Visites a les exhumacions del cementeri civil de Castelló de setembre a novembre del 2022

Durant els mesos de setembre, octubre i novembre de 2022, el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló ha organitzat visites guiades als treballs d’exhumació de les víctimes de la repressió franquista en el cementeri de Castelló. Aquestes visites han estat majoritàriament adreçades a l’alumnat dels centres educatius, encara que algunes s’han obert també a altres col·lectius que així ho han sol·licitat. En aquesta activitat, que s’emmarca dins del projecte educatiu del GRMH de Castelló, han participat 10 instituts: IES Bovalar, IES Sos Baynat, IES El Caminàs, IES Joan Baptista Porcar (Castelló), IES Maestrat (Sant Mateu), IES Torre del Rei (Orpesa), IES Serra d’Espadà (Onda), IES Ximén d’Urrea (l’Alcora), IES Benigasló (la Vall d’Uixó), IES el Quint (Riba-roja del Túria). S’han realitzat un total de 33 visites adreçades a l’alumnat de 4t d’ESO i batxillerat (876 alumnes en total).

Riu Sec i contextualització històrica

La visita comença al costat del monument a les víctimes de la repressió franquista, vora el riu Sec, on es van produir els afusellaments de la postguerra. El lloc s’ha triat perquè representa el màxim exponent del que va ser la repressió franquista. En aquest punt s’explica com era el trasllat dels presos fins al riu i el posterior trasllat dels cossos al cementeri civil per a ser soterrats en files sense identificació. L’alumnat és informat de les 971 víctimes de la repressió: prop de 900 afusellats i unes 70 víctimes per altres circumstàncies com assassinats per la Llei de Fugues, malalties  a la presó o a l’hospital, etc. La visita i l’explicació pretén acostar als joves l’horror d’uns fets que poden aparèixer com a xifres fredes en un llibre acadèmic, però que tenen com a protagonistes persones ben reals, que van morir per defensar els valors que ara defensem: la igualtat, la justícia social, l’educació pública de qualitat, els drets de les dones, la llibertat d’expressió, de reunió i d’associació… Així doncs, s’hi explica el camí que recorrien els camions amb els condemnats des de la presó situada a la Ronda, fins al riu Sec; com, fins a l’últim moment, s’intentava doblegar-los en les seues creences i el paper que tenia l’Església Catòlica en la repressió: se’ls donava la possibilitat de rebre confessió catòlica; si es confessaven, eren soterrats en les fosses del cementeri catòlic, en cas contrari eren soterrats en les fosses del “cementeri civil” i condemnaven les famílies a assenyalar-se com a familiars de ‘rojos’ si volien visitar el lloc on havien estat soterrats. 

Segons el nivell de l’alumnat assistent, es fa una contextualització històrica dels fets i s’intenta activar els coneixements previs que tinguen sobre el tema. També, si s’adiu, es lligen textos relacionats amb el tema, com ara testimonis de familiars que van vore com assassinaven el pare, o poemes emblemàtics en l’imaginari col·lectiu valencià, com ara el poema “Vora el barranc del Carraixet” d’Estellés, en homenatge als afusellats a Paterna. També, es remet als seus coneixements sobre poetes rellevants en la història de la literatura (Garcia Lorca, Machado, Miguel Hernández) per a mostrar com els republicans van perdre la vida de diferents maneres (assassinats i abandonats als vorals de les carreteres com Lorca, fins a fer d’Espanya el segon país del món en nombre de desapareguts; morts a l’exili per les penalitats de la fugida, com Machado; morts a les presons per culpa de les condicions infrahumanes que hi patien, com Miguel Hernández). També, se’ls ha fet reflexionar, quan s’ha escaigut, sobre la força d’alguns poemes per a descriure la realitat de l’època.

També, es parla, segons el temps de què es disposa i del nivell de l’alumnat, dels diferents tipus de repressió, més enllà de l’assassinat: repressió econòmica, laboral, religiosa, política i sindical, lingüística, cultural, contra les dones, contra els xiquets…

Visita al cementeri

Se’ls explica els tres cementeris històrics de Castelló: el medieval al costat de l’Ajuntament actual, en funcionament fins al 1804; el del Calvari, en l’actual Parc Ribalta, en funcionament fins al1862, i el de Sant Josep, des de 1862 fins a l’actualitat (a banda del nou de la carretera de Borriol). Segons el temps de què es disposa i els interessos dels instituts, es poden visitar algunes tombes rellevants del cementeri, com ara les de personatges històrics (Gaetà Huguet, Gonzàlez Chermà…), el monument als morts en el cinema La Paz (que conté l’antic escut liberal de Castelló) o la tomba dels falangistes Cardona i Vives, que il·lustra el diferent tractament dels morts: la voluntat franquista de lloar els seus, mentre deixava els republicans oblidats en fosses comunes. Hi ha diferents tombes amb aquesta tipologia, amb inscripcions del tipus “Murió gloriosamente por Dios y por España”; són un bon exemple de com el Nou Estat, en aquest cas l’Ajuntament, va sufragar i construir memorials per als seus caiguts. 

D’altra banda, és interessant observar la presència d’una placa amb els noms d’una mare i dos filles mortes en un bombardeig. Cal dir que ha sigut gràcies a la llista de víctimes dels bombardeigs publicada a la web del GRMH que diverses famílies s’han assabentat del lloc on estaven soterrats els seus parents, i han posat plaques amb els noms dels familiars per poder visitar el lloc periòdicament.

Se’ls explica la localització del cementeri civil i la funció que tenia: soterrar els no-catòlics, lliurepensadors, maçons, suïcides i, a partir de 1938, els assassinats pel règim franquista. Situats dins del cementeri civil, se’ls fa observar la disposició de les 14 files amb els cossos dels afusellats i el paper que ha tingut en la identificació el llibre del cementeri. Les dates dels afusellaments, els noms i les fotografies que han col·locat els familiars acosten l’alumnat a la humanitat d’unes persones que van donar la vida perquè nosaltres puguem gaudir de llibertats i drets. També s’hi poden observar les tombes dels maçons (i se’ls explica què era la maçoneria).

Per últim, situats en l’espai de les exhumacions, els alumnes observen els treballs dels arqueòlegs (arqueòlogues majoritàriament) i un membre de l’equip d’Arqueoantro explica als alumnes la tasca tècnica dels diferents professionals (arqueòlegs, antropòlegs, biòlegs…), el procés d’exhumació i d’identificació dels cossos, l’extracció d’ADN i, per últim, la col·locació de les restes en els columbaris construïts per l’Ajuntament. També es responen “in situ” les preguntes que l’alumnat planteja. 

Des del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica considerem molt positiva la participació dels estudiants d’ESO i Batxillerat en aquesta activitat, perquè els ha permés evidenciar fins on va arribar la repressió d’un règim dictatorial i trobar resposta a moltes qüestions de la nostra història recent que s’han mantingut silenciades. Per últim, volem manifestar el nostre agraïment a les professores i professors dels instituts que s’han desplaçat amb els seus alumnes, i als equips directius que han facilitat aquest desplaçament.

Vols rebre les útlimes notícies del Grup al teu mail i estar al dia de les últimes novetats?

Butlletí de notícies

Envia'ns el teu mail!

* En cap cas usarem el teu correu electrònic per enviar cap tipus de spam. Tampoc el compartirem amb tercers. Amb l'enviament d'aquest formulari de subscripció acceptes la política de privacitat del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Vols col·laborar amb el Grup? Tens alguna proposta?
Digues la teua!

Fes camí amb nosaltres

    Scroll to Top