LA XERRADA SOBRE LA REPRESSIÓ FRANQUISTA A BORRIANA CELEBRADA A LA MERCÉ DESBORDA TOTES LES PREVISIONS
Més de 130 persones es van donar cita ahir en un aula del Centre Municipal de Cultura La Mercé, desbordant totes les previsions, per a seguir la xarrada organitzada per col·lectiu Escletxa: “ La Repressió Franquista a Borriana. Afusellats i morts en les presons” a càrrec de Teres Armengol Serrano, professora de Geografia i Història en l’IES Llombai de Borriana i Juan Luis Porcar, Historiador i Documentalista de la Universitat Jaime I, ambdós membres del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. En un aula preparada per a quaranta persones, molts dels assistents van seguir amb interès, tant dempeus, com asseguts en el sòl, les dades oferides pels conferenciants. L’expectació responia que era la primera vegada que a Borriana es parlava obertament dels presos i afusellats de la Mercé, el que també va fer que assistiren alguns familiars directes dels repressaliats.
Juan Luis Porcar va començar la seua intervenció assenyalant que “després de la Guerra va haver un règim de terror, violència i violació sistemàtica dels drets humans.” La maquinària repressiva a Borriana, va relatar, s’engega quan entren les tropes franquistes. El treball s’ha realitzat a partir de la recerca de molt variada documentació: de l’arxiu de la presó de Castelló, arxiu municipal de Borriana, els consells de guerra sumaríssims, els expedients de responsabilitat polítics, testimoniatges orals… així com altres estudis previs
Per la seua banda Teresa Armengot va començar contant com el 5 de juliol de 1938 va entrar el General Aranda, i el front es va estabilitzar a Nules, fins a març de 1939, degut, entre altres coses, que s’estava dilucidant la batalla de l’Ebre. “El 1 d’abril de 1939, va apuntar, va acabar oficialment la Guerra i va anar quan Franco va dir que no els passaria gens a aquells que no tingueren les mans tacades de sang. Aquell dia va començar la repressió que ha durat fins a ara”.
Malgrat els homenatges organitzats en Borriana a Amado Granell i als morts borrianencs dels camps nazis “tal vegada siga avui el primer dia en el qual a Borriana es parle d’una manera oberta d’altre grup de víctimes que els seus familiars encara ploren quan els recorden”.
Durant l’acte es va projectar un audiovisual amb fotografies i documents de recerca consultats pels investigadors i a la seua finalització es va debatre i es van compartir informacions i vivències entre els organitzadors, els conferenciants i familiars de les víctimes, protagonistes d’aquesta història.
