«(…) mis compañeros son buenas personas, no frecuento lugares que estén en discordancia con mis buenos propósitos de hacerme digno de la estimación de las Autoridades y personas de Orden (…).

Viva V. muchos años. Arriba España. Viva Franco.»(1)

Introducció

La investigació sobre les presons franquistes s’inscriu en els estudis que, en els últims anys, analitzen el cost humà de la Guerra Civil i el franquisme.

Conèixer el món carcerari representa un aspecte clau per a arribar a comprendre la magnitud de la violència repressiva de la dictadura franquista. El seu estudi i investigació es converteixen en un pilar bàsic per a la reconstrucció de la nostra memòria democràtica, i l’anàlisi d’aquest univers és una peça fonamental en la reflexió sobre les relacions de poder que s’estableixen entre l’Estat nascut del colp d’Estat de juliol de 1936 i la societat (CENARRO, 2003). Desgraciadament, aquest coneixement és encara fragmentari. La dificultat d’accés als arxius i la mala conservació i/o destrucció de documents fan que, en data d’avui, encara no s’haja pogut realitzar un estudi complet de la immensa presó en què es va convertir l’Estat espanyol des de l’1 d’abril de 1939.

Després de presentar un projecte d’investigació a l’estiu de 2006, la Direcció General d’Institucions Penitenciàries (2) ens va autoritzar a entrar a l’Arxiu del Centre Penitenciari de Castelló: prestatgeries que contenen milers d’expedients de presos i preses, lligalls i llibres amuntonats i coberts de pols… Territori tants anys vetat.

Amb aquest treball pretenem posar una primera pedra que contribuïsca a omplir el buit, encara existent, sobre la situació penitenciària a les comarques de Castelló des de l’entrada de les tropes franquistes fins l’any 1950.

Les presons de Franco

Després de la victòria militar, l’empresonament massiu va ser un dels mecanismes essencials de l’aparell repressiu de la dictadura. La política de venjança i sotmetiment no sols va afectar els que havien lluitat en el bàndol republicà o s’havien significat políticament, sinó que es va estendre a familiars, amics, veïns i coneguts d’aquests.

Els últims bans de guerra comminaven els soldats presentar-se a les autoritats per a ser classificats; la promesa de «no ha de témer res qui no tinga les mans tacades de sang» fa que moltes persones evacuades davant l’avanç de les tropes franquistes, tornen a les seues llars. En aquest moment comencen a funcionar camps d’internament i concentració, improvisats en tot tipus de locals: cinemes, places de bous, esglésies, convents, escoles, masmorres medievals, platges o camps envoltats de filferro espinós. Un lloc d’internament després del final de la guerra va ser la plaça de bous de Castelló, de la qual tenim poca informació; encara estan poc estudiats els camps de concentració que hi va haver a Vinaròs, Castelló, la Vall d’Uixó, Assuèvar, Xilxes, Almerara, Moncofa, Nules, Xèrica, Sot de Ferrer, Soneixa o El Toro. (3)

Durant els tres o quatre mesos després de finalitzar de la guerra, centenars de presoners i presoneres van ser traslladats des dels camps de concentració i les presons improvisades o locals a les presons comarcals. (4) A partir de 1940 s’observa una gradual centralització de la població reclusa cap a la Presó Provincial de Castelló (5) que en els últims mesos de 1939 va arribar a allotjar més de 400 condemnats a mort.

La maquinària del nou Estat va establir un nou corpus legal per a «legalitzar» la repressió que va començar amb l’aplicació del Codi de Justícia Militar i els seus consells de guerra sumaríssims i es va completar amb la promulgació de diverses i ominoses lleis:Ley deResponsabilidades Políticas, Ley de Vagos y Maleantes, Ley para la Represión de la Masonería y el Comunismoi laLey de Seguridad del Estado.

Passats els primers anys d’execucions massives, la presó era una amenaça constant per a discrepants i opositors, en un marc legal que significava un important retrocés en les condicions de vida de les penitenciaries amb el restabliment del reglament de presons anterior a la Segona República (6) i noves normes i institucions, com ara la creació del Patronato Central de Redención de Penas por el Trabajo, les colònies penitenciàries militaritzades, els destacaments de treball i altres.

El tracte inhuma va ser una constant a les presons i els centres de detenció, amb maltractaments físics i psíquics, com ara simulacions d’execucions i linxaments, desnutrició i aparició d’epidèmies de tifus o sarna per l’absència de mesures sanitàries i higièniques (TORRES, 2007:161).

L’Arxiu de la Presó de Castelló

La documentació que genera una presó comprèn una enorme varietat temàtica. A través d’aquesta podem conèixer el món carcerari i les condicions de vida de l’època, els interns i les seues vicissituds personals, l’estructura administrativa, judicial i militar de l’Estat franquista i el seu funcionament; també ens ofereix una nova visió de l’entorn social en què la presó exerceix la seua influència.

El Centre Penitenciari de Castelló disposa d’un magnífic fons documental d’una tipologia molt variada. (7) A l’arxiu trobem documentació des de 1938 (8) fins als nostres dies. El treball amb la dita documentació possibilitaria realitzar un estudi en profunditat del que va ser el sistema penitenciari a les comarques de Castelló durant el primer franquisme i obtenir valuoses informacions sobre altres presons i centres de detenció provincials, perquè alguns dels seus fons documentals es van centralitzar, en deixar d’existir com a tals, a l’arxiu de la Presó Provincial de Castelló.

En el marc dels treballs que han realitzat en els últims anys historiadors i investigadors en altres presons i centres de reclusió, com ara Fernando Hernández Holgado a la presó de Las Ventas de Madrid i a la Model de Barcelona, Santiago Vega a la presó de Segòvia, Iván Heredia a la presó de Torrero de Saragossa, Daniel Gatica a la Presó Central del Puerto de Santa María i Isaac Rilova a la presó de Burgos, pensem que el primer pas per a poder investigar el món penitenciari a partir dels arxius d’una presó determinada, és realitzar un inventari o catalogació dels seus fons; (9) una vegada realitzat, i segons la tipologia documental trobada, organitzar-la i extraure’n totes les dades i informacions útils per a l’objectiu de l’estudi (règim de vida, interns, organització administrativa, marc històric local de l’època…).

Per a completar un treball sobre les presons franquistes, en aquest cas la presó de Castelló o el món penitenciari en aquesta província, és necessari consultar altres arxius com ara l’Arxiu General de l’Administració d’Alcalá de Henares, l’Arxiu de la Direcció General d’Institucions Penitenciàries, la premsa de l’època –fonamentalment el diariMediterráneo– i els testimonis i entrevistes orals que es puguen realitzar o es troben en arxius d’institucions i associacions que treballen en l’àmbit de la història oral.

L’accés a l’arxiu de la presó de Castelló ens ha permès disposar d’una valuosa font d’informació amb què podem complementar i contrastar informació obtinguda d’altres fonts bibliogràfiques, arxivístiques –expedients de responsabilitats polítiques, registres civils, arxius de l’Hospital Provincial, llibres del cementeri… i fonts orals (entrevistes realitzades pel Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló). Ha sigut un instrument molt important en la reconstrucció de biografies de víctimes de la repressió, en la identificació de víctimes mortals –amb l’aparició de noves víctimes de les quals no es tenia constància o la causa i lloc de defunció de les quals estaven directament falsejats en els llibres del Registre Civil– i la identificació mitjançant consulta dels expedients personals de la procedència i veïnatge de nombrosos difunts en altres presons fins ara de procedència desconeguda. (10)

Per a analitzar la maquinària repressiva des de l’ingrés a la presó fins a la baixa del condemnat –per posada en llibertat, trasllat, defunció…–, l’organització i la vida a la presó de Castelló, hem ordenat per temes els diferents tipus de llibres i documents que hi ha a l’arxiu i intentarem explicar de quina manera es poden estudiar i investigar els diferents aspectes penitenciaris amb el material de què disposem.

La població reclusa. Evolució

La informació sobre l’entrada d’una persona a la presó la trobem fonamentalment en dos tipus de documents: els expedients personals dels reclusos i recluses que van passar per la presó de Castelló, un total de 137 arxivadors ordenats alfabèticament amb més de 16.000 expedients, i els llibres d’altes o ingressos i baixes, dels quals disposem els referents a la presó provincial i a la presó de l’exconvent de la Mercè de Borriana.

En els expedients personals hi ha la data d’ingrés, l’estat civil, el nom dels pares i espòs, nombre de fills, edat, localitat d’origen, procedència i la força o cos que ha efectuat el trasllat, (11) també s’hi ressenya –no sempre– el jutjat o organisme judicial que ha dictat l’ordre d’ingrés a la presó. En el mateix expedient personal està registrada la causa de la baixa del reclús al Centre: ja siga perquè ha quedat en llibertat, per conducció o trasllat a altres presons, camps de concentració o batallons de treballadors o per defunció –execució, mort a l’interior de la presó amb el corresponent certificat del metge del centre explicant-ne les causes. De tots aquests expedients hi ha una relació alfabètica en un llibre que comprèn els anys 1938 a 1954.

Altres informacions molt interessants i de diversa índole que trobem en l’expedient personal són les referents a les seues vicissituds i vida penitenciària, com ara els expedients d’altres presons on ha estat ingressat, les referents a conduccions, trasllats, eixides a l’hospital o al metge, eixides a tràmits judicials com poden ser declaracions o assistència a la sessió del seu consell de guerra, unes informacions que al seu torn ens proporcionen dades sobre procediments, dates de les actuacions judicials, jutjats, autoritat militar que intervé, els piquets d’execució… D’altra banda, hi ha una sèrie de documents que poden aparèixer intercalats en els expedients penitenciaris, són documents relatius a trasllats en grup, execucions, documents de diversa índole d’altres presons, telegrames del Govern Militar, de la Direcció General de Presons, còpies de les sentències dels consells de guerra, informes sobre la conducta politicosocial del condemnat emesos per la Guàrdia Civil, la Comissaria d’Investigació i Vigilància, la Falange, l’alcalde o el capellà de la localitat, llistats de jutjats amb els interns posats a la seua disposició, relació d’efectes personals dels presos amb motiu de les conduccions o trasllats, cartes dels familiars, cartes mensuals obligatòries en el cas de trobar-se en llibertat provisional, fins i tot sol·licituds recents per part de la família en relació al temps d’estada a la presó per a poder accedir a beneficis aprovats fa pocs anys.

En altres arxivadors, col·locats a continuació d’aquests alfabètics, es troben diversos llistats com ara els de la relació de presos de Sogorb el 1956, un llistat de reclusos lliurats al piquet d’execució entre l’1 d’octubre de 1939 i el 14 de febrer de 1941 a les presons de Castelló, Borriana i Benicarló, un llistat de reclusos de Borriana i llistats de baixes amb trasllats i llibertat definitiva. (12)

A l’arxiu trobem també unLibro General de Bajasentre 1938 i 1954 de la presó de Castelló que inclou informació sobre les presons de Borriana i Benicarló i de les llibertats condicional –relacionada amb els llistats que hem esmentat sobre la matèria– i llibres d’altes i baixes de les presons de Castelló, Borriana i Sogorb. (13)

Sobre la situació penal dels reclusos trobem unLibro de penados, un llistat de tots els que compleixen condemna a Castelló entre 1940 i 1943.

Els trasllats de presó, moltes vegades conduccions massives, tenen relació amb el canvi de condició del reclús –de pres o detingut– a condemnat, però també poden ser punitius o estratègies del sistema per a trencar les xarxes de solidaritat dels presos polítics (NÚÑEZ DÍAZ, 2004).

En els llibres d’altes i baixes de la presó de Castelló, si realitzem un estudi per anys, observem un important moviment entre la població reclusa, tant d’altes –en els primers mesos no consta la procedència i, quan tenim informació, alternen les altes procedents de llibertat amb els ingressos procedents de camps de concentració i altres presons de la província– com de baixes per trasllat, amb la particularitat que les conduccions més nombroses són, en un elevat nombre de casos, les dirigides a presons de la zona centre i nord de l’Estat espanyol. (14)

Els llibres d’altes o entrades resulten una valuosa font per a quantificar l’abast de la repressió carcerària, atès que proporciona un registre de dates, procedència, dades sobre la filiació del reclús, veïnatge, les eixides anotades (llibertat, llibertat provisional, conducció a una altra presó, execució, defunció…), el jutjat militar que instrueix la seua causa i la data del judici. Mitjançant el número d’ingrés per ordre sabem tots els reclusos han que passat per la presó i podem calcular quants s’hi trobaven interns en un moment donat. També hi ha informació sobre professions, l’afinitat entre famílies, descendència…

El Llibre d’Actes de la Junta de Disciplina ens informa de l’estat de sobresaturació en què es trobava l’edifici. A l’abril de 1939, la població reclusa era de 975 persones; (15) encara que es van realitzar diferents trasllats de presos a altres centres penitenciaris –Astorga, Burgos, Santander, Illa de San Simón (Pontevedra), (16) Durango, Borriana…– aquesta població creix contínuament i arriba al seu màxim al gener del 1940 amb 2.034 presoners.

Altres llibres que ens ofereixen informació sobre la població reclusa són els lligalls de comptes, vestuari i estris, en els quals estan comptabilitzats els presos de les distintes presons per trimestre i els llibres de filiacions dels presos en què consta el delicte pel qual han ingressat a la presó; igualment ens ofereixen informació sobre la població reclusa en cada moment els llibres d’economat i els comptes d’ingressos i despeses que s’enviaven a la Direcció General de Presons.

Régim intern, gestió i funcionament de la presó de Castelló

Els llibres d’Eixida de correspondència i els llibres d’Ordres de Direcció ens mostren com era el règim i funcionament intern a la presó, les relacions i ordres del director respecte dels funcionaris, subordinats i presos i les relacions de l’equip directiu amb la Direcció General de Presons. Aquests llibres d’eixides comencen el 12 de juny de 1939 (17) –són d’especial interès per al nostre estudi els que comprenen ininterrompudament fins a 1954. Els llibres d’entrada de documents comencen el 1940. També es conserva una carpeta que conté telegrames dels anys 40.

Els llibres d’Ordres de Direcció són fonamentals per a estudiar l’actuació dels diferents directors, la seua gestió dels afers penitenciaris en qüestions tan sensibles com ara la disciplina, el règim intern i la gestió econòmica en una època de penúries generalitzades i escassos pressupostos. Només hi ha tres llibres, que no cobreixen tot el període objecte de l’estudi. (18)

En relació amb l’actuació dels funcionaris, la gestió de personal i les incidències o actuacions en l’exercici del seu treball trobem informació en els llibres d’Ordres de Direcció i en els llibres d’Actes de la Junta de Disciplina. No obstant això, no trobem documentació referent a casos de corrupció, maltractaments, expedients personals i expedients de depuració. Tota aquesta documentació es troba a l’arxiu de la Direcció General d’Institucions Penitenciàries.

A l’arxiu de la presó de Castelló es conserven els llibres de Servei de funcionaris –des de febrer de 1946 fins a 1958– els quals fan referència a la plantilla existent en aquell període, els torns, llocs i condicions de treball.

Altres llibres que també ens informen sobre gestió administrativa i econòmica de la presó són els lligalls de comptes de caixa, lligalls de comptes d’oficina, els libres Majors de comptabilitat, els llibres de comptes corrents amb lligalls corresponents a comptes de peculi, comptes de telèfon i comptes de transport, lligalls de comptes en ferm, lligalls de comptes d’alimentació, els llibres de magatzem/economat i els llibres diaris d’economat. Es troba també a l’arxiu un llibre de Caixa de la presó de Nules que comença el 9 de desembre de 1955.

Règim de vida i horaris

La massificació i l’amuntegament són les constants en el règim de funcionament i les condicions de vida dels interns de la presó de Castelló; unes condicions que poden extrapolar-se a les altres presons de la província com ara Benicarló i Borriana, (19) si ens atenim a la població reclusa existent i reflectida en els llibres d’altes i baixes ja comentats i les dimensions i condicions d’habitabilitat de les presons. (20)

Un horari establit per la direcció determina el règim de vida ordinari de la presó; en l’horari s’inclouen diverses activitats des que comença el dia –amb la primera formació i recompte–, fins al toc d’oració amb què finalitza la jornada. El treball, les visites, les tasques de neteja, les hores de les menjades, la reclusió a la cel·la o el passeig al pati, marquen l’agenda diària dels presos. Tot aquest règim de vida ve reflectit en diversos llibres com el d’Incidències, el d’Actes de la Junta de Disciplina o el d’Ordres de Direcció.

L’escassetat pressupostària del moment s’evidencia en les quantitats que es destinen la població reclusa en els llibres d’economat, en els lligalls de comptes d’estris i vestuari, d’acció social i obres, i de peculi dels presos. L’escassetat de medicines i material d’infermeria queden de manifest en consultar els lligalls de comptes de sanitat, així com la presència de malalties com la sarna, amb risc d’epidèmia, que queden reflectides a les manifestacions del metge en les actes de la Junta de Disciplina. Els llibres de moviments de targetes dels reclusos i de comptes d’estalvi dels condemnats ens informen de la seua capacitat adquisitiva bàsica i del funcionament monetari entre els murs de la presó.

L’alimentació

Trobem diferents llibres i documentació detallada sobre l’alimentació dels reclusos a la presó de Castelló amb informació sobre la quantitat d’aliments comprats i consumits i tota la comptabilitat respecte a la seua compra i proveïdors. Aquestes dades ens aproximarien a conèixer la quantitat i qualitat de la dieta dels presos en els anys del nostre estudi, encara que cal tenir en compte que aquesta dieta era complementada pels paquets de menjar enviats per les famílies dels interns.

En el llibre d’actes de la Junta de Disciplina trobem algunes anotacions que evidencien la precarietat alimentària i nutricional existent a la presó de Castelló, com posa de manifest el metge al gener de 1940 –«…la alimentación que la cárcel facilita es algo irregular por la carencia en el mercado de muchos artículos que integran el racionado, teniendo que recurrir a las conservas, no muy conveniente este artículo a los reclusos enfermos o delicados de salud, sería muy beneficioso facilitar la entrada de las comidas que las familias pudieran mandar a reclusos enfermos infecciosos o delicados»-(21)com també el mateix director del centre penitenciari ––«ante la dificultad de poder atender en forma a la alimentación de los reclusos (…) había visitado al Excelentísimo Gobernador Civil de la Provincia (…) y se habia podido resolver de momento este problema con lo que se dará una comida caliente por lo menos diaria y se aumentará la ración de pan”.(22)

Les actes de racionament comprenen fulls diaris que informen de la quantitat de cada article consumit i el seu cost i, a partir de 1948, ens ofereixen fins i tot informació més detallada dels grams per intern i de la composició de la dieta quant a calories, hidrats de carboni, greixos i proteïnes.

Els lligalls de comptes d’alimentació des de 1938, els llibres diaris d’economat i els dietaris o agendes d’economat i llibres de magatzem, dels quals disposem des de 1944, ens ofereixen una informació detallada sobre proveïdors, quantitats i costos.

Comunicacions

Sobre les comunicacions dels interns, tant les visites rebudes a la presó –principalment familiars– com la correspondència, tenim informació a través dels llibres d’Ordres de Direcció (23) i dels llibres d’actes de la Junta de Disciplina, que ens informen dels horaris i de la periodicitat en el cas de les primeres, així com d’altres aspectes que envolten l’enviament i recepció de cartes i paquets. Algunes cartes de familiars o amistats de l’intern les podem trobar entre la documentació que conforma el seu expedient personal. Els llibres de comunicacions que es troben a l’arxiu són de data posterior al període del nostre estudi.

Disciplina

Els llibres d’actes de la Junta de Disciplina són d’importància capital per a explicar el funcionament del principal òrgan de control i càstig de la presó. Conflictes, càstigs, festes, commemoracions, visites al presidi, intents de fuga, (24) tensions entre presos comuns i presos polítics, la censura, la comunicació entre els presos i les preses, les relacions i tensions amb els funcionaris, els intents d’introduir notes o objectes prohibits en la roba o en les cistelles del menjar, les protestes dutes a terme pels interns per l’escassa i mala alimentació, les sancions per tractar temes polítics, la tinença il·lícita de diners, els registres, els escorcolls, els trasllats de presó, les tasques dels caps de vares, els premis i els càstigs… són molts dels aspectes de la vida carcerària que trobem tractats en les sessions d’aquesta Junta; una documentació molt important per a calibrar el pols de la vida penitenciària, les relacions entre carcellers i empresonats i la gestió de l’ordre i la disciplina duta a terme per l’equip directiu sota el control de la Direcció General de Presons, la qual cosa, no poques vegades, ens fa observar també relacions tenses i diversitat de parers que poden desembocar en un cessament i correcció de la gestió portada a la presó. Disposem d’una sèrie bastant completa que comença l’1 de gener de 1939, i que canvia de nom a partir de 1949 pel de Llibres de la Junta de Règim i Administració.

Un cas interessant per als historiadors a l’hora de contrastar la informació obtinguda amb altres fonts bibliogràfiques i orals és el de l’afusellament de 29 presos al pati de la presó de Castelló el 25 d’abril de 1940 –menys un d’ells, Manuel Recasens Agustí, un dia abans.

Mentre les fonts orals recollides pel Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló a algun testimoni dels fets, ja difunt, i els relats del succés publicats fins a la data (25) ens relaten la negativa d’un pres a agenollar-se durant la celebració de la missa el dia 24 d’abril –amb els altercats subsegüents que van provocar la seua execució en l’acte i l’afusellament d’altres 28 interns, com a escarment, l’endemà al pati de la presó mentre entonaven la Internacional–, el llibre d’actes de la Junta de Disciplina relata (26) que el diumenge 14 d’abril es van produir una sèrie d’incidents protagonitzats per cinc presos -José Martínez Mollar, Jerónimo Cano Flich, Manuel Requena Agustí (sic), Vicente Nebot Forés i José Ayelo Pardo-, i que la immensa majoria de la població reclusa masculina no va cantar l’himne nacional en finalitzar la missa obligatòria. (27)

La Direcció, a més de decretar l’aïllament dels cinc protagonistes, va imposar una sèrie de sancions col·lectives que incloïen la supressió durant vuit dies de tota comunicació oral i escrita, prohibició d’entrada d’encàrrecs i menjar, supressió dels partits de futbol i convocatòria d’una solemne missa, com a desgreuge, per al diumenge següent, día 21. L’acta de la següent sessió ordinària informa que s’alcen tots els càstigs ja que durant la setmana transcorreguda no s’havia produït cap incident i l’estat de la disciplina era excel·lent. El dia 28 es va celebrar una nova junta extraordinària de la qual l’acta només reflectix la concessió de la llibertat condicional a un reclús; però en l’acta de la sessió ordinària del dia 1 de maig observem que en la relació de components de la Junta de Disciplina figura com a director del centre penitenciari l’inspector Anastasio Martín Nieto que substitueix el director habitual. L’esmentat inspector –director en funcions– exposa la necessitat mantenir la disciplina «en elgrado más superior»i dóna a conèixer la disposició dictada«recientemente»pel centre directiu en relació amb la situació de risc que existia que«se intentaracualquier desorden en los Establecimientos por haberse iniciado una mayor actividad en el despacho de los sentenciados y conmutados por la Superioridad».

Pel que fa a les execucions efectuades el 25 d’abril hem comprovat que en l’expedient d’algun dels afusellats figura l’«enterado»del Cap de l’Estatendates anteriors, (28) és a dir, que aquests afusellaments ja estaven programats.

En relació amb aquest terrible succés creiem que el més probable és que ocorreguera tal com ho relaten les diverses fonts orals ja que, a pesar de la sorprenent minuciositat de la maquinària burocràtica i repressiva franquista, els investigadors estem acostumats a la falsificació de dades per part de les fonts oficials i a la necessitat corroborar moltes informacions per altres mitjans, dels quals sempre han sigut una peça fonamental les comunicacions dels testimonis presencials o els relats que han quedat en la memòria col·lectiva. Els informes, lligalls i llibres d’actes no poden reflectir l’emotivitat i la tensió d’un succés.

Aquest episodi reflecteix el terrible ambient que es vivia tant a la presó com a la ciutat. Afusellaments quasi diaris al Riu Sec i prop de 400 persones esperant la seua execució imminent, (29) al mateix temps que posa de manifest la debilitat de la Direcció i funcionaris de la presó en necessitar una «autoritat superior» per a reforçar la situació repressiva dins dels murs de la presó.

Treball

Per ordre del Ministeri de Justícia de 7 d’octubre de 1938 es crea laRedención de Penas por el Trabajo; (30) els presos polítics podien redimir pena per dies treballats; reduïen la seua condemna i, al mateix temps, resultaven submisos i útils per al nou Estat. A partir de 1940 es modifica la normativa, que ara exigia que els reclusos havien de tenir un determinat nivell d’instrucció cultural i religiosa, és a dir, adoctrinament pur i dur dins del nacionalcatolicisme.

El Ministeri de Justícia establia uns salaris mínims, generalment molt baixos i la forma de percebre’ls –moltes vegades l’intern no rebia res o només una part petita del salari, atès que se li descomptaven les despeses de la seua manutenció. D’altra banda, els presos que ocupaven els destins –llocs de confiança dins de les presons (ordenances, economat, metges i infermers, destins burocràtics, barbers, tasques de neteja…)– redimien condemna però sense percebre cap salari.

Per a gestionar aquest sistema de treball penitenciari i redempció de penes es van crear una sèrie d’organismes i institucions, com ara elPatronato Central de Nuestra Señora de La Merceden el qual trobem inspectors de presons, funcionaris i sacerdots; o lesJuntas Pro-presos, formades per l’alcalde de la localitat, el rector i un vocal femení, que havien d’assistir, mitjançant el lliurament de diners o altres ajudes, les famílies dels presos més necessitats; es van crear altres juntes i patronats per a l’organització de biblioteques, realització de lectures i altres activitats d’adoctrinament. Tots aquests organismes formaven part d’un engranatge de propaganda i de «caritat» cristiana exemple de la voluntat humanitària i misericordiosa delCaudillo.

Hi ha diferents els llibres en què podem trobar informació sobre aquest sistema de redempció de penes pel treball i els organismes creats a l’efecte, en especial els llibres d’Ordres de Direcció, llibres d’actes de la Junta de Disciplina, expedients personals i en diferents llibres de comptabilitat, lligalls de comptes i economat.

Educació, Cultura i Adoctrinament religiós

A les presons franquistes l’educació i l’adoctrinament nacional-catòlic caminen estretament units. L’alfabetització d’un important nombre de presos anava acompanyada de l’adoctrinament religiós i patriòtic que es materialitzava cada dia de forma més que evident en els cantes i himnes en formacions i recomptes.

L’Església Catòlica va dur a terme un important proselitisme entre reclusos i va jugar un paper fonamental en la neteja ideològica, moral i religiosa dels condemnats i condemnades, intentant, els capellans i les monges, la reconversió d’aquells elements infectats d’idees laiques i republicanes, i no van estalviar mitjans per a aconseguir el penediment i la submissió. No obstant això, mai es van preocupar per les seues condicions materials, mai van fer ni una sola denúncia per maltractaments. Els capellans de les presons eren anomenats pel bisbe, d’acord amb una llista prèvia elaborada per les autoritats carceràries; el candidat havia de ser aprovat per la Direcció General de Presons (NÚÑEZ DÍAZ, 2004).

Era obligada l’assistència a les cerimònies religioses, (31) i la instrucció elemental, religiosa i artística formaven part del programa de redempció de penes a què podien acollir-se els interns (32) així com el treball com a corresponsal del periòdicRedención, un mitjà de comunicació que es fa indispensable per a conèixer la vida quotidiana de la presó però sempre sota les normes de la censura i la propaganda.

L’escola formava part d’aquesta maquinària d’adoctrinament i depuració; així, els mestres i la direcció són els que seleccionen els llibres de la biblioteca, i són també destruïdes i prohibides moltes obres que no passen el filtre d’una estricta censura.

A l’arxiu trobem lligalls corresponents al període 1940-1955 amb els comptes d’instal·lacions i de l’escola en què podem estudiar quins llibres s’utilitzaven, les despeses en material escolar i, per exemple, les despeses en crucifixos i retrats de Franco. En els llibres d’actes de la Junta de Disciplina figuren llistats amb els reclusos examinats de grau elemental i religió catòlica i les seues qualificacions.

També trobem lligalls de comptes de culte del mateix període, amb informació sobre les despeses en celebracions, misses i capelles. (33)

Llibertat condicional

Per a estudiar les diferents facetes de la llibertat condicional i vigilada és bàsic consultar els tres llibres de Llibertat Condicional que es troben a l’arxiu; la seqüència del primer comença el 18 de setembre de 1939 i finalitza el 9 d’abril de 1942, el segon comprèn de l’any 1942 a 1947 i el tercer arriba fins el 1967.

També és important consultar els expedients dels interns i internes als quals els va ser concedit aquest tipus de benefici penitenciari, perquè en aquests es troben les cartes escrites de puny i lletra informant el director de la presó de la seua localització al municipi corresponent, la seua vida professional, el seu salari i la seua conducta ciutadana.

La faceta assistencial en els casos de llibertat condicional la realitzava elPatronato de San Pablo de Presos Penados, del qual tenim alguna notícia en els llibres d’Eixida i Entrada de documents i d’Ordres de Direcció.

Postil·la final

L’estudi i la investigació als arxius de les presons ens mostren en tota la seua magnitud i cruesa en món penitenciari dissenyat per l’Estat franquista. Una immensa població reclusa absorbida per un sistema penitenciari manifestament insuficient –i que a la presó de Castelló va arribar als 2.034 presos al gener de 1940–, basat en la pràctica de l’exclusió social massiva dels vençuts i els resistents, amb l’objectiu de depurar la societat mitjançant el mètode de«castigar, doblegar y transformar»no sols als presos i preses sinó també a les seues famílies.

L’amuntegament, la fam, les malalties, els maltractaments, la humiliació, l’expiació, l’extirpació, l’anul·lació i la reeducació són el llegat que ens deixen els murs de les presons de Franco.

La Presó Provincial de la Ronda Magdalena és avui una plaça amb pàrquing subterrani; l’exconvent de la Mercè es va reconvertir en flamant centre cultural. Res recorda el que van allotjar aquests llocs. Com assenyalàvem al començament del treball, el nostre objectiu ha sigut contribuir a omplir un buit que encara existeix en el nostre coneixement de la història contemporània de les comarques de Castelló i, per extensió del País València. Conèixer per a no oblidar.

Referències bibliogràfiques

1. Fragment de la carta que M. C. M. M., condemnada a sis anys i un dia, en llibertat condicional i desterrament a 300 km de la seua localitat, va enviar un mes darrere d’un altre, des d’octubre de 1941 fins a desembre de 1945, al director de la Presó Provincial de Castelló. Abans de l’enviament, havia de presentar l’informe i hi havia de posar el segell la màxima autoritat governativa de la localitat
2. Volem agrair al sotsdelegat de Govern de Castelló en aquell moment, Juan M. Calles, les seues gestions encaminades a l’obtenció del permís d’accés a l’arxiu, a la Direcció i funcionaris del Centre Penitenciari de Castelló per les facilitats que ens han donat, i a les funcionàries (Lourdes) de la Direcció General d’Institucions Penitenciàries pel seu suport en la realització de la investigació
3. Hi ha documentats a tot l’Estat 194 camps de concentració, 217 batallons de treballadors forçats, 87 batallons disciplinaris, 200 presons… amb més de 370.000 presoners de guerra; es calcula que més de 500.000 persones van patir presó finalitzada la guerra (TORRES, 2007).
4. El 8 de juliol de 1939, la província de Castelló té 5.562 homes i 392 dones empresonats. Telegrama del director de la Presó Provincial de Castelló al Cap Nacional de Presons. Llibre de registre d’eixida de la Presó Provincial de Castelló, 10-7-1939. Arxiu Centre Penitenciari de Castelló.
5. Dins d’un ordre jeràrquic establert, destaquen les presos de Benicarló, Sogorb i Borriana. L’exconvent de la Mercè de Borriana es va convertir des de l’estiu de 1939 en la segona presó de la província. En aquesta es van ubicar els presos i preses procedents de les localitats veïnes de la Plana, els confinats a Llucena, Benicarló i Sogorb i els ‘sobrers’ per saturació de la presó de Castelló.
6. Decret de 22 de novembre de 1936.
7. Vegeu l’annex.
8. Les tropes franquistes van ocupar la ciutat de Castelló el 14 de juny de 1938; la nova administració penitenciària va ser la que va anar conformant el fons documental de la presó; això no obstant, hem trobat alguns documents i informacions anteriors a aquesta data, de l’època republicana.
9. Iván Heredia es va trobar amb aquest problema en començar la seua investigació sobre la presó de Torrero i començar a treballar els fons de l’Arxiu Provincial de Saragossa: els fons sense catalogar.
10. Morts a les presons, de procedència desconeguda, publicats en els llistats del llibreEls afusellaments al País Valencià,de Vicent Gabarda.
11. Guàrdia Civil, Exèrcit, Policia, cos de carrabiners o membres de FET y de las JONS.
12. Amb un total de 16.180 noms de reclusos.
13. Llibre d’Altes i Baixes de Borriana entre el 9 d’abril de 1939 i el 23 de setembre de 1942; el de Sogorb entre juliol de 1945 i 1948, i el de Castelló entre l’1 de juliol de 1938 i maig de 1956.
14. El 1938 les conduccions més nombroses es van portar a terme a les presons d’Astorga (106), Burgos (83), Burgo de Osma (70), Tolosa (61). El 1939 són Astorga (289), Santander (128 dones), Borriana (103), Benicarló (60) i Durango (50, dels que 49 eren dones) les presons que reben més reclusos procedents de Castelló. El 1940 –any parcialment estudiat– Sant Miquel dels Reis (200), La Guardia (198) i Terol (53).
15. En la sessió del 20 d’abril de 1939 es tracta de l’excessiva població reclosa per a una «presó de la capacitat de la de Castelló». Llibre d’Actes de la Junta de Disciplina de la Presó Provincial de Castelló (1-1-1939/10-1-1940).
16. El 23 d’abril de 1939 es trasllada a la dita illa-presó a 23 presos sexagenaris
17. En aquest primer llibre de 1939 hi ha uns fulls grapats que fan menció al funcionament i organització de l’escola durant els primers mesos de 1938, és a dir, un antic llibre de l’etapa republicana reaprofitat per l’administració franquista.
18. Un llibre inclou el període entre juliol de 1938 i setembre e de 1941, el segon entre juliol de 1948 i agost de 1951 i el tercer comença al desembre de 1954 i finalitza al gener de 1959.
19. Corroborat en el cas de la presó de Borriana per testimonis orals recollits pel Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló
20. Vegeu el croquis que acompanya al relatLa Ratonera,de F. Mezquita (MARTÍNEZ GIMENO, 1995).
21. Acta de l’1-1-1939. Llibre d’actes de la Junta de Disciplina de la presó provincial de Castelló (1-1-1939/10-1-1940)
22. Acta del 10 de gener de 1940. Llibre d’actes de la Junta de Disciplina de la presó provincial de Castelló (1-1-1939/10-1-1940).
23. És també la font documental consultada per a tractar aquest aspecte a la presó de Torrero. (HEREDIA: 2005).
24. Com ara la protagonitzada , amb èxit, el 18 de gener de 1941 por nou presos; només un va ser detingut. Després de la fuga es van suspendre «hasta nueva orden, los encargos y comunicaciones orales como castigo a toda la población reclusa». Acta 20-1-1941.Llibre d’actes de la Junta de Disciplina 20-12-1940/1-1-1943
25. Diverses versions: en el número 3 deFragua Socialde 1945 –única en la qual l’episodi de la missa és el 14 d’abril i no el 24–, i en les obres, que citem en la bibliografia, de Vicent Gavarda, Ángel Suárez, Mª José Gimeno i l’article dewww.altrecastello.com.
26. Acta de les juntes extraordinàries celebrades el 15-4-1940 i 28-4-1940 i de les sessions ordinàries dels dies 20-4-1940 i1-5-1940. Llibre d’actes de la Junta de Disciplina 1-1-1939/1-10-12-1940.
27. Es pot interpretar com un acte reivindicatiu davant la data o com una protesta pels afusellaments que s’havien portat a terme el dia anterior –i que continuarien produint-se l’endemà, 15 d’abril i ininterrompudament durant la primavera i l’estiu d’aquell any.
28. Els de Vicente Navarro Bernat i Ismael Cervera Torres tenen la data de 9 d’abril
29. Vegeu l’acta de la Junta de Disciplina de 31-7-1940. Llibre d’actes de la Junta de Disciplina 1-1-1939/10-12-1940.
30. Programa de redempció i rehabilitació dels interns ideat pel jesuïta José Agustín Pérez del Pulgar.
31. Normalment vigilats «a punta de metralleta». Testimoni de R.U.U., empresonat als 16 anys d’edat a la presó de la Mercè de Borriana, al Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.
32. Decret de 23 de novembre de 1940.
33. A pesar de les miserables condicions de vida dels reclusos, el director de la presó proposa dedicar una partida del pressupost del centre per a remodelar l’altar on se celebra la missa «ya que su excesiva modestia, desdice mucho de la suntuosidad y esplendor de que debe revestirse tan importante acto». Acta de la sessió de 10-9-1940. Llibre d’actes de la Junta de Disciplina 1-1-1939/ 10-12-1940.

BIBLIOGRAFIA

ARMENGOT, Teresa i altres (2008):La repressió franquista al País Valencià: Borriana i Manises,València, Tres i Quatre

CAZORLA SÁNCHEZ, Antonio (2000):Las políticas de la victoria, Madrid, Marcial Pons

CENARRO, Angela. “La institucionalización del universo penitenciario franquista” dins Carme Molinero i altres (2003):Una inmensa prisión, los campos de concentración y las prisiones durante la guerra civil y el franquismo, Barcelona, Crítica

GABARDA i CEBELLÁN, Vicent (1993):Els afusellaments al País Valencià (1938-1956), València, Alfons el Magnànim

GÁLVEZ BIESCAS, Sergio i Fernando Hernàndez Holgado (eds.) (2008):Preses de Franco, Barcelona, Associació Catalana d’Investigacions Marxistas

GATICA COTE, Daniel. Una cárcel de posguerra. La prisión de El Puerto de Santa María en 1940; los prisioneros gaditanos

HERNÁNDEZ HOLGADO, Fernando (2006 ): Memòria de les Corts: presó de dones 1939-1955 dinshttp://www.presodelescorts.org/ca/node

HEREDIA URZÁIZ, Ivan (2005):Delitos politicos y orden social. Historia de la cárcel de Torrero, Zaragoza, Mira

MARTÍNEZ GIMENO, María José i M. Josebe Sabater Fortea (1995):Prisión Provincial de Castellón 1939-1940 Palabras y versos,Castelló, Ajuntament de Castelló, 1995

La MASSACRE del 24 i 25 d’abril de 1940 a la presó de Castelló(2003) ,www.altrecastello.com

NUÑEZ DIAZ, Mirta (2004):Los años del terror, Madrid, La Esfera de los libros

PORCAR ORIHUELA, Juan Luis (2008):La memòria i les víctimes, Castelló, Grup per la Recerca de la Memoria Històrica de Castelló

SUÁREZ, Ángel i Colectivo 36 (1976): Libro Blanco sobre las cárceles franquistas 1939-1976, França, Ruedo Ibérico

TORRES FABRA, Ricard Camil i Antoni Calzado (2002): Valencians sota el franquisme, Simat de la Valldigna, la Xara

TORRES FABRA, Ricard Camil (2007) “El món de les presons al País Valencià” dinsGuerra, franquisme i transició, València, El Temps

VEGA SOMBRIA, Santiago. “La vida en las prisiones de Franco” dins Carme Molinero i altres (2003):Una inmensa prisión, los campos de concentración y las prisiones durante la guerra civil y el franquismo, Barcelona, Crítica

---

Autors: Joan Lluís Porcar Orihuela i Teresa Armengot Serrano

Imatge: Presó de Castelló.