Nomenclatura i Simbologia feixista a les comarques de Castelló

 

NOMENCLATURA I SIMBOLOGIA FEIXISTA A LES COMARQUES DE CASTELLÓ

Comunicat

Aquestes setmanes la nova Llei de la memòria històrica es troba al mig dels estira-i-arronsa polítics, entre altres motius perquè actuarà sobre els ajuntaments, institucions i particulars per la retirada dels símbols franquistes i d’exaltació de la Guerra Civil. Des del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica volem manifestar que el fet que una cosa tan elemental com la retirada de carrers i símbols feixistes s‘haja convertit en un debat interminable indica la falta de base i solidesa d’aquesta democràcia.

La pervivència del feixisme en l’antroponímia de carrers, places o escoles, dista molt de seruna exhibició de virtuts democràtiques, sinó més bé una exhibició del sotmetiment i negació de les llibertats. Cap país europeu té quelcom semblant al Valle de los Caidos; els llocs claus, com ara els camps de concentració, són hui museus de l’horror per als escolars. Per què ací no?.

Si passejem per Castelló podem trobar casos paradigmàtics. Ramón Serrano Súñer, cunyat de Franco i responsable de l’extermini de milers d’espanyols als camps de concentració nazis, té una plaça i una escola. Pablo Martín Alonso, amb un carrer al seu nom, participa en la sublevació de Sanjurjo i la rebel·lió de 1936. Altres diginifiquen personatges de nissaga cassolana, com Carlos Fabra Andrés, alcalde de Castelló (1948-55) i pare de l’actual president de la Diputació, o Lluís Revest i Corzo i Àngel Sànchez Gozalbo, regidors de l’Ajuntament de Castelló i membres de les comissions depuradores, ambdos amb una important vessant cultural que entela les seues destacades responsabilitats en l’estructura repressiva del feixisme.

Des del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló fem públic en la nostra pàgina web (http://www.memoriacastello.cat) després d’anys de treball el llistat de simbologia i nomenclàtor de les comarques castellonenques: fins al moment més de 70 carrers i 30 símbols. La seua eliminació és d´urgent necessitat ja que la perduració de la dignificació dels valors de la Dictadura simbolitza la seua continuïtat, una prepotència d’aquells valors que bloqueja la normalització de la societat. La seua permanència és la reivindicació d’un passat de bastonades, la nostàlgia d’un règim imposat a cops de fuet. Alliberar-nos de les restes del feixisme és alliberar-nos del tracte inhumà que vam rebre.

GRUP PER LA RECERCA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE CASTELLÓ

Llistat de simbologia i nomenclatura franquista que per higiene democràtica, dignitat i justícia cal eliminar dels carrers i places de les nostres localitats. També podeu visualitzar el projecte audiovisual realizat per membres del Grup al voltant dels carrers franquistes a la ciutat de Castelló

 

NOMENCLATURA

Alfondeguilla, plaça del Caudillo
Alfondeguilla, carrer Herrero Tejedor
Almassora, carrer almirante Cervera
Benicarló, carrer Generalísimo
Benicàssim, carrer Santa Cruz Teigeiro
Benicàssim, carrer Sánchez Gozalbo
Borriana, carrer Virgen de la Cabeza
Castelló de la Plana, carrer Martín Alonso
Castelló de la Plana, carrer Blasco Vichares
Castelló de la Plana, grup “14 de junio”
Castelló de la Plana, plaça Serrano Súñer
Castelló de la Plana, col·legi públic Serrano Súñer
Castelló de la Plana, plaça Fernando Herrero Tejedor
Castelló de la Plana, plaça Virgilio Oñate Gil
Castelló de la Plana, carrer cronista Revest
Castelló, carrer Santa Cruz Teigeiro
Castelló, carrer Pablo Martín Alonso
Castelló de la Plana, carrer Carlos Fabra Andrés
Castelló de la Plana, carrer Vicente Traver Tomàs
Castelló de la Plana, plaça d’Àngel Sánchez Gozalbo
Castelló de la Plana, carrer de l’Almirall Cervera
Castelló de la Plana, carrer José Ferrandis Salvador
Cortes de Arenoso, carrer General Sanjurjo
Cortes de Arenoso, carrer General Varela
Culla, carrer Mártires
Fanzara, avda. José Antonio
Fanzara, plaça Mártires
Fanzara, plaça del Caudillo
Fanzara, plaça Calvo Sotelo
Gaibiel, plaça del Caudillo
La Jana, carrer José Antonio
La Jana, carrer Mártires
Ludiente, carrer Blasco Vichares
Ludiente, carrer general Aranda
Ludiente, carrer general García Valiño
Ludiente, carrer José Antonio
Ludiente, plaça del Caudillo
Mata de Morella, avgda. general Franco
Moncofa, carrer almirante Cervera
Montán, plaça Calvo Sotelo
Montán, carrer Generalísimo
Montán, carrer general Mola
Montán, carrer general Sanjurjo
Montán, plaça José Antonio
Orpesa, carrer Santa María de la Cabeza
Peníscola, avinguda José Antonio
Peníscola, plaça del Caudillo
Peníscola, carrer Calvo Sotelo
Peníscola, carrer general Aranda
Peníscola, carrer Primo de Rivera
Sant Jordi, plaça del Caudillo
Santa Magdalena, carrer Calvo Sotelo
Santa Magdalena, carrer Primo de Rivera
Santa Magdalena, carrer del Caudillo
Toga, plaça general Mola
Toga, carrer Mártires
Torrendomenech, carrer Primo de Rivera
Vila-real, carrer aviador Franco
Vinaròs, carrer obispo Lasala
Zucaina, carrer Generalísimo
Zucaina, carrer general Mola
Zucaina, carrer 17 de julio
Zucaina, carrer Calvo Sotelo

SIMBOLOGIA

Alcora, pont de la Font Nova, inscripció i símbols franquistes
Alcora, pont de la Foia, inscripció i símbols franquistes
Alcora, pont del Bassló, inscripció i símbols franquistes
Alcora, grup sant Cristófol, plaques vivendes
Alcora, cementiri, monument als caiguts del bàndol nacional
Alfondeguilla, escut franquista Ajuntament
Almassora, placa pels caiguts a l’església de la Nativitat
Altura, placa caiguts esglèsia Sant Miquel Arcángel
Arañuel, creu i inscripció “Gloria a los caídos”
Benicarló, creu dels caiguts al cementiri
Benicarló, creu Divisió Navarra entrada Sud
Borriana, escut Correus (al costat de l’Ajuntament)
Castelló de la Plana, escut comandància Marina (Grau de Castelló)
Castelló de la Plana, inscripció feixista esglèsia Trinitat
Castelló de la Plana, creu dels caiguts (parc Ribalta)
Castelló de la Plana, Grau, placa viviendes grup Santa Rosa de Lima
Castelló de la Plana, placa vivendes Parc de l’Oest
Castelló de la Plana, placa vivendes, carrer Benicarló
Castelló de la Plana, placa vivendes grup Sant Vicent Ferrer
Caudiel, placa caiguts campanar esglèsia
Cinctorres, creu als caiguts
El Toro, inscripció església
Figueroles-Alcora carretera, creu dels caiguts
Llucena, placa dels caiguts esglèsia parroquial
Nules, dos plaques en plaça Major en record de José Antonio i víctimes del bàndol nacional
Peníscola, escut franquista antic col·legi Jaime Sanz
Sant Jordi, creu als caiguts
Sant Mateu, placa pels caiguts a l’església Arxiprestal
Serratella, escut franquista Ajuntament
Toga, escut franquista carrer Purísima
Vall d’Uixó, creu dels caiguts plaça la Pau
Vall d’Uixó, escut franquista Correus
Vall d’Uixó, escut franquista Institut Botànic Cabanilles
Vall d’Uixó, escut franquista parroquia colònia Segarra
Vilavella, creu als caiguts en carrer Barranc
Vinaròs, creu als caiguts

QUI ES QUI

General Franco, es va sublevar contra el govern legítim i democràtic de la II República, provocant una guerra civil amb centenars de milers de morts, la seua repressió va acabar amb la vida de prop de 200.000 persones assassinades i mortes a les presons.

General Mola, “el director” del colp d’estat del 18 de juliol. Responsable de la repressió a Navarra amb milers d’assassinats. L’extermini de l’adversari garantirà per a ell la victòria en la guerra civil, com diu el 19 de juliol de 1936: “Sembrar el terror, eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros”.

General Sanjurjo, militar colpista, es va sublevar contra el govern legítim en 1932 i 1936.

General Aranda, va dirigir l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Castelló i principals localitats de la província, instaurant la maquinària repressora que va dentindre i empressonar a milers de castellonencs.

Ramón Serrano Súñer, ‘el cuñadísimo’, ministre Governació i Interior (1938-39) i d´Afers Exterior (1940-42), responsable de l’extermini de milers d’espanyols als camps de concentració nazis.

Pablo Martín Alonso, participa en la sublevació de Sanjurjo i la rebel.lió de 1936. Cap de la Casa Militar de Franco, director de la Guardia Civil, Capità General de Catalunya i ministre de l´Exèrcit.

Carlos Fabra Andrés, alcalde de Castelló (1948-55)

Santa Cruz Teigeiro, advocat, regidor l´any 1939 i membre de la comissió depuradora dels funcionaris.

Lluís Revest i Corzo,regidor de l’Ajuntament de Castelló i membre de la seua comissió depuradora

Almirante Cervera, militar que va participar en diferents campanyes militars i s´unirà al bàndol nacional com cap de l´estat Major de l´Armada

Fernando Herrero Tejedor, nomenat Fiscal General de l´Estat i en 1975 Secretari General del ‘Movimiento’.

Virgilio Oñate Gil, procurador a les Corts per Castelló i Ministre d´Agricultura a finals del franquismo.

Video “Carrers fexistes a Castelló”

Vols rebre les últimes notícies del Grup al teu mail i estar al dia de les nostres novetats?

Butlletí de notícies

Envia'ns el teu mail!

* En cap cas usarem el teu correu electrònic per enviar cap tipus de spam. Tampoc el compartirem amb tercers. Amb l'enviament d'aquest formulari de subscripció acceptes la política de privacitat del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Vols col·laborar amb el Grup? Tens alguna proposta?
Digues la teua!

Fes camí amb nosaltres

    Desplaça cap amunt