El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló a requeriment d’Escola Valenciana ha realitzat un estudi sobre els noms dels més de 350 centres escolars de la província de Castelló per tal d’identificar els que pugueren estar afectats per l’aplicació de la Llei 52/2007, de 26  de desembre per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura, en el seu article 15 sobre símbols i monuments públics. Les conclusions de l’estudi detecten sis noms de centres escolars susceptibles de ser inclosos en els supòsits que marca la Llei. Son(Són) els següents:

CEIP Embajador Beltrán (Almassora)

Enrique Beltrán Manrique, va ostentar càrrecs de cónsul i ambaixador durant la primera época del règim franquista. Els anys 1939 i 1940 com a cónsul a Burdeus(Bordeus) va participar activament en col·laboració amb les autoritats espanyoles i alemanyes, en el control i espionatge dels exiliats republicans a França per intentar aconseguir de la seua captura i extradició.  Va col·laborar en l’operació de detenció de Rivas Cherif i la seua familia(família) -extraditats a Espanya-, i en el control de moviments i registre de la casa de Manuel Azaña pocs dies després de la seua mort a Montauban.

CEIP Grangel Mascarós (L’Alcora)

Francisco Grangel Mascarós, de familia(família) vinculada al primer franquisme i a la repressió que es va patir a la localitat finalitzada la Guerra Civil. Va ser alcalde de L’Alcora (1957-1967), alcalde de Castelló (1967-1975) i president de la Diputació Provincial de Castelló (1975-1979). Procurador de les Corts Franquistes.

Centre Privat Fundación Flors (Vila-real)

Juan Flors, nascut el 1892, pertany a una família molt vinculada durant tot el segle XIX a la vida social i política de Vila-real. D’idees molt tradicionalistes, afí al Partit Carlista, des de la seua joventut es va integrar en tota mena d’activitats socials i sindicals de signe catòlic, que als anys de la República el van convertir en destacat dirigent del moviment polític de la dreta “Acción Católica Nacional de Propagandistas”.  Amb 27 anys participa en la fundació del Sindicat Catòlic Agrari de Vila-real i posteriorment va ser vocal de la directiva de la Federació Castellonenca de Sindicats Agrícoles. Establert a Barcelona, participa en el foment del cooperativisme catòlic a Castella i Catalunya, juntament amb el president de la “Confederación Nacional Católico Agraria”, Antonio Monedero.

Finalitzada la contesa civil, va ser designat Director de l’Hospital Provincial, president de la Cambra provincial de Comerç i, des del juny de 1938 fins al desembre de 1940, president de la Diputació de Castelló, càrrec des del que va coordinar la depuració política dels funcionaris públics i oficials de tota la província. A nivell regional va ser també (membre de l’anomenada “Comisión de Reconstrucción del Reino de Valencia” i impulsor de l’Auxili Social.

Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona . Va residir molts anys a Barcelona, peró sempre vinculat al seu poble Vila-real, on va crear una fundació amb el seu nom. A Barcelona crea els anys següents les empreses “Editorial Científico Médica”, especialitzada en els temes sanitaris, i la “Juan Flors Editor”, promotora d’un important catàleg de publicacions de continguts morals i espirituals catòlics, actives fins al 1998. Relacionada amb elles va crear una gran xarxa de libreríes(llibreries) per Espanya, Portugal i els països latinoamericans. Al 1948 va promoure a Vila-real una Fundació benèfica dedicada a l’educació primària dels xiquets i la seua iniciació en el mon (món)professional, encarregant la seua direcció i orientació a Sacerdots Operaris diocesans. Gran part de la seua fortuna va estar destinada a la creació d’un complex educatiu on tenien plaça escolar i alimentació fills d’immigrants de les barriades perifèriques de la localitat. Flors va establir un decàleg per a les prioritats d’ingrés a la fundació. Els primers capítols donaven preferència als fills de mare soltera, els orfes i aquells xiquets el pare o mare dels quals hagueren abandonat el domicili conjugal. Així mateix promou la “Hospitalitat (l’hospitalitat) Valenciana de Nostra Senyora de Lourdes”, un grup de colonització agrícola destinat a jornalers pobres, sense terres en propietat, a la fi de proporcionar-los mitjans de vida, i la construcció de blocs de vivendes econòmiques de caràcter social (1962).

El Govern espanyol el va recompensar, entre altres honors, amb diverses Creus de Beneficència, la Creu Distingida de sant Raimon de Penyafort i la Medalla al Treball. Al 1967, el centre de la “Fundación Flors” va ser reconegut oficialment com a centre de Formació Professional regulada. En l’actualitat continua els seus ensenyaments oficials i, el mateix que el centre de Primària (ara públic concertat) i les instal•lacions esportives del conjunt educatiu segueixen donant grans prestacions socials, regits per un Patronat amb representació ciutadana, política i diocesana. Fill adoptiu (1939) de les poblacions de Viver i de Sogorb, l’Ajuntament de Vila-real el va distingir com a Fill Predilecte el 9 de novembre de 1962, tot i que la cerimònia oficial es va realitzar al maig de 1980. A l’octubre de 1979 el Papa Joan Pau II li va concedir l’Encomanda de l’Orde (ordre) de sant Gregori, les insígnies de la qual li varen ser imposades pel Nunci monsenyor Dadaglio a la capella de la pròpia Fundació, un interessant edifici inaugurat al maig de 1957, obra de l’arquitecte valencià J. M. Esteve, que evoca externament la basílica de sant Pau Foramurs de Roma, i amb pintures murals al seu interior del pintor barceloní Francesc Labarta Planas(1883-1963). El doctor Flors va morir a Vila-real el 19 de setembre de 1980.

CEIP Ramón Cid (Benicarló)

Ramon Cid López, va ser alcalde de Benicarló durant la década (dècada) dels anys 50, procurador a les Corts Franquistes.. Farmacèutic i inspector municipal de farmàcia durant més de 30 anys. Se le (se’l) considera impulsor de l’Institut Laboral de Benicarló. Va ser també president del Col·legi de Farmacèutics de Castelló, i ha obtingut alguns premis científics de la Reial Acadèmia de Farmàcia

CEIP Alcalde Fabregat

L’alcalde Tomàs Fabregat estarà al capdavant del poble des de 1953 fins 1971. Va eixamplar la planta embotelladora d’aigua, i en el seu mandat es  va construir l’escola, d’ahi (d’aquí) el nom. Va impulsar la construcció del pont de la Calderassa (carretera a Vilafranca), va arreglar els peirons, l’ermita de Sant Llibori i va comprar la roureda del Rivet i facilitar la instauració de la colònia Seidia. També es diu que durant el seu mandat va haver una bona gestió econòmica de l’ajuntament. L’any 1957 va nomenar cronista oficial a Carles Salvador

CEIP Lluís Revest

Lluís Revest i Corzo (València, 1892 – Castelló de la Plana, 1963), historiador. Juntament amb Ángel Sánchez Gozalbo, Gaetà Huguet Bacora, Joan Carbó Doménech i Salvador Guinot Vilar, va ser un dels fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura.

Malgrat néixer a València, es va traslladar de ben ràpid a Castelló. Va estudiar Filosofia i Lletres, branca d’Història, a la Universitat de València. En tornar a Castelló va començar a interessar-se per la difusió de la llengua i cultura valencianes, començant a impartir classes de gramàtica valenciana en el Casino dels Artesans. En fundar-se la Societat Castellonenca de Cultura es va fer càrrec de l’estudi de les Cartes de poblament, a causa del seu coneixement de les llengües clàssiques, ben aviat, i fins a la seva mort, passaria a ocupar la secretaria de la Societat. La seva tasca d’erudit va trobar difusió en diferents revistes científiques —sobretot en el butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura— sense oblidar les tasques de divulgació en premsa.
La seva obra més lloada és La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu (Castelló de la Plana, 1930), on demostra grans coneixements lingüístics i que va ser una contribució fonamental per a l’acord que va desembocar en la signatura de les Normes de Castelló, en fer un estudi profund de les tesis de Pompeu Fabra i proposar les adaptacions oportunes per a l’adaptació del valencià a la llengua catalana.

Va ser bibliotecari de la Biblioteca Provincial de Castelló. En 1929 va ser nomenat arxiver municipal. Finalitzada la Guerra Civil va formar part del primer Ajuntament franquista de la ciutat com a regidor i va formar part també de les comissions depuradores del Magisteri. En 1944, en morir Salvador Guinot, va ser nomenat cronista de la ciutat.