Intervenció de Juan Luis Porcar

 image

El Grup per la Recerca de la Memòria històrica porte ja quatre anys en marxa, quatre anys treballant el que nosaltres entenem per Memòria Històrica, recuperant la nostra història mes recent (II República, guerra civil i franquisme).

– recuperant-la des de les experiències de persones que han viscut aquest moment històric de forma traumàtica. Intentant recuperar una memoria col·lectiva a partir d’aquestes vivències, que implique el seu reconeixement públic i reparació moral.

– recuperant la memoria també des de la investigació en les fonts històriques, fent una història el mes rigurosa possible, traent a la llum persones i fets silenciants publicament fins ara, com es hui el cas, que no formen part de la historia oficial que tots coneixem.

Vaig a explicar com es va iniciar el projecte i com es va desenvolupar el treball per a després destacar alguns aspectes del seu contingut.

Membres del nostre col·lectiu tenien notícies de la figura de Matias Sanguesa i les seues actuacions, a partir de treballs d’investigació sobre el Castelló de la II República i la guerra civil, de premsa de l’epoca i pel seu expedient de responsabilitat polític. Alcalde, president Diputació, governador civil, membre important d’Izquierda Republicana, amb relació amb importants personalitats de la vida pública del moment, malgrat tot aixó desconegut per la gran majoría. Casualment en un acte organitzat per l’Associació González Cherma en abril de 2005 van compartir taula amb Marcos Sanguesa, qui en un ambient agradable ens va parlar de qui era son pare, i que representaba per a ell, van intercambiar informacions. Ens va semblar un personatje històric, públic i humà molt interesant pels seus ideals i valor democràtics, per la seua categoría política i perque no va renunciar en cap moment als seus arrels , al seu treball constant pel desenvolupament de la seua comarca. Van mantenir el contacte i aixó va donar lloc a algunes trobades i entrevistes que van servir per aprofundir la relació humana i el coneixement històric al voltant de Matías Sanguesa. A partir d’aquest moment es va anar gestant l’idea de l’estudi i la recuperació de la seua figura, van participar de la nostra idea a Marcos que la va rebre de molt bon grat per tal de ferla extensiva a son fill, nebot i resta de familiars, era un projecte compartit que ja se habia pensat fa temps, van tenir per part dels familiars confirmació de la bona acollida i sensibilitat mostrada per l’alcalde Ximo Puig i la implicació de l’Ajuntament en el projecte.

L’intenció era desenvolupar un treball d’investigació sobre la figura de Matias Sanguesa i el seu marc històric amb l’objectiu fer-li un homenatge i reconeixement públic en el 70 aniversari de la seua mort.

Van pensar en fer una recerca de les fonts bibliogràfiques i históriques i paral·lelament recollir tota l’informació possible dels testimonis orals.

Entre les fonts històriques van recollir informació molt rica i diversa d’arxius de Castelló com el provincial, municipal i de la Diputació, diaris com República, Libertad, Heraldo de Castellón, les actes de la Diputació, butlletins de la provincia a l’Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca llibres d’institucions, organismes i fotografies de l’epoca. La familia i els investigadors de Morella van treballar exhaustivament les actes municipals i altra documentació com fullets, cartells, publicacions de l’època, i van aportar fotografies de familia, material gràfic, documental i històric a més del seus testimonis.

Tenim la satisfacció de veure cumplit el projecte en quant al treball d’investigació,i els actes o jornades d’homenatge i esperem que en poc de temps siga realitat una publicació fruit d’aquest treball.

En quant al contingut no vaig a fer una exposició cronològica ni aprofundir en el treball (ho deixem per l’exposició demà del treball), solament vull apuntar algunes idees i fets fonamentals per entendre millor la figura de Matías Sangüesa, son tres aspectes a tractar: el marc històric en el qual desenvolupa la seua activitat pública, la seua acció de govern com a exemple de la seua categoría política i la seua vessant més humana i familiar.

Marc històric

Els ideals republicans i i les seues línies de govern bassades en la democratització i regeneració de la vida pública, i en l’impuls de les infraestructures provincials van poder aplicar-se des de el govern de la Diputació, i també des d’alguns governs locals durant la II República. Matías Sanguesa en particular, i els republicans eren conscients de l’oblit de la comarca dels Ports, de Morella en quant a la seua situació económica, comunicacions i infraestructures, el seu repte va ser situar a la ciutat en unes condicions óptimes per al seu desenvolupament.

La guerra va generar importants problemes de finançament als ajuntaments i a la Diputació. A l’inici de 1937 la guerra continua lluny de Castelló i de Morella, la seua presència es manifesta per l’ambient polític del carrer, la instal·lació de colònies de xiquets i xiquetes refugiats, l’arribada de ferits als hospitals provinents dels fronts, les vacants deixades en l’Administració per les incorporacions a files dels seus titulars. Una situació que es trencarà sobtadament el 23 de Març amb el bombardeig indiscriminat sobre la població des del creuer “Baleares” que va provocar 20 persones mortes i una gran quantitat de ferits. Els efectes de la guerra van en augment: més bombardejos, construcció de refugis, més ferits que arriben del front que deuen ser hospitalitzats, més refugiats per atendre, augment de preus, falta d’articles de primera necessitat, racionament i fam. Alguns dels projectes i iniciatives no es van poder executar, ja que els problemes econòmics marcaran la vida de la Diputació i els ajuntaments

L’ofensiva franquista esdevé imparable i el 4 d’abril de 1938 cau la ciutat de Morella, malgrat l’oposició de les tropes republicanes i la construcció de fortificacions. El 15 d’abril arribaràn les tropes a Vinaròs i el 14 de juny Castelló.

El fi de la guerra no va suposar una aturada, va ser un retrocés social, cultural, polític i econòmic del qual encara no hem pogut eixir completament. Centenars de persones van ser afusellades en la província, tancades a la presó on alguns van morir a consequéncia de les deficients condicions de vida i diverses malaltíes A Morella i la seua comarca molts van evacuar davant l’arribada de les tropes franquistes, fugint de la repressió que posava en perill la seu integritat física i de les seues famílies, dels que van quedar alguns van patir multes i incautacions derivades de l’aplicació de la Llei de Responsabilitats Polítiques, altres van correr pitjor sort alguns van ser empressonats i altres afusellats. A Morella a principis d’abril es va executar a Ramón Ortí Ortí, dos mesos després es va afusellar a Nicanor Ramia d’Ortells, Víctor Ortí de Forcall i Agustín Borrás –alcalde del municipi durant part de 1936, amic i estret col·laborador de Sangüesa-. 3 veíns de Morella van ser també afusellats al cementiri de Castelló, Domingo Borrás, -també alcalde i president del Comité-, José Beser Guimerá i José Pascual Querol, altres van morir als camps de concentració nazis com Manuel Bellés a Gusen i Manuel Ferrer a Mauthausen. Volem que aquest acte siga també un gest d’homenatge i de record per a ells i les seues families.

Les reformes i canvis que pretenia la Republica, les conquestes socials en l’àmbit laboral, de les dones, de l’educació, la millora del nivell de vida de la població, la dessitjada reforma agraria van ser il·lusions trencades, pero ens queda la memòria i el record d’una generació de dones i homes i entre ells Matías Sangüesa que van somiar i van treballar per fer realitat un poble i un país millor i més just.

Matías Sangüesa, home públic I polític

La seua actuació en els diferents àmbits de poder i responsabilitat, de les seues paraules recollides en la premsa i en diferents intervencions en la Diputació, en l’Ajuntament, en el Comité Executiu Antifeixista, es desprén la singular categoría política de Matias Sanguesa, els seus principis republicans i democràtics. Vull parlar de dos referents constants en la seua acció de govern:

la defensa legalitat i la seua concepció de la Republica entesa com el govern al servei del poble, es podría parlar de Matías Sangüesa com d’un home d’estat i la seua constància en el treball per l’articulació de la província i el progrés de la seua comarca.

En quant al primer aspecte -els seus principis de govern-com alcalde de Morella impulsa reformes democratitzant la vida publica i politica de la celebrant un ple municipal ordinari cada setmana i d’aquesta manera intentar donar el màxim de facilitats perquè pogueren assistir tots els ciutadans, el que habitaven al nucli urbà i els masovers. En aquest sentit com dirigent d’Izquierda Republicana va impulsar en 1931 el Manifest de Morella, exigint el sanejament del govern i de la vida municipal Es preocupa també pel finançament i el deute municipal, la transparència en la gestió i en la despesa pública.

Com governador civil, càrrec que ocuparà de forma interinasustituint durant vuit dies a Muñoz Ocaña després de la seua dimissió fins la presa de possessió del nou governador José Bonet el 23 d’agost, a defensa i el compliment de la legalitat van ser els seus referents i així es demostraen la seua salutació d’acomiadament del càrrec quan va donar les gràcies per la confiança i l’entusiasme que li havien demostrat amb la seua col·laboració per mantindre la legalitat i l’ordre a la província.

Mostra també aquest interés per defendre la legalitat em els actes i detencions que s’han de fer per organismes de responsabilitat en la seua intervenció en el Comité Executiu Antifeixista amb motiu de debat sobre els fets provocats per la Columna de Ferro a Castelló.

Com a president de la Diputació les dificultats financeres van portar a Matías Sangüesa a emetre una circular sobre el pagament pendent dels ajuntaments a la diputació, i dos mesos després s’aprova una modificació de crèdits del pressupost de la corporació. Malgrat la complicada situació econòmica per la seua sensibilitat social aprova mesures com l’assegurança obrera del personal auxiliar obrer, l’augment d’una peseta diària del sou dels caps de colla i peons de l’anomenada Secció de Vies i el pagament de la prima d’assegurança d’accidents de treball del personal obrer d’aquesta mateixa secció corresponent a l’any 1936. Forma també activament part de la Ponéncia de l’Estatut del Pais Valencià.

Els Consells Provincials substituixen a les diputacions provincials després del procés d’enfortiment i recomposició del poder del segon govern Largo Caballero, el president del Consell serà el governador civil Manuel Rodríguez i Matías Sangüesa serà nomenat conseller d’Obres Públiques. El nou Consell Provincial es forma el 19 febrer, durant aques any es produiràn els Fets de maig, Sanguesa dona suport i defen de nou en nom de la legalitat republicana i del antifeixisme, una moció de condemna dels fets de maig a Barcelona.

En quant a la seua acció de govern pel progrés de la seua comarca i per l’articulació de la província.

S’ha d’entendre que parlar de la Morella de la Segona República es parlar de la gestió de Matías Sangüesa, alcalde des de 1931. Un govern municipal preocupat pel finançament, el deute municipal i la transparència en la gestió, l’educació, consolidació, millora i recuperació del patrimoni monumental de Morella, la salut pública i l’atenció sanitària, la gestió forestal, les fires ramaderes i l’activitat industrial tèxtil -aleshores molt important a la ciutat- van ser objecte del seu interès i treball, no oblidant mai la seua preocupació pel benestar de les clases populars, el laicisme -a pesar del qual les festes sexennals de 1934 -que van comptar amb dos programes, el cívic i el religiós-, van ser recordades com unes boníssimes festes. Peró sobretot les comunicacions, i més concretament les carreteres, van arribar a ser una obsessió per Matías Sangüesa i línies prioritàries en el govern municipal: la travessia exterior, la carretera a Saragossa, la millora de la carretera de Vinaròs i Castelló al seu pas pel Port de Querol, la carretera des de Torre Miró a Castell de Cabres.

Destituit i processat després dels fets d’octubre de 1934 ocuparà de nou l’alcaldia després del triomf del Front Popular en febrer de 1936. Durant aquesta época disposa les primeres mesures de govern relatives als jornals dels obrers de la localitat, impulsa importants mesures de govern com el programa de creació d’escoles -l’Hostal Nou, el Llivis-, les obres de clavegueram, obres en la carretera al seu pas per l’ermitori de la Vallivana, les obres del camí exterior de la muralla, la creació del Centre Comarcal d’Higiene i les obres de reconstrucció del castell després de la seua gestió i entrevista a principis de maig amb el ministre d’Instrucció Pública, Marcelino Domingo. Es substituit per Agustín Borrás com alcalde de Morella en juliol de 1936.

President de la Diputació des de 14 març de 1936 ocuparà el càrrec 10 mesos i 5 díes com ell mateix diu en el seu discurs d’acomiadament. En una entrevista concedida el 20 de març a l’Heraldo de Castellón, Sangüesa assegura conéixer poble a poble tota la provincia i les necessitats de cada localitat. Els camins veïnals, la Beneficiència i l’Hospital son alguns dels temes importants a atendre en la seua acció de govern pero es la comunicació amb la capital una de les seues màximes aspiracions. Comença la guerra i Sangüesa pren mesures com ara la prevenció del tresor artístic nacional de la província dispossant el seu ingrés al Museu Provincial. Va desenvolupar diferents obres de comunicacions i infraestructures, camins veïnals, i abastiment d’aigua a algunes poblacions. S’ha de tindre present que el 1937, les infrastructures de l’interior de la província de Castelló eren molt deficients, mancant-li a molts pobles electricitat, telèfon i accessibilitat.

Com a conseller d’Obres Públiques Matías Sangüesa es va traslladar a València per entrevistar-se amb el ministre Julio Just i aconsegueix que l’Estat subvencione el servei de conservació de 491 Km de camins veïnals. Els seus projectes ténen com a objectiu articular la província a nivell d’infrastructures terrestres. A pesar de les dificultats financeres al llarg de 1937 el Consell Provincial va realitzar obres a les carreteres que van de Tales a Alcúdia de Veo, d’Onda a Caudiel, de Xilxes a Xovar, de Campos de Arenoso i Barracas, de Sant Mateu a Benicarló, també es va actuar en el camí veïnal d’Alcora, i en el de Ribesalbes a Castelló a la zona de la Gran Via.

Vessant familiar, humana, ética

L’intensa l’activitat política de Matías Sangüesa durant els anys 36 i 37 al capdavant de diversos organismes, impulsant projectes, realitzant viatges i pronunciant discursos era molt intensa, a pesar de que la seva salut començava a ressentir-se. El seu metge de Morella li recomana la necessitat de descansar, la seua veu i la seua gola l’advertien sobre la possibilitat d’emmalaltir greument.Va continuar residint a Castelló de la Plana, però desplaçant.-se els caps de setmana cap a Morella, on es reunia amb la seua família i atenia alguns assumptes municipals.Ell pensava en el seu idealisme com la millor herència per als seus a través de valors com el treball i l’honradesa, i així ho manifestava a la seua dona i als seus fills que els diumenges gaudien dels seus jocs i la seua companyia.

El 27 d’agost una comissió del Consell Provincial es trasllada a Morella per visitar Matías Sangüesa i interessar-s´hi per la seua salud. Després de la visita, durant la sessió del dia 3 de setembre Sangüesa, ja recuperat, agraïx la visita i es dirigeix al Consell destacant el companyerisme en aquelles circustàncies. El dia 8 de desembre s’havia agreujat sobtadament la seua dolència. Va ser traslladat de Morella a Castelló, on va ser visitat pels doctors Bellido i Agut, els quals van vore necessari sotmetre’l a una operació quirúrgica de gola i immediatament va ser traslladat a València i finalment és intervingut a l’Hospital Provincial de Castelló i mor durant el postoperatori amb 52 anys d’edat el 20 de desembre de 1937.

La seua mort va causar una profunda consternació tant a Castelló de la Plana com a Morella.Matías Sangüesa va morir en plena guerra ignorant el seu desenllaç i les conseqüències per a la seua família.Les pàgines de l’Heraldo de Castellón es van fer ressó del fet publicant una emotiva semblança sobre la seua figura política sota l’epígrafHa muerto Matías Sangüesa, on ens diu entre altres coses:

Su política austera, su ferviente republicanismo, su rectitud intachable, su acendrado espíritu de justicia le depararon incontables amigos y admiradores, que lo tuvieron como modelo de ciudadanía y liberalismo.

Al mateix diari també es van publicar unes emotives paraules en homenatge a Matías Sangüesa del Consell Provincial d’Izquierda Republicana, destacant especialment la seua permanent identificació i trajectòria pública unida a la ciutat de Morella i la seua tasca realitzada a la comarca del Maestrat.

El soterrament de Matías Sangüesa es va celebrar el 20 de desembre a Castelló de la Plana, el seu cos va ser visitat per una gran multitud de persones en cúes interminables em el local d’Izquierda Republicana. Es va organitzar el seguici fúnebre arribant representants dels pobles de la província, una secció de Guàrdies d’Assalt van escortar el fèretre tret a muscles per veïns de Morella, corones i triangles van ser dutes per jòvens pertanyents al grup femení del partit, tot seguit la Banda Municipal i darrere d’aquesta la presidència d’honor van desfilar tots davant el cadàver i la Banda Municipal va interpretar l’himne nacional i també himnes proletaris. Una comitiva formada pels familiars, governador civil i Consell d’Izquierda Republica es va desplaçar a Morella, el seu fèretre al local del partit, va ser visitat per tot el poble, en un darrer i emotiu homenatge expressat pel Governador Manuel Rodríguez abans de donar-li sepultura El 8 de gener de 1938 com a homenatge i record el Consell Municipal acorda donar el seu nom al principal carrer de la ciutat, Blasco de Alagón.

El seu record va romandre inesborrable en els seus amics i companys de batalles polítiques, però per damunt de tot en la seua família amb l’importantpèrdua física i emocional que va comportar. Van conservar indeleble el record d’un marit i pare afectuós del qual en disfrutaven la seua companyia sempre que ho permetien les seues innombrables obligacions en la vida pública.

Un record i una memòria prohibida i esborrada durant tot el franquisme, oblidada publicament fins ara i reduida a l’àmbit íntim i familiar, una familia que encara va tenir que suportar un procés judicial de repressió económica i social amb una maquinària que no es va aturar malgrat la seua mort anys abans, es tramitarà el seu expedient, acusat de fets gravíssims, i posat en qüestió la seua valúa humana i els seus principis, atenent a l’esperit de la llei la sentència imposada recaurà sobre la seua familia, confiscació de bens i una elevada multa económica. La familia va perdre el negoci familiar, la seua casa a Morella es incautada per les autoritats i mai se’ls va retornar. La vida familiar i social es desenvoluparà en un ambient de temor i aïllament al poble davant el recel i marginació impossades per les autoritats locals i per la perdúa de vínculs personals. Sabem pels testimonis dels avatars i penúries de la familia però correspon a ells, els fills i els nets contar la seua història i la seua memòria.

70 anys després no podrem recuperar mai el que es va perdre, el que es va patir, peró si podem oferit aquesta reparació moral i reconeixement públic a Matías Sangüesa. No podem construir una societat sense memòria ni sense referents, la ciutat de Morella te un deute amb el seu recent passat, amb la seua memòria, no es pot entendre a Matías Sangüesa sense Morella ni a Morella sense Matías Sangüesa. Els seus valors i ideals son un referent per a nosaltres i el nostre temps

Fes camí amb Memòria

Vols col·laborar amb el Grup, vols rebre el nostre butlletí? Tens alguna proposta?
Digues la teua!

    Scroll to Top