La desfilada del 12 d’octubre

Després de tot l’enrenou que s’ha muntat al voltant de la desfilada del “Día de la Hispanidad” ens hem decidit a fer sentir la nostra veu. Creiem que es tracta d’un gran error intentar ajuntar en una desfilada d’aquestes característiques dos persones que representen idees tan diferents. Recordem: un membre de laDivisión Azul, divisió creada en 1941 per Serrano Suñer per a col·laborar amb l’exèrcit nazi, junt amb un membre de l’Exèrcit Republicà i de laDivisió Leclerc, que va alliberar París a la fi de la II Guerra Mundial.

Què tenen en comú? Que van lluitar en la mateixa època? Això no pot justificar que tots siguen ficats dins del mateix sac com fa Bono, sembla que vol donar a entendre que totes les lluites i bàndols són iguals. Les seues paraules dient que cal oblidar i perdonar no aclareixen res. Què hem de perdonar? Que alguns republicans espanyols lluitaren per la llibertat a França? Això també ens du a preguntar-nos que feien allà tan lluny de casa, per què no lluitaven ací? Potser no podien?

Bono crida a la concòrdia i per a justificar-se ens diu, poc més o menys, que «si haguérem de tirar del país a tots aquells que han victorejat a Franco no en quedarien ni cinc». A què es refereix? Potser som nosaltres els que hem entès mal la història i ací en acabar la guerra els diferents bàndols, nacionals i republicans, es van donar la mà i van tornar junts a casa sense rancúnia. Potser ací ningú va haver d’exiliar-se allà pel 1939? I probablement el franquisme tampoc va perseguir els republicans derrotats. Segurament aquest acte tan estrany ha sigut només un record dels vells temps passats al camp de batalla entre dos amics enfrontats durant uns dies.

Creiem que la història no està per a jugar amb ella. Les ferides no estan per a tornar a ser obertes, però abans de tot caldria tancar-les. Cal fer alguna cosa perquè tots aquests republicans vegen que no donava igual en quin bàndol lluitaven. Que la raó estava amb ells, abans i ara també.

Pensem que aquest tipus de desfilada militarista és un acte sense sentit en els temps que corren. No volem que es repetisca, però si s’ha de fer que siga per un bon motiu, com per exemple homenatjar als qui vertaderament s’ho mereixen.

Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló
15 d’octubre de 2004