Alumnat i professorat de l’IES La Plana de Castelló recorren la Ruta Republicana per la ciutat de Castelló

Durant el mesos de gener i febrer del 2023 des del Grup per a la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló hem organitzat unes “rutes republicanes” adreçades a alumnat d’ESO , Batxillerat i a professorat de tots els nivells. Aquestes rutes han consistit en una passejada visitant els monuments i edificis de la nostra ciutat construïts durant el període de la II Republica Espanyola (1931-1936). Prèviament a la visita en si s’ha fet una petita xerrada per parlar del context històric en la qual s’ha revisat el fet de com Espanya patia una crisi social, política i econòmica  a conseqüència de les crisis d’anys anteriors com la de principis de segle, la de  1917  i la de 1929. Per als republicans la solució al problema social implicava, entre altres qüestions, la millora de les condicions laborals i sindicals de la classe treballadora amb la defensa del principi democràtic del dret a un salari just i al descans, la millora del paper de la dona en la societat incloent-hi el vot femení, la llibertat de culte, extensió de l’alfabetització, etc. En les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 guanyà la conjunció republicana i socialista per la qual cosa a Castelló es manifestaren més de 14.000 persones, gran quantitat de participants si pensem que la població de la ciutat en aquella època no superava els 40.000 habitants. En passar dos dies, el 14 d’abril, es proclamà la II República Espanyola adoptant mesures progressistes i democràtiques que comptaren amb l’oposisió de la dreta conservadora i de l’església.

Durant la II República es va donar un fort impuls a la cultura, a l’ensenyament (l’estat va augmentar el pressupost d’educació un 50%), es van dissenyar plans d’urbanisme com a Castelló: la conversió de la plaça del Rei en una avinguda, expropiació i urbanització de l’Hort dels Corders, la construcció del mercat modern, la conversió de l’institut vell en una gran plaça (pl.Santa Clara),… Es van fer noves construccions com la caserna de la Guàrdia d’Assalt, Museu Provincial, Cambra Agrària, Edifici Morú del Grau, Biblioteca del Parc Ribalta, Edifici de Correus, Templet de Música, Font dels Artistes, Oficines de Telefònica, etc.

Una vegada fet aquest repàs històric iniciàvem el recorregut  en l’edifici de correus. Projectat per Demetri Ribes, en aquest edifici es feia un repàs de les característiques de l’arquitectura modernista valenciana i es pretenia que l’alumnat identificara les característiques modernistes  d’aquest eclèctic edifici com ara les característiques de l’arquitectura clàssica, el neogoticisme, influències de l’arquitectura oriental, utilització de la forja, la cerámica i vidre, etc. També  cridàvem l’atenció sobre la simbologia , en concret sobre els escuts en ceràmica que representen la senyera amb la iconografia liberal de 1843 en què el liberalisme representat per un gos llebrer fa fugir un llop que representa l’absolutisme. Altres elements que criden l’atenció són una composició de rajoles de ceràmica a ambdós costas de la porta principal on apareixen una bandera republicana i la típica murada republicana amb els quatre merlets. Des de la pròpia plaça Tetuan( Ravalet del Calvari en el seu origen i Fermín y Galán durant la Segona República) es començava l’itinerari d’edificis republicans del carrer Saragossa (núms 6,7,8 i 20) dels arquitectes Josep Meyer Sorni, Francesc Maristany Casajuana i Vicent Traver Tomás.

Una vegada en La Farola es feia un repàs sobre les característiques de l’arquitectura modernista i de les seues influències sobre les construccions d’època republicana. Per a aquest objectiu  fèiem que l’alumnat es fixara en els edificis Casa Chillida, Casa de les Cigonyes i Casa Calduch. Aprofitant la ubicació es feia un repàs al voltant de la historia del Parc Ribalta, de les fases de construcció i dels cementeris de la ciutat. Després centràvem l’itinerari en el Templet de Música construït en 1932 per l’arquitecte Francesc Maristany Casajuana en estil modernista art-deco en el qual destaquen les 16 columnes rematades per capitells d’inspiració coríntia, 4 relleus amb escultures de tradició clàssica realitzades per Carles Armiño amb els noms dels músics Falla, Bretón, Chapí i Giner, i el sostre  del templet rematat per una cúpula semiesfèrica de teules de ceràmica. Es feia un especial esment als   escuts republicans de la provincia amb la corona murada republicana.

El següent monument objecte d’estudi era l’Obelisc del Parc Ribalta. En el comentari als alumnes sobre ell s’incidia en l’objectiu de la seua construcció per a celebrar la victoria de juliol de 1837 del liberalisme sobre l’absolutisme en les guerres carlines. Ací aprofitàvem per revisar el concepte de Revolució Liberal i la seua importància en el segle XIX i repercussions sobre el segle XX. També en el Parc Ribalta passàvem per l’antiga ubicació de la biblioteca pública i posterior escola pública destruïda per una bomba en la Guerra Civil.

A continuació repreníem la ruta amb les cases del carrer Colón núms. 23 i 64 construïdes per Lluís Ros de Ursinos i Polo de Bernabé. Amdós edificis amb elements de l’art-decó i amb gran riquesa plàstica en els acabaments. Del mateix arquitecte observàvem els edificis del carrer Saragossa núms 12 i 26. Tot seguit ens endinsàvem en el carrer Cervantes on  en el núm. 29 podíem contemplar l’edifici de la Cambra de la Propietat Urbana  construït en 1934  per Ros de Ursinos i Polo de Bernabé, construcció que comunica amb  la Conselleria d’Economia Sostenible, Comerç i Treball , edifici que va ser modificat per aquest arquitecte sobre un altre del segle XVIII. En el desplaçament pel carrer Cavallers aprofitàvem l’avinentesa i en passar per davant de la Casa Matutano s’explicava a l’alumnat que  s’hi van signar les Normes de Castelló en 1932 fet que va significar un gran avanç en la normalització de la nostra llengua. També es feia un breu recorregut per cases del carrer Major (núms.18, 26, 61 i 63) i del carrer Alloza (núms.4, 25,75 i 106) per a dirigir-nos a l’edifici de la Cambra Agrària en l’avinguda de Lledó. També construït per Ros de Ursinos i Polo de Bernabé on destaquen el paviment hidràulic de l’entrada i el saló de sessions. És molt remarcable l’escut de la II República en la façana lateral de l’edifici.

Acabàvem el recorregut visitant la Caserna de la Guàrdia d’Assalt de la Ronda Magdalena i les “cases barates” de la Ronda Vinatea. Després , ja per manca de temps, es comentava a l’alumnat altres edificis d’època republicana que poden visitar pel seu compte com l’edifici Morú  i les antigues escoles del Grau, el  Magatzem Municipal a l’alçada de l’avinguda de L’Alcora 45, la façana de l’antiga Telefònica en l’avinguda Rei En Jaume, etc. Aquesta visita guiada vol recuperar part d’un patrimoni arquitectònic i urbanístic de la nostra ciutat en els anys 30 que malgrat el pas del temps, la Guerra Civil i l’intent d’eliminar qualsevol vestigi republicà per part de la Dictadura Franquista, encara es conserven a Castelló.

Vols rebre les últimes notícies del Grup al teu mail i estar al dia de les nostres novetats?

Butlletí de notícies

Envia'ns el teu mail!

* En cap cas usarem el teu correu electrònic per enviar cap tipus de spam. Tampoc el compartirem amb tercers. Amb l'enviament d'aquest formulari de subscripció acceptes la política de privacitat del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Vols col·laborar amb el Grup? Tens alguna proposta?
Digues la teua!

Fes camí amb nosaltres

    Desplaça cap amunt