Joan Miquel Palomar

BIOGRAFIA

Ramon Serrano Súñer (Cartagena 1901-Marbella 2003) estudià batxillerat a Castelló i fa Dret a Madrid. Dirigent d’Acció Popular i en la República membre del Bloc Nacional. Amic de Jose Antonio Primo de Rivera i J.M.Gil Robles.

Elegit en 1933 diputat per Zaragoza de la CEDA. Fou en eixa ciutat on va conèixer a Franco i la seua dona Zita Polo.
En la guerra civil l’empresonen, però fuig a la zona nacional on contacta amb Franco.

El “cuñadísimo” de Franco va ser ministre de Governació i Interior (1938-39) i Afers Exteriors (1940-42). El 9 d’agost del 39 es elegit president de la Junta Política de la FET.

Com ministre d’ Interior promou la llei de l’Administració Central i la Llei de Premsa que instaura la censura. Responsable de la Ley de Administración del Estado –per organitzar un Estat jerarquitzat i centralista- i la depuració dels funcionaris  opositors al règim. Són els anys de màxim apogeu en la seua carrera tant a nivell interior com exterior.

Serà un dels inspiradors del Fuero del Trabajo. A la mort del ministre d’Ordre Públic –Martínez Anido- afegirà les competències amb les d’Interior per formar la cartera de Governació.

SERRANO SUÑER I ALEMANYA

En Exteriors s’entrevistà amb Mussolini i Hitler i acompanya Franco en Hendaya i Bordigera. Promotor de la División Azul i responsable de la deportació de milers de republicans en camps nazis.

Serrano Súñer ha desfigurat el seu paper amb el III Reich, però la investigació ha posat molts dubtes en les seues afirmacions .I això malgrat que els arxius al llarg de la seua gestió han estat depredats sistemàticament. Segons Ángel Viñas hi ha tres fases en la relació amb el nazisme:

• amb la mort de M. Anido tutela la col.laboració entre la policia franquista i la Gestapo. Serrano no ha dit una paraula interessant al respecte.
• es decanta cap als interessos alemanys Fou ell qui prepara el terreny per l’entrada del costat de l’eix. Ha dit molt  sobre  això però res invalida que Espanya no participa per les condicions que li demana Alemanya. No era fácil cedir bases aèrees en un Marroc que volia per Espanya i menys enajenar una de les illes Canàries.
• en l’enviament de la División Azul a Rússia que el tercer Reich no havia demanat. Els motius estan més bé en el manteniment de la seua posició de poder dins del règim.

Té responsabilitat en la detenció i entrega dels exiliats republicans. Encara que ell ho nega la història ho desmenteix; els ministeris de Goveranció i A. Exteriors van estar implicats. L’historiador M. Séguéla escriu que el propi Serrano interpel.lava a l  ambaixador de Vichy en Madrid sobre les extradicions i demostrava el seu descontent pel retardament de les mateixes.

Serrano en conversació amb Ribbentropp –ministre d’A.Exteriors- li planteja dels presoners detinguts en França després de l’ocupació alemanya: ”No son españoles, no tienen patria”. No existeix cap prova de la resposta però M. Roig al preguntar-lo diu que “los nazis me dijeron que no eran españoles sino gente que había combatido contra ellos en Francia”.

Serrano no és alié a l’ abominable tracte que se li va donar als jueus sefardíes amb passaport espanyol. Va propiciar un dens entramat de facilitats a favor de l’Alemanya nazi i en contra de les democràcies. Tampoc ha dit una paraula sobre això i sí alguna informació falsa.

A CASTELLO

Pels anys viscuts en Castelló Serrano Súñer va establir una estreta i afectuosa relació amb la ciutat.

Nomenarà a l’alcalde V.Traver Tomás (1939-42) i el seu equip de govern municipal  format per amics personals del polític murcià. També se li demararà la intermediació per aconseguir crèdits bancaris.

R.Serrano Súñer va viure uns anys a Castelló mentre el seu pare treballava en el port com enginyer i va establir una afectuosa relació amb la ciutat. .Company d’estudis de J.Santa Cruz en l’Institut d’Ensenyança Mitja on és professor Lluís Revest Corzo, historiador i advocat.

José Santa Cruz Teijeiro compartirà un despatx d’advocats amb J.M. Mira i Ll. Revest.
Sent ministre de Governació S. Súñer nomenarà als vells amics de joventut en el consistori castellonenc. Regidors de confiança fidels al nou règim franquista. Si més no Santa Cruz i Ll.Revest seran els jutges de les comissions depuradores. Alhora es beneficiarà del prestigi de la Societat de Cutura Castellonenca (SCC) per aconseguir l’equip de govern.

Fa una primera visita a Castelló acompanyat del Baró de Cárcer, Sta. Cruz Teigeiro i Roig Morelló. Acudeix a Lledó, esmorza en el Club Nàutic, visita Benicàssim i la concatedral.

En agraïment a la tasca feta es prepara una visita de Serrano Súñer a la ciutat. El 20 de Novembre del 41 amb motiu de l’aniversari de la mort de Jose Antonio inagurarà el grup escolar que porta el nom del seu germà Fernando. Descobrirà una placa en el Grau a nom del seu pare, enginyer que participà en les obres del port. I, per últim, l’ajuntament de Castelló en sessió extraordinària l’oferirà el títol d’Alcalde Honorari.