La llibreria Argot de Castelló va acollir el 27 de maig de 2025 la presentació del llibre de l’escriptor gandienc Nèstor Novell “Exilis, a recer de l’absència” editat per La Lletra impresa edicions. L’acte va comptar amb la presentació de l’autor per part de Francesc Mezquita i Broch, membre del GRMHC. En la presentació l’autor va explicar l’origen del llibre amb la importància de la memòria oral com a base de construcció d’un relat sobre els perdedors de la guerra civil, i es va reflexionar sobre aspectes com a memòria històrica, l’oblit, i la recuperació del record del passat més recent.

Els protagonistes d’aquest llibre testimonial van sobreviure, físicament i emocional, al fatal destí com a perdedors de la Guerra Civil espanyola, víctimes del franquisme. Patiment, perplexitat, misèria viscuts des de l’exili interior —la presó, el silenci, la repressió— i l’exili exterior: l’expatriació forçada per la bel·ligerància, l’hostilitat i la revenja amb què es va acarnissar el règim feixista implantat després de la guerra.
Una novel·la coral on es mostren els fragments d’una memòria personal i col·lectiva esquinçada i incompleta, els vestigis limitats i deformats derivats d’uns fets colpidors i silenciats durant anys. Testimonis que l’autor ha contrastat amb els coneixements aportats per la investigació històrica. Entre memòria, narració, pensament i història es debat aquest llibre que s’emmarca en els canvis decisius de primeries del segle XX arreu d’Europa. Uns canvis que generaren grans expectatives però també molts dubtes i incerteses, brou de cultiu per a l’ascens de la demagògia política i els autoritarismes més cruels i sanguinaris.
Aquest llibre és un document valuosíssim que contribuirà a rescabalar els anys de silenci i de por imposats als perdedors de la guerra per una dictadura militar despietada, amb el suport de l’Església i l’oligarquia espanyoles. Desposseïts de la seua dignitat com a persones, els perdedors hagueren d’afrontar els traumes generats per la violència de la guerra, les pròpies contradiccions personals, el terror de la dictadura i, sobretot, hagueren de sobreviure. Personatges a la recerca d’un recer on conhortar-se del buit, de l’absència de les persones, del país i dels somnis sobre els quals havien bastit les seues esperances.
Tot plegat és una denúncia contra aquells que pretenen reescriure, o fins i tot inventar-se, la historia. És un testimoni, també, de la feblesa ètica dels fills i els nets dels perdedors de la guerra, qui, emparats en l’anonimat, obviaren la seua responsabilitat en la restitució de la dignitat de les víctimes. Aquests oblits, personals i col·lectius, expliquen en bona part els dèficits democràtics que arrosseguem i patim encara.