SIMBOLOGIA FRANQUISTA
Diverses estĆ tues franquistes han sigut retirades i plaques falangistes han anat a parar als hangars. A Castelló, el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica va presentar a principis de gener un escrit a la Subdelegació del Govern solĀ·licitant la retirada de sĆmbols franquistes. Per la seua banda, EU va presentar una moció al Govern demandant tambĆ© la seua retirada. Durant el mateix mes de gener, el Grup de Memòria Històrica, davant del cobriment del Riu Sec, va reivindicar la memòria de les persones afusellades en aquest lloc de l’any 1.938 al 1.944 per repressió polĆtica, acabada la guerra. En aquest mes de Juny el grup parlamentari EU/ICV ha presentat al Parlament una proposta on parla de la titularitat de l’Estat sobre els terrenys, solĀ·licitant unaĀ iniciativa d’homenatge a aquestes vĆctimes. A hores d’ara l’escut franquista de la Delegació de Defensa ja no figura en la seua faƧana. Aplaudim estes inspirades resolucions, manifestem el nostre suport i colĀ·laboració per a este tipus d’iniciatives.
Donat el primer pas Ć©s necessari seguir avant i són moltes les coses a normalitzar: l’accessibilitat als arxius, la recuperació del patrimoni historicoartĆstic, la supressió de tot sĆmbol que exalce aquella catĆ strofe 1.936 a 1.939, eliminant la pervivĆØncia del feixisme amb l’exaltació i /o tractament honorĆfic de personatges com Serrano SuƱer, o altres sĆmbols en l’antroponĆmia de carrers, places, escoles, perquĆØ dista molt de ser una exhibició de virtuts pĆŗbliques, sinó una exhibició del sotmetiment i de la negació de les llibertats. Cap paĆs europeu tĆ© quelcom semblant a la Vall dels Caiguts o panteó del franquisme; els llocs claus, els camps de concentració són hui museus de l’horror per als escolars. Les Associacions que lluiten per la recuperació de la Memòria Històrica demanen que la Vall dels Caiguts recorde aquells republicans penats que ho van construir treballant forƧats enĀ Cuelgamuros.
El perquĆØ quelcom tan elemental com la retirada de sĆmbols feixistes en un paĆs democrĆ tic es convertisca en un debat interminable Ć©s indicatiu de la falta de base i solidesa d’esta democrĆ cia comportant la ignorĆ ncia perversa de tota aquella violĆØncia de l’Estat contra els dissidents. Alliberar al paĆs de les restes del franquisme Ć©s alliberar-lo del tracte feixistodie, del totalitarisme nacionalista que situa els poderosos per damunt dels ciutadans, quan són els ciutadans la base del sistema social democrĆ tic.
El gastat discurs de no remoure qüestions que ja estan superades (per no dir altres paraules grolleres que s’han emprat), o l’insult com a resposta, Ć©s revelador del poc superades que estan estes qüestions, perquĆØ òbviament si aixĆ fóra els sĆmbols ja no estarien. La seua permanĆØncia sinó Ć©s la reivindicació d’una Dictadura, Ć©s si mĆ©s no l’enyoranƧa d’un passat lĆŗgubre, la nostĆ lgia d’un rĆØgim imposat a bastonades. No cal oblidar que ser franquista hui no implica reivindicar la tornadaĀ d’aquell rĆØgim, sinó negar la seua condemna i la recuperació de les vĆctimes.
GRUP PER LA RECERCA DE LA MEMĆRIA HISTĆRICA
