Recerca, Fonts Orals, Testimonis, cerca un testimoni

Un patrimoni històric inmaterial que oferim a la nostra pàgina web com unes fonts primàries que ens aporten una valuosa i imprescindible informació per a donar a conéixer la història i la vida d’un període concret.

Presoners al pati de la presó de Castelló

Dones presoneres a la presó de Castelló

Després de més de 20 anys de recollida de testimonis de la Segona República, la Guerra i la Postguerra presentem a la nostra web l’actualització inventariada i catalogada del conjunt de gravacions i transcripcions de més d’un centenar d’ entrevistes a dones i hòmens de Castelló i les nostres Comarques.

●L’adequada conservació i la cura d’aquest patrimoni és imprescindible i la reivindiquem des d’ací a les Administracions públiques.

●Aquestes històries i aquestes veus amb la força de les seua presència viva han format part del present.

Un projecte per als fills, nets, besnets i més … Un projecte obert a l’abast dels investigadors/es

●El coneixement, la difusió l’apropament a la societat forma part també d’aquest treball nostre sobre Fonts Orals. Creiem i volem que tot aquest Patrimoni ha d’integrar-se tenint com un dels criteris referents fonamentals ser testimonis majoritàriament amb la nostra llengua.

●Qüestions tècniques

Pel que fa a les qüestions tècniques, durant els primers anys les gravacions de les entrevistes n’eren realitzades en la modalitat de cintes cassettes, altres posteriors foren gravades amb la modalitat digital. S’han digitalitzar les cassettes i s’han hagut d’adaptar els formats digitals als requisits de la web per a poder penjar-les i posar-les a l’abast.

Per una altra part calia fer les transcripcions per convertir-les així també en documents escrits. Aquest treball ha portat anys d’elaboració. S’ha dut a terme com a part del treball voluntari del Grup i també en ocasions ha format part de projectes tal com es pot visualitzar a al nostra web, dos projectes de Fonts Orals subvencionats per la Generalitat Valenciana a legislatures passades .

●Temporalització

Durant l’any 2024 el nostre arxiu oral ha arribat a un punt d’inflexió important. Han sigut dècades de’entrevistas i recollides de testimoniatges d’aquelles persones hòmens i dones nascuts al principi del sege XX que van viure en primera persona la tragèdia de la guerra i la postguerra. Més de 20 anys després, les possibilitats d’escoltar les seues veus amb la seua presència es va esgotant. Els nascuts al 1930 ja tenen més de 90 anys. Els nascuts abans 100 anys. Hem arribat a la frontera d’aquelles persones que ens poden testimoniar directament.

●Publicacions i Testimonis

Alguns d’aquests document han format part de publicacions històriques, bé en format d’històries de vida com a les publicacions, entre altres, “Temps perdut, memòria històrica de Vistabella”, a “Històries de vida al Castelló de la guerrra i la postguerra”, i/o com a a font primaria complementària a la docmental a “Un país en gris i negre” a “Tragèdies silenciades”. També s’han publicat testimonis a peces de teatre i una diversitat d’articles i actualment portem projectes en curs.

●Els continguts

Durant aquests anys d’activitat a la recuperació del les Fonts Orals hem escoltat històries d’aquell període, algunes de la Segona República i moltes de la Guerra Civil i la Postguerra. Les veus romandran entre nosaltres a les gravacions. Els podeu escoltar unes amb veu segura i d’altres tremolosa. Ens han parlat de tot: de la por, de moltíssima por, eixa por que nuga i inmobilitza. De com van viure la guerra i els bombardejos, de com van viure la fam i la misèria. Del dolor, com van viure la repressió i la mort, la pèrduda dels seu esseres més estimats, de la solitud, la traicíó, l’abandonament, de la delació dels veíns, de la impunitat i la impotència.

També d’alguna solidaritat i la companyia de vegades entre ells i elles encara que fora d’amagat. De com van haver d’abandonar els seus llars per a evacuar fugint i deixar-ho tot i de l’expoli, quan tornaren ja no tenien res perquè tot havia estat expoliat. Les dones que van perdre els seus marits, els seus fills perquè moriren al front de guerra i les que després els arrebataren amb la encarnitzada i brutal repressió. Dels que hagueren d’abandonar per a sempre el seu poble i partir cap a l’exili. Dels que es quedaren i patiren l’exili interior, la necessitat de sobreviure i tot allò que va suposar amb la discriminacio i marginació i humillació com a forma de vida.

Mai podrem compensar aquell patiment, escoltar ha estat un deute moral.