells mercants als ports, per a col·lapsar el comerç marítim, les comunicacions i els aeròdroms. Llavors, cap a meitat d’abril, la ciutat de Castelló serà bombardejada intensament per la Legió alemanya, en comptes de l’aviació italiana, durant els mesos d’abril i maig de l’any 1938, coincidint amb el fet que, del 23 d’abril al 25 de juny, es produeix l’ofensiva de Llevant i la Legió Còndor col·labora amb el cos de l’exèrcit de Galícia, si bé el bombardeig del dia 25 encara serà de l’aviació legionària italiana.³² A partir de juliol de 1938, durant la batalla de l’Ebre, la Legió Còndor es con- centrarà cap a Catalunya.

Abril

25 d’abril de 1938

Cases afectades

73 cases, un magatzem, una fàbrica, el Quiosc Campos i els urinaris al Parc de Ribalta, i el camp d’aviació, amb diverses víctimes mortals i ferits.

Cases enderrocades

92 cases

Carrer afectats
Carrer de Barrachina	Carrer de Sidro Vilaroig	Carrer de Jordi Juan	Carrer de Moyano	Carrer de Sanchis Banús	Carrer de Bartomeu Reus	Carrer de Joan Lluís Vives	Carrer de l’Escultor Viciano
Carrer d’Asensi	Carrer de Ramón i Cajal	Carrer de Sagasta	Plaça d’Emilio Castelar	Carrer de Pi i Maragall	Passeig de l’Obelisc	Carrer del Guitarrista Tàrrega

Els treballs van durar fins al dia 4 de maig. L’efecte psicològic sobre la població va creixent, els espais dels refugis s’omplen més i augmenta la demana de construcció de refugis. El dia 26 d’abril, la Junta de Defensa Passiva³³ publica una nota amb denúncies, queixes i reclamacions sobre l’ús dels refugis i demana l’aplicació de normes. Així ma-

32. MALLENCH SANZ, C. B. VICENTE MARCO ¡Objetivo: Levante! Actuación de las unidades de bombardeo y reconocimiento aéreo entre abril y julio de 1938, pàg. 139.
33. HeraldodeCastellón, 26 i 27 d’abril de 1938.

ELS BOMBARDEJOS A LA CIUTAT DE CASTELLÓ DURANT LA GUERRA CIVIL, 1936-1939 25

teix, demana al Comité de Veïns la responsabilitat de resoldre-les, ja que es va crear amb aquest objectiu i, només quan siguen impotents, es podrà demanar més ajuda al Consell Municipal. Cal procurar que la gent no pernocte, ni porte matalassos als refugis; que les portes estiguen tancades durant les alarmes; evitar que, a una casa, hi haja massa perso- nes que no hi tinguen participació directa, etc. També es fa menció explícita de l’eficàcia dels refugis com a defensa davant dels atacs ja que, malgrat la quantitat de cases ender- rocades, el nombre de víctimes és poc. En l’últim bombardeig del dia 25 d’abril, un dels més ferotges sobre Castelló, fins al moment, van bombardejar 18 avions estrangers; te- nint en compte la quantitat de bombes, les víctimes no en van ser moltes. Encara que els refugis són insuficients per a allotjar a tota la població que, durant l’última setmana, ha augmentat a causa de l’evacuació d’alguns pobles de la zona de guerra, resulta urgent la intensificació en la construcció i acabar els que estan en via de finalització immediata als barris cèntrics. També fa una lloa a la població civil, amb el seu exemple de col·laboració en les tasques de construcció.

No s’havien acabat de recollir les runes del bombardeig, quan en sobrevé un altre. Maig

4 de maig de 1938

Aquest bombardeig de la Legió Còndor pot ser el més intens, pel que fa a la destruc- ció i afectació de cases. Es destrueix el Palau de Diputació i hi hauran víctimes mortals. El governador civil, Fernando Rodríguez, farà una al·lusió a la intensitat del bom- bardeig que afecta 64 carrers. A les 13.30 h, 50 aparells van bombardejar Castelló, amb una víctima mortal i dos ferits. Tal com diu el governador, els refugis eren determinants davant la dimensió d’aquest tipus d’atacs i calia evitar a tota costa les imprudències. També remarcava que calia no interrompre la construcció, tan imprescindible per a sal- var vides. Així mateix, indica que aquesta intensitat de bombardejos tenia també la mis-

sió de desmoralitzar la població.

Carrers afectats
Carrer de Casas Sala	Carrer de l’Escultor Viciano	Carrer Alloza	Carrer d’O’Don- nell	Carrer de Ricardo Carreras
Carrer del Cronista Rocafort	Carrer de Cervantes	Carrer d’Isabel Ferrer	Carrer de Salvador Seguí	Carrer del Poeta Guimerà
Carrer de Sant Lluís	Carrer del Poeta Verdaguer	Carrer de Català	Plaça de Màlaga	Carrer del Marqués de l’Ensenada
Carrer de Luís Fernández	Carrer de Salmerón	Carrer de Segarra	Carrer de Teodor Llorente	Carrer de Lluís Sirval
Ronda de la Mag- dalena	Carrer de Llucena	Carrer del Doctor Clarà	Carrer d’Ascaso	Carrer de González Chermà
Passeig de Ribalta	Passeig de l’Obe- lisc	Carrer de Manuel Llaneza	Plaça d’Espanya	Passeig de Morella
Carrer de Colom	Carrer de Vallés Fausto	Carrer de Gea Mariño	Carrer de Durruti	Carrer d’Asarau

26 Mª ISABEL PERIS MUIÑOS

Carrer de Joaquim Costa	Carrer de Largo Caballero	Carrer d’Arenós	Carrer de Ruiz Zorrilla	Carrer de l’1 de Maig
Carrer de la Repú- blica Argentina	Carrer de Beltran	Avinguda de Pérez Galdós	Plaça de la Inde- pendencia	Carrer del 6 d’Oc- tubre
Carrer de Largo Caballero	Ronda del Millars	Carrer del Degà Martí	Carrer de Tos- quella	Carrer del Mestre Giner
Carrer de Cisneros	Carrer de Lope de Vega	Carrer del 9 de Març	Carrer de Nakeus	Carrer de Tomàs Meabe
Carrer de les Mi- lícies	Carrer del Kon- somol	Passatge del Mercat	Plaça de la Cons- titució	Plaça de Clavé
Carrer del Comte de Pestagua

Cases enderrocades	153 edificis
Cases afectades	144 edificis

En aquest bombardeig, seran enderrocats el palau de la Diputació en gran part, la caserna dels carabiners, afectada l’Estació del Nord, un magatzem, el templet de música del parc de Ribalta, la plaça de bous, l’escola Ferrer, amb un mort i dos ferits, segons l’Heraldode Castellón. Els treballs de desenrunament van durar 13 dies.

El comunicat oficial de guerra de Barcelona, publicat en l’Heraldo de Castellón, en la secció de “Levante aviación”, es referia als intensos bombardejos contra la població de Castelló. Sobre les 13 hores, 20 aparells van llançar unes 150 bombes i van destruir 60 cases. A les 17 hores, en un nou atac, 40 avions van llançar prop de 500 projectils, enderrocant 40 cases més.³⁴ Fins al dia 17 de maig, no es podran concloure els treballs dels bombers.

18. de maig de 1938

Tampoc aconsegueixen l’objectiu de l’estació de ferrocarril: llancen 80 bombes, es produeix un incendi d’un camió de gasolina i talls de les línies telegràfiques.

Cases enderrocades	15 cases
Cases afectades	6 cases

Carrers afectats
Carrer de l’Historiador Viciana	Carrer de Diagonal	Carrer de l’Historiador Escolano	Carrer de Pérez Galdós	Carrer de Jaumel	Ronda de Vinatea	Carrer de Lluís Fernández

18. de maig de 1938

34 Izacaray, J. Frente Rojo de Barcelona, “Las cien casas de Castellón”, HeraldodeCastellón,9 de maig de 1938.

ELS BOMBARDEJOS A LA CIUTAT DE CASTELLÓ DURANT LA GUERRA CIVIL, 1936-1939 27

Es llancen 175 bombes de pes desconegut, 8 de les quals sobre l’Hospital Provincial, amb la mort d’un home i 4 xiquets.

Cases enderrocades	109 cases
Cases afectades	99 cases, 1 fàbrica, la caserna dels carabiners, el gimnàs, el col·legi d’òrfens, l’Hort dels Corders, la impremta de la Diputació i l’Hospital Provincial.

Carrers amb cases enderrocades
Carrer d’Aragó	Carrer del Mestre Vives	Carrer de Moyano	Carrer de Moya	Carrer de Ramón i Cajal
Carrer de l’Escultor Viciano	Carrer de Catalunya	Carrer d’Huguet	Carrer de Concepción Arenal	Carrer del Comte de Pestagua
Carrer de les Milícies	Passeig de Ribalta	Carrer de Sol i Ortega	Carrer de Lluís Sirval	Carrer de Joaquim Costa
Carrer de Jaumel	Carrer d’Amali Fenollosa	Carrer del Mestre Giner	Carrer de Tosquella	Carrer de Salmerón
Plaça de Sixte Càmara	Avingudade l’ Aeroport	Carrer de l’1 de Maig	Carrer d’Alloza	Carrer del Mestre Chapí
Carrer de González Chermà	Carrer de Sagasta	Carrer del Konsomol	Carrer de Marcelino Domingo	Avinguda dels Germans Bou

Carrers afectats
Carrer de Tomás Meave	Ronda de la Magdalena	Plaça de Màlaga	Carrer del Comte de Pestagua	Carrer del Konsomol	Carrer del 16 de febrer	Carrer de Carlos Llinàs	Carrer de Salvador Seguí
Carrer de Casas Sala	Carrer de Vallés de Fausto	Carrer de Roberto Castro	Carrer del Pare Jofré	Carrer de Miquel Pasqual	Carrer de Pérez Galdós	Carrer de l’1 de Maig	Carrer de les Milícies

Carrer amb cases afectades
Carrer de Prim	Carrer del Doctor Pasteur	Carrer de Bellver	Carrer de Donat	Carrer del Front Popular	Carrer de Fèlix Breva	Avinguda de l’Alcora
Carrer de Maria Breva	Carrer d’Eliseo Reclús	Carrer de Durruti	Carrer d’Indalecio Pietro	Ronda del Millars	Carrer d’Amadeu I

Sobre el 22 o 23 de maig, es bombardeja un vaixell britànic que portava blat, és incendiat i resulten ferits els tripulants. Continuaran els bombardejos durant aquest mes de maig els dies 25, 26, i 28.

25 de maig de 1938.

28 Mª ISABEL PERIS MUIÑOS

Cases enderrocades	Cases afectades
18 cases	33 cases, 1 magatzem, la presó, la plaça de bous, 8 bombes sobre l’Hospital Provincial amb desper- fectes en les sales d’operacions i diverses víctimes mortals. Sobre 53 tones de bombes.

26 de maig de 1938

S’enderroquen dos cases, una afectada al carrer de Durruti, amb diverses víctimes mortals. De 4 a 5 tones de bombes.

28 de maig

La ciutat serà bombardejada dos cops, a les 9 i a les 17 hores.

Cases enderrocades	55 cases
Cases afectades	26 cases, 1 fàbrica tèxtil, l’hospital base, 1’església de la Trinitat.

Carrer afectats
Ronda de la Mag- dalena	Plaça del Rei	Carrer de Bayer	Carrer del Comte de Pestagua	Carrer de Ferrer i Guàrdia
Carrer d’Isabel Ferrer	Carrer de la Llibertat	Carrer de Karl Marx	Carrer del Progrés	Carrer d’Alloza
Carrer de González Chermá	Plaça de Clavé	Carrer de Fran- cesc Laymet	Carrer de Salmerón	Carrer del 6 de Febrer
Carrer de Lluís de Sirval	Carrer de la República Argentina	Carrer de Gon- zález Chermá	Carrer d’Amadeu I

La premsa francesa expressa la indignació per l’atac a la població civil espanyola i atribueix responsabilitats als governs de Berlín i Roma. També la premsa anglesa es- criu sobre els bombardejos a les ciutats obertes. El ministre anglès visitarà la ciutat de Granollers, bombardejada el 31 de maig, on veurà en directe els danys produïts. L’agent comercial britànic en la zona feixista ha rebut ordre del seu govern per a protestar enèr- gicament davant el govern de Salamanca contra els bombardejos al servei dels rebels.

3. 3 De juny de 1938 a gener de 1939

A partir del dia 30 de maig, entrarà de nou en acció l’aviació legionària i reforçarà la seua presència.

El mes de juny continuen els bombardejos si bé menys intensos encara que l’11 i el 25 de juny sí que ho seran. És la recta final de l’ofensiva de Llevant. Els atacs aeris es feien d’acord amb les missions dels aeròdroms i la distribució de suport dels cossos dels exèrcits. En aquests mesos en els quals tornarà a bombardejar l’aviació legionària, també hi haurà algun bombardeig de la Legió Còndor com el del dia 13.

El dia 6 es bombardejarà el port. Novament es publiquen al Heraldo de Castellónles opinions de la premsa anglesa en referència als bombardejos sobre les ciutats obertes. Lamenten la neutralitat i esperen que el govern britànic faça les gestions per a evitar els

ELS BOMBARDEJOS A LA CIUTAT DE CASTELLÓ DURANT LA GUERRA CIVIL, 1936-1939 29

assassinats que es cometen. La Comissió Neutral no troba bona acollida contra els bom- bardejos. Si bé ha sigut acceptada la proposta del govern republicà, no ha hagut resposta ni de Burgos ni de Berlín. També la premsa francesa, el dia 6, manifesta una certa indig- nació pels bombardejos sobre la població oberta espanyola i insisteixen a afirmar que qui ordena i comet els bombardejos són els governs de Berlín i Roma.

Crònica del bombardeig del 4 de juny de 1938:³⁵

«Las sirenas no interrumpen el trabajo

Todo el parque está sembrado de hojas segadas por la metralla. Más allá ha quedado un barrio entero desvastado. Al pasar se nos enredan los alambres de electricidad y basta un golpe para tumbar las ramas desgaja- das. Las mujeres rebuscan entre las ruinas, a veces sacan un cacharro o un trapo de cocina y esto las alegra infantilmente. Mire usted lo único que he salvado es todo lo viejo que estaba en el desvan. y ustedes? Estábamos

en el refugio, 75 pesetas habíamos dado para su construcción, ahora ha estado bien empleado. Me acompaña una muchacha con una cartera llena de responsabilidad bajo el brazo. Doce veces sonaron ayer las sirenas, con tanta cosa como hay que hacer! Me cuenta como terminó organizando su trabajo, al lado su cartera con cuartillas y estilográfica. Cuando oyó el avi- so la cogió y se marchó al refugio y allí continuó su correspondencia. Se oyen cosas interesantes en los refugios, dice, mientras caían las bombas

alguien dijo: esta guerra tiene que terminarse de una vez.»

Es bombardeja les nits del 6 al 7, del 8 al 9, i del 9 al 10. El 9 de juny es produeix l’incendi del vapor anglés Isadora Beliasi, al port de Castelló, que transportava un car- regament de blat.³⁶ El 10 de juny, una bomba sobre el mateix vaixell l’afona. Són atacs dels hidroavions de la Legió Còndor.

11 de juny de 1938

Serà un bombardeig de la Legió Còndor amb 31 avions sobre el port, el camp d’avi- ació, l’estació i la carretera d’eixida del sud de Castelló, amb 38 tones de bombes.

Carrer afectats
Plaça de Fermín i Galan	Plaça del Rei	Carrer del Poeta Guimerà	Carrer d’Allo- za	Carrer de González Chermà	Carrer de Francesc Ferrer	Carrer del Comte de Pestagua	Carrer de Salmerón

Cases enderrocades	30 cases
Cases afectades	7 afectades i l’Institut Ribalta

A partir de la presa de la ciutat pels franquistes, el 14 de juny, quan es rendeix a les tropes del general Aranda, els bombardejos seran de l’aviació republicana i n’hi haurà

35. HeraldodeCastellón, 4 de juny de 1938.
36. GRMH, Castellósotalesbombes,Onada, 2008.

Usuario

2022-11-13 23:12:02

——————————————–

(Figura 11)

30 Mª ISABEL PERIS MUIÑOS

4; els últims sobre la ciutat són els dies 25 de juny, 31 d’agost, 5 de setembre de 1938 i 1 de gener de 1939.

25 de juny de 1938

Carrers afectats

Plaça de Fermín i Galan

Carrer de Saragossa

Carrer d’Echegaray

Cases enderrocades	2 cases
Cases afectades	7 cases tocant a les enderrocades i 11 víctimes mortals; ferits 2 caps i 5 de bombers

El 31 d’agost i el 5 de setembre es bombardeja el Grau amb víctimes mortals. No hi ha precisió de les cases enderrocades i afectades. L’1 de gener de l’any 1939 serà l’últim bombardeig a la ciutat.

3.4 Evolució de les necessitats socials i actuacions polítiques durant l’any 1938

La intensitat de la guerra serà el detonant de la pressió sobre la vida ciutadana degut a l’escalada de problemes que origina. Pel que fa als evacuats i refugiats, se segueixen les directrius establertes per la Secretaria General d’Evacuació en funció de la demanda d’intensificació de mesures. Es disposa que l’oficina d’Etapa i Assistència a Refugiats de Castelló siga l’encarregada de la venda i cobrament dels impostos que feia la Delegació d’Assistència Social i que també ho farà aquesta oficina d’Etapa. El mateix es disposa per als concerts, tiquets, segells; a més a més, amb l’esperança que el comerç en general, els bars i els hotels continuen col·laborant com fins ara per atendre els serveis humanita- ris encomanats per aquests organismes.³⁷

El tema dels refugis cobrarà més rellevància per diversos motius: les presses per fer- ne més, la infraestructura i el manteniment. El Ministeri d’Instrucció Pública reclamava refugis i el govern demanava donatius mitjançant una subscripció.³⁸

El dia 28 de març s’anuncia la setmana pro Hospitals de Sang patrocinada per la Federació de Sindicats Únics de Castelló amb la realització de diversos actes públics per a recollir de diners, en aquest cas d’esbarjo, com el partit de futbol al Sequiol entre els internacionals i un equip de jugadors locals; la pilota valenciana al Trinquet Vell amb les grades plenes de públic i, al dia següent, el 20 de març, una vetllada al Teatre Municipal a càrrec de la Penya Teatral de Castelló.³⁹ També continuen realitzant-se actes d’exaltació republicana als pobles, com a Cinctorres amb la visita del governador, o també a Morella.

Per la seua part, el Comitè del Socors Roig Internacional demanava subscripcions per a ajudar a les víctimes dels bombardejos; a l’efecte, el seu Comitè Provincial va obrir una subscripció amb un fons de 5.000 pessetes i demanà la col·laboració i solidaritat ciutadana. El governador civil, Fernando Rodríguez, es dirigeix als ciutadans sobre les

37. HeraldodeCastellón,12 de gener de 1938.
38. HeraldodeCastellón,17 de marzo de 1938.
39. Amb la interpretació de les sarsueles LaCampesinai LaAlsaciana.

ELS BOMBARDEJOS A LA CIUTAT DE CASTELLÓ DURANT LA GUERRA CIVIL, 1936-1939 31

normes dels refugis antiaeris mitjançant una nota el 21 d’abril i recorda la norma de no pernoctar als refugis, a més de la prudència i l’ordre en entrar-hi, per a evitar desgràcies. Amb aquest objectiu, s’encarrega a les forces d’ordre públic i els batallons que vetllen pel compliment de les normes.

Les associacions femenines com la Unión de Muchachas⁴⁰, els tallers de confecció de la FUE, es reunien per a l’organització i col·laboració del treball d’ajuda. En realitat, era palesa la necessitat dels esforços conjunts davant la multiplicació de fronts per a aten- dre. Així, cal esmentar la neteja d’enderrocs als carrers, la construcció de refugis i, per aquesta causa, la necessitat de fer la neteja de la terra amuntegada als carrers per a poder circular. La situació dels carrers era sovint intransitable per als vianants i els vehicles, la qual cosa produïa seriosos perjudicis per al trànsit a la ciutat. Per a ajudar a resoldre-ho, es va dictar un ban perquè es poguera contractar carros per a traslladar la terra. Va ser destacable l’esforç col·lectiu del dia 1 de maig quan dones i xiquets treballaren de nit i de dia. També calia atendre la convivència als refugis, les discussions i malestars per l’amuntegament de les persones i la manca d’aire.

La Junta de Defensa Passiva avisava als contribuents de la situació dels cobradors a domicili que, de moment, no n’hi havia perquè s’havien incorporat a files. Per aquest motiu, es pregava que els contribuents acudiren, durant els mesos de març i abril, a fer els pagaments al carrer de Colom, número 38, baixos, per a pagar l’impost per als refugis dels mesos març i abril, i que no demoraren el pagament fins que es trobara personal per cobrar a domicili.

També es manifestava la necessitat de construcció de refugis al Grau, per als habi- tants i els treballadors del port. La Junta de Defensa Passiva havia d’estudiar aquesta urgència i, amb el material de blocs que tenia la Junta d’Obres del Port, es considerava que podia fer trinxeres cobertes amb gran resistència.

Entrevista al cap de la brigada dels bombers

L’Heraldo de Castellón recull les impressions dels bombers mitjançant una en- trevista al cap de brigada.⁴¹ Segons manifestava, el personal estava reduït a causa de la incorporació a files dels més joves, la qual cosa era una alteració important per al funci- onament. Tantes vegades com sonaven les sirenes, els bombers acudien al parc. La labor es desenvolupava en condicions penoses perquè també tenien el problema de la manca de material. Estaven les 24 hores en disposició de prestar servei. Al parc, hi havia cons- tantment un reforç de 13 bombers que acudien els primers moments i, si no n’eren prou, s’avisava a la resta de la brigada; a més, sempre hi havia dos de guàrdia cada dos hores. També realitzaven tasques de desenrunament i enderrocaments, cosa que s’havia de fer amb molta cura, com en el cas del carrer de Dolores Ibarruri, fet amb les mans degut a la gent que s’hi trobava atrapada. Quan era necessari, els ajudaven les brigades d’obrers de vila i peons que treballaven als refugis. Primer traïen les robes i els mobles que es podien salvar. S’enderrocava l’imprescindible i s’apuntalava la part que no suposava una

37. Associació femenina vinculada amb la CNT.
38. “Nuestros bomberos también hacen la guerra”, HeraldodeCastellón, 13 de maig de 1938.

32 Mª ISABEL PERIS MUIÑOS

amenaça immediata, per a fer el desenrunament després. Es necessitava personal apte, especialitzat en aquesta tasca, que podia fer front a tots els perills. En conseqüència, consideraven que l’ajuda de la població era més adequada mitjançant subscripcions per a compra de material, que tant es necessitava, com ara les sabates, entre altres materials.

Els comitès de veïns

A causa de la necessitat d’ajuda i col·laboració de la població davant la intensificació dels bombardejos, la construcció dels refugis i tots els menesters derivats, que n’eren molts, van constituir-se els comitès de veïns. Primer amb els veïns dels carrers de Colom, Ruiz Zorrilla i O’Donell, fins al carrer de González Chermà. El president era, en aquells, moments Domingo Navarro i el vocal delegat Manuel Casals Verge. Tenien com a missió auxiliar al Consell Municipal en el compliment de les disposicions, col·laborant amb tot, tal com disposava l’article 5 del reglament, que es va establir per al Comitè. També n’eren una via per a exposar o proposar al Consell Municipal les queixes, reclamacions, iniciatives i peticions dels veïns adscrits. Entre les tasques immediates, s’encarregava dels treballs de control de la recollida de la terra dels refugis de la demarcació per ajudar a les autoritats locals.

A l’entrevista feta al delegat general dels comitès,⁴² informava sobre la constitu- ció dels comitès, el funcionament i la programació d’extensió a tota la ciutat. S’havien constituït sobre 40 amb les corresponents actes de constitució i es pretenia arribar a tota la població, amb 100 delegats. Les missions eren diverses, resumides en vetllar pels interessos del veïnat en múltiples aspectes com la depuració dels llibres de racionament, l’orientació i millora dels refugis, públics i privats, la conservació, vigilància i autoritat perquè es compliren les disposicions dictades, participar si calia en el Consell Municipal o la Junta de Defensa Passiva, tant per a les iniciatives de millora com per a esmenar les anormalitats que s’observaren. També s’encarregaven del repartiment del gènere ali- mentari, la intervenció i fiscalització per a la depuració i major equitat en el repartiment. A l’Alcaldia, de 17 a 20 hores, hi havia un despatx destinat per als comités, on podien dirigir-se els ciutadans.

A l’assemblea dels delegats dels comitès de veïns del dia 22 de maig, al saló d’actes del Consell Municipal, es va aprovar un resum de conclusions:

-La protecció dels atacs aeris, la intensificació de la construcció de refugis, el com- pliment de les disposicions.

-La distribució dels articles de primera necessitat, sense abusos.

-L’estadística d’habitatges desocupats per a les famílies que havien perdut el seu als bombardejos.

-La col·laboració amb els organismes oficials en la resolució de problemes.

-L’establiment d’una quota mensual obligatòria d’1 pesseta per cap de família per a les funcions encomanades als comitès i, si hi haguera alguna despesa extraordinària, contribuir equitativament.

42 Entrevista realitzada al Delegat General dels Comitès, HeraldodeCastellón,22 de maig de 1938.

ELS BOMBARDEJOS A LA CIUTAT DE CASTELLÓ DURANT LA GUERRA CIVIL, 1936-1939 33

Finalment, a l’assemblea es va felicitar la magnífica labor del comitè del carrer d’Alloza per la recollida de terra dels refugis.

Figura 1. Advertència de la Junta de Defensa Antiaérea de Castellón. Sin fecha però signat per Gobernador Manuel Rodríguez Martínez i Secretario Vicente Romà Alabau.

34 Mª ISABEL PERIS MUIÑOS

Figura 2. Instrucciones para seguir la població en cas d’alarma. Arxiu Centre Documental de Memòria Històrica Salamanca.

ELS BOMBARDEJOS A LA CIUTAT DE CASTELLÓ DURANT LA GUERRA CIVIL, 1936-1939 35

Figura 3. Planol primer bombardeig a Castelló ciutat durant la Guerra Civil. Elaboració pròpia.

Figura 4. Bombardeig aeri italià del 23 de desembre del 1937. Arxiu Diputació Provincial.

36 Mª ISABEL PERIS MUIÑOS

Figura 5. Circular Comitè Nacional de Refugiats. Centre Documental de Memòria Històrica Salamanca.

ELS BOMBARDEJOS A LA CIUTAT DE CASTELLÓ DURANT LA GUERRA CIVIL, 1936-1939 37

Figura 6. Bombardeig aeri italiá 18 de gener del 1937. Arxiu Diputació Provincial.

Figura 7. Bàndol del governador Manuel Rodriguez Martínez. Centre Documental de Memòria Històrica Salamanca

38 Mª ISABEL PERIS MUIÑOS

Figura 8. Bombardeig aeri italiá,15 de març del 1938. Arxiu Diputació Provincial.

Figura 9. Bombardeig aeri italià de l’1d’abril del 1938. Arxiu Diputació Provincial.

Usuario

2022-11-13 23:12:51

——————————————–

Figura 11

ELS BOMBARDEJOS A LA CIUTAT DE CASTELLÓ DURANT LA GUERRA CIVIL, 1936-1939 39

Figura 10. Bombardeig aeri italià del 3 d’abril del 1938. Arxiu Diputació Provincial.

Mapa de bombardejos sobre la ciutat de Castelló durant la Guerra Civil, il·lustració de Meridiana Estudio.