L’elaboració d’un cens de víctimes de la guerra civil i la dictadura franquista és una eina fonamental per tal de recuperar, protegir i conservar la memòria democràtica del País Valencià.

En aquest context la Generalitat Valenciana en el marc de la seua Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, ha previst aquest projecte incidint especialment en la recuperació de la memòria i la reparació de totes les dones i homes que ha contribuït durant quasi 40 anys de dictadura franquista a la lluita per la democràcia i la llibertat. En aquest sentit ha previst publicar un reglament que entre diversos aspectes de polítiques de memòria a desenvolupar, tracta extensament la regulació d’un futur Cens de víctimes de la guerra civil, la dictadura franquista i la transició de la Comunitat Valenciana amb una referència especial al cens de nounats i menors sostrets.

És necessària l’adequació d’aquest cens al concepte de víctima contemplat a la llei autonòmica de memòria,  igualment és important per iniciar els treballs conèixer els projectes i censos elaborats i en funcionament en altres comunitats autònomes de l’Estat i també la tipologia de víctimes que cada cens ha contemplat.

Segons el reglament desenvolupat el cens de víctimes “farà constar els fets de violència o repressió que van patir les víctimes de la Guerra civil i la dictadura franquista fins a l’entrada en vigor de la Constitució de 1978, en la lluita pels drets i llibertats, com a reconeixement i reparació de la seua dignitat i fer efectius els drets de les seues famílies i de la societat en general a conèixer les circumstàncies en què durant la Guerra civil, la dictadura franquista i la Transició, es van produir desaparicions de persones i es van cometre vulneracions dels drets humans” i l’òrgan responsable d’aquest cens serà  l’Institut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques.

En altres comunitats autònomes de l’Estat i respecte al treball desenvolupat sobre cens de víctimes, trobem una casuística molt diversa. A banda del País Valencià, si analitzem les 16 comunitats autònomes restants i les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla trobem que solament en sis comunitats estan elaborats i es poden consultar dades sobre víctimes de la guerra civil i el franquisme en forma de censos o relacions nominatives amb diversa informació. En altres cinc comunitats autònomes està previst i així consta entre els objectius de les seus polítiques de memòria l’elaboració de censos de víctimes, però encara no estan actius. Per últim hi ha cinc comunitats autònomes a les quals cal sumar les dues ciutats autònomes, en els quals no hi ha menció al respecte en el marc de la seua política envers la memòria o no tenen cap política al respecte.

En el primer cas, les comunitats autònomes les quals han desenvolupat polítiques de censos de víctimes trobem els casos de Galícia, Navarra, Andalusia i Canàries en les quals els treballs i censos sobre víctimes inclouen solament informació referida a víctimes de la repressió franquista. En els casos de Navarra i Canàries són webs institucionals de l’organisme responsable de les polítiques de memòria al territori, i en el cas de Galícia i Andalusia es tracta de les webs Nomes e voces i Todos los nombres respectivament, amb suport institucional però impulsades per universitats i alguna altra entitat memorialística. Els altres dos casos, Catalunya i La Rioja, en el primer el Memorial Democràtica disposa de diferents censos com el de deportats als camps nazis el cens d’expressos polítics i el de Cost humà de la guerra civil, en aquest cas inclou a més de les víctimes de la repressió franquista, les víctimes de la violència revolucionària i la rereguarda republicana, i les víctimes del front de guerra i del conflicte bèl·lic (militars, població civil víctima de bombardejos…), La Rioja disposa d’una relació nominativa de víctimes de la repressió franquista i de soldats víctimes mortals de la guerra civil.

En la segona casuística, les comunitats autònomes que no tenen desenvolupats els censos de víctimes específicament però sí projectes al respecte trobem els casos de Castella La Manxa que sí que conté un informe quantitatiu sobre les víctimes de la repressió franquista al territori amb diferent tipologia i informacions. En els altres quatre casos, Astúries, Euskadi, Balears i Extremadura si que estan desenvolupant diferents projectes i activitats de memòria democràtica com per exemple mapes de fosses i projectes d’exhumació i identificació molt avançats en alguns casos, però no disposen encara d’un cens de víctimes actiu, al qual sí que fan referència en les seues pàgines webs institucionals com a projectes que inclouran les víctimes de la guerra civil i la repressió franquista.

Per últim, trobem els casos de les cinc comunitats autònomes i dues ciutats autònomes que no han desenvolupat cap projecte de cens de víctimes ni han fet menció en el marc de la seua política de memòria en el cas que la tingueren. Són els casos d’Aragó, Castella Lleó i Cantàbria, territoris que si han desenvolupat algunes mesures relatives a la memòria històrica però entre les quals no es contempla cap proposta de realitzar un cens de víctimes, i les comunitats autònomes de Madrid i Múrcia, a més de les ciutats de Ceuta i Melilla que no tenen cap àrea institucional relatiu a la memòria històrica ni demostren gens d’interès cap aquesta temàtica, més aviat al contrari.