Xerrada de Joan Miquel Palomar a les Jornades de Memòria Històrica celebrades a la Vall d’Uixó

Juan Miguel Palomar

En la presentació del grup apuntarem algunes dades destacades de la història contemporània de la Vall d´Uixó.Cal remarcar els durs enfrontaments que va patir el poble a la guerra i el creixement de l´empresa Segarra que monopolitzà la vida econòmica i social del poble en el franquisme.

Són dos dels punts que desenvoluparem amb un guió dividit en: II República,guerra civil,franquisme i nomenclàtor.Les dades històriques presentades obriràn pas a la xerrada del públic.

Població:       1920   8807

1930   9216

1940   9630

1950  11712

1960   18596

2000   28.000

La Vall d’Uixó es fruit de la unió de distintes alqueries de moriscos localitzades a la vall del riu Belcaire.

L´agricultura sempre ha tingut un paper fonamental en l´economia.El s.XVIII va viure l´expansió del cultiu del cànem.

A diferència d´altres municipis la Vall posseïa un notable sector secundari amb ollers,cistellers,fusters,però la immensa majoria treballa les espardenyes i sabates.

Les demandes en les guerres del XIX obre el mercat de l´espardenya.

II República

A La Vall en les eleccions d’abril de 1931 guanyen els republicans amb 6 socialistes,9 demòcrates i 2 constitucionalistes.

Ací es crea un comité provisional del govern local republicà amb la presidència de Vicent Arnau Orenga.L´alcalde fou Patricio Bernad Orenga i nomenen com tinants-alcalde a Enrique Marco Zaragoza,Francisco Ten Orenga i Santiago Martín Queral. Demanen el canvi en el nom de carrers.

Hi ha protestes contra les eleccions i l´ajuntament es substituït per una Comissió Gestora. Es constitueix el nou ajuntament el 5 de juny del 31 amb Patricio Bernat Orenga.Amb les noves eleccions municipals amb 14 regidors republicans-socialistes,1 republicà independent i 2 indefinits.

Es materialitza la compra de terrenys a la partida Carbonaire per construir un col.legi públic.Hi ha el problema de l´atur,la crisi de l´espardenya i de l´economia que es constata en la reparació de carrers,obres públiques…I el problema de l´abastiment de l´aigua.El quart problema va ser  el desenvolupament de la xarxa de carreteres.

El conflicte obrer radicalitza la situació amb enfrontaments com el sector de l´espardenya.Es reflexen protestes de bracers contra l´ajuntament de Xilxes.

En agost del 33 es constata la presència del Partit Comunista.

El canvi de novembre del 33 portà l´acomiadament de diversos funcionaris de l´ajuntament per ordre del governador civil per solidaritzar-se amb els vaguistes i la destitució de 5 regidors d´esquerres.Es decreta una nova llei d´armes que es reflexà en la sanció d´alguns vallers per la possessió il.lícita d´armes.També es vota instaurar les celebracions religioses com abans de la República.

El Front Popular guanyà en les grans ciutats ,en pobles com la Vall,Vila-real,Castelló guanyaren en la segona volta.La campanya es desenvolupà en un ambient conflictiu.

Guerra civil

El poble permaneix fidel a la República    constituïnt una comissió gestora.Va ser nomenat alcalde Joaquín Marco Tur des d´agost del 36.Es procedéix a crear quatre comissions:

. cultura,sanidad i refugiats: Ten,Alejandro Valero,Alfredo Ibáñez i J.Giménez.

. hisenda,abastos i transports: V.Sorribes,E.Bernad i J.Cases.

.policia urbana,assitència social,treball i obres públiques:J.Valero,Enrique Marco i Vicente Segarra.

.aigües,agricultura i policia rural:J.Palomo,V.Gil i J.Traver.

Les primeres mesures són els decrets de cessament del militars insurrectes,l´expropiació dels béns dels simpatitzants de la dreta i la creació de batallons de voluntaris i el Comissariat Polític -15 octubre del 36-.

Una de les preocupacions va ser  la socialització i control del comerç.

S´emitirà moneda en sindicats,cooperatives i empreses colectivitzades.El govern no pòdrà controlar les emisions de moneda.Davant el desconcert econòmic la comissió d´hisenda emitirà vals o bitllets locals amb valors d´una peseta,vint-i-cinc i cinquanta cèntims.Bitllets en forma de cartrons rectangulars de diferent color.Es legalitzaven amb un tampó violeta.Després seguirien altres emissions avalades per l´alcalde i la comissió.

En gener del 38 el ministeri d´economia decreta la retirada de paper moneda local.

Als pobles circulen patrulles de control paral.leles als Comités Populars.Apliquen  la seua justícia assassinant una minoria i generalment de nit.Segons Gabarda entre setembre de 1936 i març de 1937 van morir  violentament 24 persones.Altres 3 davant de l´avanç de les tropes de Franco.La majoria eren religiosos,capellans,membres de la dreta valenciana.Membres de la columna Inseparables,Drácula  i especialment la Columna de Ferro sota la influència de la CNT-AIT i amb l´assessorament de la gent del poble assassinen i saquejaren a la població.Es cremen esglèsies i s’efectua una important depuració política.

Es van socialitzar indústries,es crearen cooperatives com la de l´espardenya dirigida per l´alcalde Enrique Marco.

Eixiran voluntaris cap a Terol en diferents columnas de milicians.

A nivell polític apareix representació del partit comunista i la CNT en el govern municipal.

La trobada d´una cortina ha permès saber més de l´exèrcit republicà,sobre tot de la 42 brigada mixta.Ens informa de la columna Rovira i la participació majoritàriament de soldats d´origen camperol;quasi tots són camperols de la Manxa i Andalucía.Ens diu    els moviments del front amb soldats desapareguts,desertors,combats,morts,càstigs o problemes d´abastiment d´armes.

Vindrà gent refugiada fugint dels fronts.En 1937 comencen els bombardejos de la ‘pava’.Es crearan refugis com el C/la Rambla que s´unia amb la cova Mareta,prop del llavaor del centre i els refugis al Carbonaire,Xacó i al barranc d´Aigualit.

Trinxeres i fortificacions

Restes de la línia defensiva anomenada XYZ que fou construida en la primavera del 38  per contener a les forces nacionalistas que avançaven des del nord i oest amb la intenció de conquerir l´eix Sagunt-Terol.En les muntanyes de Pipa,Sumet,Penya Mig Dia,Penyalva,Castell i Pic de Font de Cabres abunden les trinxeres,refugis i casamates.La precipitació amb que es va construir no va permetre fer fortificacions de solidesa.Més prop de la zona urbana hi ha una línia de trinxeres més baixa.

Es recolza en el riu Belcaire amb una xarxa d´ametradores amb un últim vestigi en la carretera cap a Moncòfar.

En el 38 l´exèrcit nacionalista avança en direcció a València.La República es refà amb un exèrcit en l´est.A finals del 38 dos línies s´havien definit: la primera des d´Orpesa fins Libros i la segona XYZ que va des d´Almenar,Vall,Eslida,Jérica,Viver,Bejís i serra de Javalambre.

L´avanç de Varela es paralitza des d´abril.Els treballs s´acceleren arribant a treballar fins sis mil homes.Léxèrcit de Garcia Valiño és frenat en la zona de Betxí.

El 5 de juliol Aranda conquista el Puntal d´Artana capturant 400 presoners                                          i 500 cadàvers.Vilavella és ocupada i el front de Nules és trencat.

El castell de Castro seria defensat bravament.El front es paralitzaria per l´ofensiva republicana de l´Ebre.Fins el 28 de març del 39 l´exèrcit republicà encara es manté en les posicions que abandonarien al final de la guerra.

Bombardegen el 31 de maig,4 i 6 de juny del 38 obligant a l´evacuació el 22 del mateix mes.

Es un deure recuperar eixe fons material –de trinxeres,búnkers…-perquè la joventut conega com va ser la guerra civil a La Vall d´Uixò.Cal un esforç de les institucions per preservar la calçada i les restes de la guerra civil per respecte a la nostra memòria històrica.

Segarra

En 1913 la fundà a la P. de l´Angel i en 1915 té 700 treballadors.En pocs anys esdevé líder del sector gràcies a les comandes de l´exèrcit.

La família inicià en 1919 la fabricació de calçat de cuir introduïnt progressivament la maquinària en un procès que culminà als anys 30 amb la inauguració d´una gran fàbrica.

Silvestre  Segarra comença en un negoci familiar i comerciant amb farines importades.Venien espardenyes per farina.En 1907 fan una fàbrica per un mercat nacional.Extenen la indústria guanyant subastes i comprant finques urbanes i rurals.

Del 1910 al 30 és la consolidació.Poc abans de la guerra treballen 3000 operaris,segons F.Peña.

A la guerra s´imposarà el control obrer –amb domini d´UGT- treballant els propietaris com tècnics.La producció era supervisada per UGT-CNT per subministrar a l´exèrcit antifeixista.paralitzada al 38 es refarà amb un suport polític i econòmic.

Nombre de treballadors:

1939        1004

1940        1537

1941        2070

1945        2271

1946        2457

1949        2211

1953        2843

1954        3216

1955        3660

1958        4418

En el franquisme serà una empresa paternalista amb l´economat,segurs socials,clínica,vivendes.Tenen una revista,escola d´aprenents i col.legi.

Franquisme

Segons la documentació de la Dirección Gral. de Regiones Devastadas Valld´Uixó va ser un ‘poble adoptat’ per la seua reconstrucció.S´apliquen a molts pobles –com Brunete,Belchite…-per fer la reconstrucció dels edificis i monuments.La Vall està dins de l´oficina de Nules amb Xilxes i Moncòfar.

Amb l´adopció del poble es preten retenir a la població.S´expropien terrenys i ningú pot reconstruir sense permís de ‘Regiones’.S´agilitzen els tràmits burocràtics per la reconstrucció,però necessitaran materials i transports.A la manca de mà d´obra es recolzaran en els presos.La llei de redenció de Penes pel treball permet reduir les condemnes.També per decret estableixen la prestació personal d´homes entre 18/50 anys.Es pot fer personal o aportació pecuniària.

Expedients d´obres:

Retirada de la runa 43-52

Habilitació del cementiri

Reparació de l´església del Santo Angel 40-51

Ermita de S.Josep

Habilitació de N.Sra. del Rosari

Germanes Clarisses.

Nova distribució de les dependències de l´ajuntament  43-55

Llar rural pel Front de Joventuds.

Grups escolars 1 i 2  40-60

Escorxador 1941-51

Habilitació de la caserna G.Civil 40-51

Safarejos públics en C/R.Tetuán,C/Sanchiz Tarazona i C/ S.José

Projectes d´obres:

Habilitacions de vivendes: 20 vivendes per jornaler (41-42),30 vivendes (43),vivendes per mestres (44),grup de 19 vivendes de renda reduïda (41-44).

Nou mercat 47

Altar dels caiguts   41-42

Al franquisme hi han problemes en l´abastiment de l´aigua.A Segarra utilitzarien aigua de les propietats de La Llosa a la població.

La Vall acollirà refugiats,sobre tot la colònia de madrilenys.A Castelló amb 30.000 h. van arribar  22000 evaqüats.A la Vall habiliten diferents espais  com escola,ermita de S.Vicent,plaça dels Molins,o en el Quarter General i se sol.licita la col.laboració ciudadana per l´acolliment en la guerra civil.Manquen recursos econòmics i materials;també dificultats de transport,puja de preus.S´incorporarà la dona a la indústria sabatera.

Repressió

Un total de 24 afussellats, 6 al 1939, la resta al 1940 menys un al 1941.A més:

José Esbri Orenga, mort a la presó de Castelló en l’any 1943 i Pascual Vilar Cubells, en 1941 al Hospital Castelló

Xifra no molt elevada en comparacio amb poblacions com Vila-real, Almassora, Alcora, Borriana amb més de 100 morts algunes i altres molt properes aquest numero.

Alguns dades afussellats amb informació textual de la sentència del consell de guerra:

Ferrer Tur, Wenceslao 1939/10/11, 41 anys, empleat. Consell de guerra Castelló 07/06/1939.”Prototipo miliciano criminal cobarde”. Registres, saquejos, detencions. Assassinat al cementiri del capellà de Vila-real.

Font Borrás, Francisco 29 anys, 1940/05/21 espardanyer Consell de guerra Borriana 07/11/1939. Xeca de Vall d’Uixó. Milicià armat, membre Cheka, delator dretans assassinats, comissari Exèrcit Roig.

Badal Rosell, Heraclio 1940/06/15, 34 anys, empleat, Consell de Guerra Borriana 23/11/1939. Extremista, comitè de la xeca, asalt cases de Sanchiz, Tarazona, Gonzalez, va traure de la presó a dretans posteriorment assassinats. Per a Gabarda Nadal Borrell

Valero Peiró, Joaquín 1940/07/27, 52 anys, llaurador. Consell de Guerra Borriana 20/07/1940. Comitè Roig, evacuació, UR, Partido Socialista. Incautació 1700 arrobas garrofes José Nebot, detenció i assassinats al poble

Segarra Valls, Andrés 1940/07/27, llaurador, 60 anys,Consell de Guerra Borriana 7/02/1940. Marxista, guàrdies, persecuió dretans. “Remató a un herido en el pelotón de fusilamiento”.

Ibáñez Martínez, Alfredo 1940/07/29, 34 anys, mecànic,Consell de Guerra Borriana 9/02/1940. Comité CNT-FAI. Detenció, robatoris, assassinats Leopoldo Peñarrocha, Recaredo Centelles, padre Arangul.

Marco Tur, Joaquin 1940/08/21, 37 anys, sabater, UGT. Alcalde. Conseller Cultura Consell Municipal.

Mort dubtosa a investigar:

Esbrí San Félix, Manuel 1947/11/26, 57 anys, Xock, Carta-orden…Inscrit 31/12/1947. Fill Manuel Esbrí Fas.

Es detenen persones contràries als franquistes en el convent.Gabarda compta 24 i alguns que moriren en la presó.

Vicente Adrian Porcar serà desterrat en el 40.Demana estar en la Vall on té propietats.Viu en Santa.Magdalena de Pulpis.Fins el 44 no torna,ja que no té mitjans per atendre a la seua família.

José Gómez Lizcano,Angel Pérez López,Manuel Pazos Alvarez i  Vicente Marin García de La Vall en Octubre del 55 són en ‘busca y captura’.

Hi ha ordre de detenció de Miguel Vidal Dupre que treballa en Segarra.El 21 octubre del 55 es detingut i posat a disposició del Tribunal per la Repressió de la masonería i el comunisme.

Símbols i nomenclàtor

En La Vall d´Uixó encara hi han tres escuts franquistes: en la façana de Correus,en l´Institut de Secundària Botànic Cavanilles i la parròquia de la colònia Segarra.A més la Creu dels Caiguts en la plaça La Pau on és recorda als morts nacionals.