HOMENATGE A MATIES SANGÜESA GUIMERÀ
Acte a la Diputació de Castelló i Acte Institucional a l’Ajuntament de Morella.
Als meus pares, i a la meva germana.
Avui és un dia de celebració i d’agraïments. Celebració pel retorn a l’escena pública d’una figura oculta, el meu agüelo, la memòria del qual reapareix després de 70 anys com una personalitat pública i política injustament manllevada i amagada, primer per 40 anys d’un aberrant règim dictatorial, i després per 30 d’un semi amnèsic sistema democràtic.
Agraïments per que és una institució, l’Ajuntament de Morella, tot el seu personal , Carles Ripollés, Enric Querol, Carles Sangüesa, Ernest Blanc i especialment el seu Alcalde Ximo Puig els que gràcies al seu interès, col·laboració i esforç han fet possible materialment la realització d’aquest homenatge.
També cal posar de relleu la tasca d’investigació, recerca i tractament de la documentació que el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló ha dut a terme des de el principi de tot aquest procés ara fa tres anys, sense oblidar que van ser ells els que proposaren aquesta vegada la realització de l’homenatge a Maties Sangüesa.
Agrair també a persones properes a la família, la informació que, poc a poc, i moltes vegades en veu baixa ens han explicat sobre l’homenatjat, com el recentment traspassat Aniceto Rallo, donar les gràcies també a Sergio Beser, net de Ramón Ortí company de lluites i projectes de l’agüelo per més de trenta anys, per la seva ajuda, mestratge i aportacions.També es menester agrair a l’avia Encarna, als meus pares i a la resta de fills i filles de Maties Sangüesa que mantingueren viva la memòria de l’agüelo entre tots els seus nets i netes, en uns temps en que la sola menció del seu nom en públic, era un risc.
De la vessant política i pública d’en Maties se’n parlarà abundantment en els actes d’aquest homenatge, però no puc deixar passar l’ocasió de reivindicar, el paper i la significació d’en Maties Sangüesa en l’articulació, des de les primeres dècades del segle XX, d’una corrent republicana d’esquerres i democràtica a les comarques del nord del País Valencià, que arribarà a ser una força de govern i de progrés, i que protagonitzarà en el marc constitucional de la 2a República, l’intent mes seriós de modernització i democratització política i econòmica fins la recuperació de la democràcia el 1977.
Pel que fa a la vessant privada de l’agüelo cal posar de manifest que la seva prematura mort, ara fa 70 anys, va privar els seus fills d’una llarga convivència, ja que el mes gran Ramiro tenia 14 anys, Marcos 12 anys, Carmén i Joaquina 9 anys.
També s’ha de tenir present que l’incessant activitat pública, política i privada d’en Maties fa que la seva presència a casa no fos tot l’extensa que la seva dona i els seus fills haguessin desitjat, per tant, aquest seguit d’actes i els resultats de la recerca que s’ha fet i que encara es realitza, contribueix, a que els propis membres de la família, sobre tot els besnéts i besnétes, tinguin més elements per conèixer la personalitat d’en Maties Sangüesa, que lluny d’ésser oblidat i arraconat, com pretenien els que desprès de mort el van jutjar i condemnar per la “Ley para la represión de la Masoneria y el Comunismo”, reapareix ara per fer llum sobre un tros de l’historia de la família, del poble de la ciutat de Morella, de la comarca dels Ports, i de la província de Castelló i de la seva Diputació Provincial.I si be es cert que l’historia l’escriuen els vencedors, la memòria de les persones, les famílies i els pobles no desapareix si es treballa, i serveix per posar a lloc amb mes justícia els fets i les persones.
El retorn de l’Alcalde Maties Sangüesa a l’Ajuntament de Morella després de tants anys no hagués estat possible sense la voluntat dels morellans de recuperar una part de la seva història i de la seva memòria, ciutadans com Aniceto Rallo, impulsor entre d’altres d’un primer intent no reeixit de realitzar l’homenatge ara fa 10 anys, van plantar una llavor de lenta però d’inaturable germinació, que ara ha donat fruit, es per tant obligat reconèixer la seva tasca i fer-ne públic el meu agraïment i el de la família Sangüesa.
Per nosaltres el seguit d’actes que constitueixen l’homenatge es un reconeixement de la feina que va fer des de els llocs de responsabilitat pública, que van haver d’exercir Maties i els seus amics i companys, tractant de conjugar la necessitat de reactivació d’una ciutat i comarca que patien una sagnia demogràfica i un progressiu declivi industrial, amb la urgència de millorar les condicions de vida de la població (clavegueram, educació, sanitat, accessos, travessies, carreteres, camins) i el foment de la participació i l’exercici dels drets democràtics i ciutadans.
Feina malbaratada per la rebel·lió dels militars que s’aixecaren contra la legalitat republicana i que provaren d’esborrar de la realitat i del pensament de la gent.
Però l’obra material feta i la llavor d’honestedat plantada per tots aquells que exerciren i defensaren la llibertat, lluny de desaparèixer està aquí, a tocar, i es feina nostra treure-la a la llum per que el seu exemple actuï de vacuna contra l’oblit.
Acabo donant les gràcies al poble de la ciutat de Morella al seu Alcalde i Ajuntament i a tots els que han participat i col·laborat en aquest homenatge per fer realitat una vella aspiració personal i familiar, que espero sigui compartida, recuperar públicament Maties Sangüesa Guimerà.
Salut i República
Marc Sangüesa Alicart
