D’arxius i memòria històrica
Joan Miquel Palomar
Al llarg de l’any ha perdurat la polèmica dels papers de Salamanca. La Generalitat Catalana reclama la propietat de la documentació robada a la guerra civil. Des d’ací les autoritats no tenen intenció en demanar el fons de la Comunitat Valenciana.
Malgrat la manca d’interès a Castelló no tenim un arxiu provincial que puga admetre les caixes de Salamanca que ens pertany. L’arxiu de Rafalafena té un fons important -com el de Govern Civil-,però no té les instal·lacions adequades per noves adquisicions.
Castelló necessita un arxiu provincial per obrir les portes al fons documental i ser un centre de difusió de la història provincial. Reclamen els papers de la guerra civil a Salamanca o les caixes de ‘Regiones Devastadas’ que són a l’Arxiu Central de València.
Demanem un edifici modern per protegir la nostra història i difondre-la. Es la defensa de la nostra cultura i el sentiment del poble. Cal que les inversions públiques cobreixen necessitats reals;no fer castells d’artifici com ‘La ciutat de les Llengües’ o ‘Mundo Ilusión’ que manquen de contingut.
En juliol la Universitat Jaume I va aprovar el pressupost per un centre per la memòria que es situaria a la biblioteca. Un centre públic obert a la història i la investigació sempre està bé mentre siga còmplice amb tota la societat castellonenca. Un lloc pels professionals però obert a la participació de tothom en fer les històries de Castelló.Deuria ser portaveu de les veus –d’ara i d’abans- fent un lloc actiu i atractiu per xiquets i grans. No fer un magatzem de dates i papers. Cal que la història siga als carrers,puga ser comentada als instituts i no tancar-la en llibres i articles només per erudits. Omplir el programa amb continguts,iniciatives i propostes pràctiques per la gent com cursets o tallers d’història.
L’arxiu provincial amb el centre d’estudis deuria fer front a les mancances d’infraestructures culturals que pateix la ciutat. A més s’hauria de completar amb un àmplia xarxa d’arxius municipals en la província. L’arxiu municipal de Vila-real és un exemple a seguir amb un gran equip i la informatització del material. Un avanç en la protecció de la nostra memòria és progrès en lletres majúscules.
Es temps perquè el govern –de la comunitat,mancomunitat o local- afronti nous reptes per ser una comunitat davantera en Cultura i no en especulació urbanística.
Des de l’associació reclamen noves instal·lacions per custodiar i difondre la nostra història.La majoria de la història contemporània de Castelló està per dir i escriure.
El Grup per la Recerca de Memòria Històrica de Castelló atèn les demandes en les comarques castellonenques per saber més del seu passat. Així en desembre ens presentarem en Almassora i la Vall d’Uixó per recollir les històries i suggerències de la gent.
